TOSSA DE MONTBUÍ, CALAF i SURIA

Teníem ganes de sortir. El pont de quatre dies se n’havia anat sense poder sortir i el dimarts tot semblava que podia ser un bon dia per fer una ruta xula, de les que comencen be, amb un bon esmorzar i a la recerca de algunes carreteres que encara no havíem fet.
La primera idea era pujar a la Tossa de Montbui i desprès provar unes carreteres entre Calaf i Súria. Com és evident, no podíem deixar de fer un copiós esmorzar a Can Quetu.

Aquí teniu la ruta. Cliqueu a sobre per veure-la amb més detall.

Varem quedar a Sant Andreu de la Barca, com és costum sempre que anem cap el sud. Salutacions i ens posem en cami.

Fem la carretera rural (asfaltada) que va de Sant Andreu de la Barca fins a Corbera del Llobregat, i d’aquí cap a Gelida tot passant pel coll de la Creu de l’Aragall.

L’esmorzar a Can Quetu… com sempre. Espectacular!!!! Tot i això el millor sempre és el bon rotllo que es respira en aquestes sortides.

Per cert, a Can Quetu ens trobem en Grimaldi, que com esta a l’espera de la seva nova SuperT, ha vingut amb la Scutre d’anar a treballar.

Ja tots plegats, continuem cap a Sant Pere de Riudebitlles,

Sant Quinti de Mediona, Capellades i la Torre de Craramunt,

On intentem fer drecera fins la carretera que ens porta a Carme. Ens trobem que desapareix l’asfalt, però la pista és molt bona i la seguim sense problemes.

Passat Carme, anem cap a Santa Maria de Miralles tot i que trenquem a la dreta cap a Igualada.

Uns quilometres abans d’arribar a Santa Maria de Montbui, trobem el desviament del nostre segon objectiu d’avui, la Tossa de Montbui.

Des de dalt, on trobem l’església preromànica de Santa Maria de Montbui, hi ha unes vistes privilegiades. Feia temps que no i pujàvem. Recordo l’ultima vegada l’any 2007 amb el primer dinar de Nadal que varem fer a Can Motarres.

La veritat és que avui fa un dia molt bo i les vistes, sobretot de Montserrat són molt maques…

Desprès de fer unes fotos de grup, ens dediquem a recercar un catxe que hi ha pels voltants,

LA TOSA

I que per cert, ningú dels que el vareu fer la registrat (tret de nosaltres)… ja podeu, ja!!!

Marxem, i en Grimaldi i el Gerard marxen a Igualada. Nosaltres seguim amb l’Avi Agustinet i la Lourdes.

Pugem cap a Calaf, tot seguint unes petites i revirades carreteres que surten de Copons cap a Veciana.

Ja veiem el Parc Eòlic del Turo del Magre, sobre Veciana… i finalment ens trobem enfilats sobre el gran i espectacular planter de molins del Parc Eòlic de l’Alta Anoia.

Ens i passegem pel mig fins arribar a Pujalt, on els anem deixant enrere.

I en un tres i no res ja som a Conill, on parem per veure el bonic poble i el seu mirador, des d’on es pot veure fins i tot el Pirineus.

Continuem camí, inevitable pensar amb en Kamil, que va caure en una d’aquestes corbes fa un temps, i arribem a Calaf, on agafarem la carretera que va a Pinos.

Tot i aixÍ, aquesta vegada no pujarem a Solsona per Pinos com ho fem normalment, si no que prenem un desviament a la dreta i seguim una bonica carretera (que no havíem fet mai) i que ens porta a l’alçada de Suria.

A Súria, agafem la C55 fins a Manresa, on la deixem per enfilar-nos cap a Montserrat i fer una parada a Ca la Iaia, lloc on aprofitem per cer una cervesa…

I amagar un nou Motarrescatxe. Es diu:

CARRETERES DE MONTSERRAT [motarrescatxe]

Pugem cap el coll de Can Massana i desprès baixem per Santa Cecilia fins a Monistrol…. fa un dia esplèndid i les vistes de les Parets i agulles de Montserrat.. excel.lents.

Una vegada passada l’estació inferior de l’aeri, ens desviem a la dreta per agafar una petitíssima carretera que porta a la colònia Cedo. Una carretera maca amb l’al.licient de tenir una bonica ermita amb un catxe, de terreny 4 (molt dificil) ja que està penjat en uns espadats.

Ermita de Santa Margarita

Ara si que pleguem. Anem cap a casa per la carretera de les carpes. Ens ho hem passat molt be. Poques son les sortides que fem, i gaudim dels bons moments sobre la moto entre amics.

Fins la propera.


Deixa un comentari