Navega per la categoria

MOTARRES.CAT

RUTA PEL MONTSENY – CARRETERA D’OSOR

Espectacular matinal la que varem fer.
Espectacular en molts sentits. El recorregut, segur dels millor que es poden fer al voltant de casa nostre sense marxar molt lluny, el fet que el meu fill volgués compartir amb mi una ruta, la companyia, un bon esmorzar… i 300 quilometres, un darrera d’altre, que per ser a dinar a casa…. fan una de les millors combinacions possibles.

La ruta, recomanable al 100%. Pujar al coll Formic, endinsar-se als boscos de Santa Fe, o la carretera d’Osor…. aquí la teniu. No us faci mandra repetir-la si no l’heu fet….

El Miki, el meu fill, sense dir-li res va prendre la càmera i va fer la no menyspreable xifre de 250 fotos. Segur no te la practica de la Carme, però podreu comprovar, com no es queda curt.

Ens trobem, amb en Miguel i el Gerard a la benzinera dels batzacs. Com sempre, a 2/4 de 9. Un matí net i assoleiat, però fresc a aquesta hora del matí.

Arribem a sant Miquel de Balenya, i veiem una moto aparcada davant dels Angelets de Sobrevia. Ens sembla que és la del Albert, i així és. Entrem a esmorzar amb ell i la colla amb la que va. Esmorzem com cal.
Ens varem descuidar de fer fotos en aquest moment.

Iniciem l’ascensió al coll Formic. En Miki agafa la camara i ja no para. Primer noto com la moto va de corcoll…. jo entro a corba i la moto se m’aixeca, i és que el Miki es girava a fer fotos… i no és lo mateix l’envergadura i el pes de la Carme que la del meu fill

N’hi queden de molt xules. En arribar a coll Formic, aprofitem per amagar un nou [motarrescatxe].

 COLL FORMIC [motarrescatxe]
A cache by motarres.cat Amagat : 15/05/2011

Lli dic al meu fill que vigili amb els moviments al seient de darrera.. i a partir d’aquell moment… ja no el torno a notar. Baixem cap el poble del Montseny. Ens acomiadem del Miguel, te que ser a les 12 a casa… no li queda temps per més.

No se com m’ho faig, però m’equivoco al triar el trencall, i fem uns quilometres cap a Sant marçal. Una carretera que no coneixíem i que és una meravella.

En adonar-nos del error, donem mitja volta, però un dia d’aquests anirem a veure on acaba. Seguim baixant per la carretera bona…

Trobem el trencall que toca cap a la Costa del Montseny i Fontmartina. Un tram molt maco. Sempre m’ha agradat molt…

Just al seu punt més alt, on trobem la pista que puja al Turó de l’Home, ens trobem amb boira.

El bosc de Santa Fe és espectacular. Un mon a part. Tot i que la zona és en el seu millor m,oment a la tardor, ara, no te res a desmerèixer… Un magnífic i ombrívol túnel d’arbres.

Us diré una cosa… quant vaig anar a la Selva Negra, a Alemanya, pensava que trobaria coses com aquestes… vaig tornar decepcionat…. No vaig trobar allà, res millor que això….

Una vegada a Santa Fe, baixem cap a Viladrau, i pel camí passem pel costat d’un catxe que parem a fer.

 Montseny: Taula dels Tres Bisbes

Una vegada al creuament, anem cap a Arbúcies per la carretera vella… passem de la C25.

D’Arbúcies pugem cap a Sant Hilari Sacalm, on comença la carretera d’Osor.

La carretera és totalment arreglada, i en tot el seu traçat, te ara dos carrils dibuixats a l’asfalt. Ha perdut una mica d’encant, però segueix sent magnífica. Llàstima que les pluges de la passada nit, l’han deixat molt delicada i bruta. Amb la carretera molla i amb fang, cal extremar precaucions.

Arribem a Angles on repostem. Cal fer via cap a casa. Si no, no i serem a l’hora de dinar.

Baixem per Santa Coloma de Farnes fins a Sils, on anem a Hostalric i Granollers, on ens acomiadem del Gerard.

Encara no són 2/4 de 3 que arribem a casa. El comptaquilòmetres diu que hem fet 300km.

Estem contents de la magnífica matinal que hem fet plegats.

MIQUEL & MIQUEL

EL DOLL PER SOLSONA

(Vilanova de Meia fustrada)

Bufa!!!
Aquesta era una sortida que li tenia ganes… no pel recorregut, que ja era prou conegut en el 95% del seu traçat, si no per que feia masses dies que no sortia en moto com a mi m’agrada… tot el dia amb la perspectiva de fer molts quilometres per carreteres de tot tipus i condicions.

És curiós, la cosa va com va. Hi ha hagut anys que hem fet sortides cada cap de setmana… la pobre VStrom va acumular en tres anys 100000km en un no parar de viatges i rutes. Ara… amb la Superten, des del juny, hem fet només 10000km. La p**a crisis en te força la culpa, pocs duros a final de mes a canvi d’un augment d’hores i dies de pringar… la família, el gos, que ha estat una creu (tant com la familia)… be!!! Que em feia falta una sortida a la “vieja usanza”… tot i que segurament serà difícil fer les sortides de cap de setmana que fèiem tot sovint.. a veure si aquesta és la primera de un bon seguit de sortides a ritme de divorciat amb fills… com sempre, una cada 15 dies com a mínim (tot i que seguim sense un duro).

La ruta d’aquest cap de setmana, és com en diem, una ruta complerta una ruta Comansi… d’aquelles de una mica de tot, com podreu veure…. fins i tot hem fet una carretera que no hi havíem passat mai (cosa que cada cop costa més de trobar)

El croquis de la ruta el trobareu aquí, clica a sobre per que s’obri el googlemaps i la puguis veure amb detall.

A la trobada a 2/4 de 9 a Sant Andreu de la Barca, ja es veia que el dia seria esplèndid…. no només pels pocs núvols del cel (cap), si no per la quantitat de motos que allí hi havia congregades.
Prenem l’A2 cap a Igualada i així que trobem la sortida cap a Prats de Rei, la prenem, i pugem a les Maioles amb els seus tradicionals ventiladors….

Puntuals, arribem a Calaf, i a l’estació, tot just arriba en Agustinet enllaunat…. s’han de cuidar aquests iaios 

Intentem trobar alguna braseria per poder fer els peus de porc, però al final, ens posem al bar de sempre… i fem un entrepà…. bé!!! Van ser dos….. gulassssss!!!!!! Cal mantenir figura.

Acabats d’esmorzar ens acomiadem de l’Agustinet que el deixem plorant abandonat a la cuneta 😉

 i prenem una bonica i ràpida carretera interior, d’aquelles solitaries i que en molts trams no tenen ratlla mitgera. En quasi tot el recorregut fins acostarnos a Solsona no trobem quasi cap de cara…

La carretera és descoberta i força soleia, tot i que cal anar amb cura dels revolts ombrívols… tot i anar a 10º es manté la glaçada de la nit.

La carretera passa per Aleny, Sant Pere de l’Arç, Pinos i Ardevol.

En arribar a Su, la carretera del Miracle és ja arreglada… d’aquelles amples i raaaapides…. llocs on dona gust cargolar una mica l’orella de la Superten…. així arribem a Solsona.

En arribar a Solsona agafem la carretera de Sant Climent per seguir cap a Madrona. D’aquesta carretera surt una magnifica pista asfaltada que baixa cap a Sanauja per Huget, que si no l’heu fet… ja trigueu. (la podeu veure en aquesta crònica Pantà de Sant Ponç – Solsona

Parem en aquest tram a fer un catxe que el TOMTOM marca just a 40 metres de la carretera…
Com també fa estona que rodem i cal canviar l’aigua de les olives… parem.
El catxe és en un arbre monumental, el Pi de Viladric.

Podeu veure el catxe aquí El Pi de Viladric

La carretera que continua cap a Madrona és una incògnita. No l’hem feta mai i no sabem ben be si està asfaltada. Els TOMTOM diuen que no, el Garmin de l’Albert ni la te i el Googlemaps va deixar de passar-hi el camió del stree view.. per tant… cal fer-la.

La carretera és maca i es deixa fe be… totalment asfaltada, mes o menys… be… per fer una circulació turística.

La carretereta ens porta a la C14…. si, si, la que puja a Andorra…. i la prenem cap a Pons…. tota la motocontemplativa que hem fet fins ara, es transforma en un moment… i ja ens veus traient xispes pel tub d’escapament…

Passat Pons, anem cap el Coll de Comiols…. cal presentació????? Bufffff…..

Arribats al coll de Comiols, parem a fer el catxe: Coll de Comiols: La Conca de Tremp

Que ja havien fet els motarres en altre ocasió. En Miguel i nosaltres no. Aprofitem i deixem una GC motarra.

Les vistes des d’aquí… impagables…

Ara tornem a entrar en zona tranquil•la… estem força alts i la part obaga encara guarda neu a les voreres….

I si no… glaç… magnífics xupons de gel.

Baixem cap a Sant Salvador de Tolo on ja la carretera és seca del tot, i continuem cap a Tremp.

Així que trobem el trencant, anem cap a Gavet de la Conca per anar a trobar la carretera de Llimiana.

Pugem cap a Llimiana, que puja força… la carretera és ja fa estona molt bona i anem a bon ritme…

De cop, comencem a trobar plaques de glaç en els revolts humits…. però si estem a 15º!!!!!!
Anem tirant mentre tenim encara que sigui un pam d’asfalt net…

Fins i tot passem un a bona planxa de glaç, però arriba un moment que no ens i atrevim… home, pot ser amb una XT o una Triquer amb rodes de tacs… peró la Superten es nega… i a la Pan€ se li posen els cilindres de punta només pensar-hi.

Una llàstima, som tant aprop de Vilanova de Meia, el nostre objectiu… no deuen quedar més de 5Km

Passem una bona estona valorant com marxar d’allà i pujar per la planxa de gel que hem passat al baixar… una mica de sorra, la perícia de l’Albert que s’enfila a la Pan€, jo que per si les mosques trec las maletes de darrera… no fos cas que per una tonteria les dobleguem…

I ja tornem a ser rodant cap a Terradets. Evidentment, la millor i més divertida opció és fer el Doll….

altre d’aquestes carreteres que poc cal explicar… i que com sempre en aquestes carreteres, poques fotos… ja que la Carme a la que comencem a tocar estreps… deixa de fer fotos.. jejejeeje

Parem a Camarasa, que ja és 2/4 llarg de 4. Dinem força be… això si… a la carta, tampoc tenim molt on triar.

Sortim del restaurant passades les 5 de la tarda. Encara tenim força llum, el dia ja allarga.
Tornem per Balaguer ja amb el sol mol baix…

i som a casa a ¾ de 7. Cansats però molt contens. Ha estat una sortida genial, el dia a acompanyat i ser tres motos ben avingudes en ritme, estils i filosofies, ho fa encara millor.

Ara toca la calçotada… i desprès… ja en pensarem una… que nosaltres i la Superten, tenen mono de quilometres.

Miquel i Carme

(l’artista que no es cansa de fer fotos)

TOSSA DE MONTBUÍ, CALAF i SURIA

Teníem ganes de sortir. El pont de quatre dies se n’havia anat sense poder sortir i el dimarts tot semblava que podia ser un bon dia per fer una ruta xula, de les que comencen be, amb un bon esmorzar i a la recerca de algunes carreteres que encara no havíem fet.
La primera idea era pujar a la Tossa de Montbui i desprès provar unes carreteres entre Calaf i Súria. Com és evident, no podíem deixar de fer un copiós esmorzar a Can Quetu.

Aquí teniu la ruta. Cliqueu a sobre per veure-la amb més detall.

Varem quedar a Sant Andreu de la Barca, com és costum sempre que anem cap el sud. Salutacions i ens posem en cami.

Fem la carretera rural (asfaltada) que va de Sant Andreu de la Barca fins a Corbera del Llobregat, i d’aquí cap a Gelida tot passant pel coll de la Creu de l’Aragall.

L’esmorzar a Can Quetu… com sempre. Espectacular!!!! Tot i això el millor sempre és el bon rotllo que es respira en aquestes sortides.

Per cert, a Can Quetu ens trobem en Grimaldi, que com esta a l’espera de la seva nova SuperT, ha vingut amb la Scutre d’anar a treballar.

Ja tots plegats, continuem cap a Sant Pere de Riudebitlles,

Sant Quinti de Mediona, Capellades i la Torre de Craramunt,

On intentem fer drecera fins la carretera que ens porta a Carme. Ens trobem que desapareix l’asfalt, però la pista és molt bona i la seguim sense problemes.

Passat Carme, anem cap a Santa Maria de Miralles tot i que trenquem a la dreta cap a Igualada.

Uns quilometres abans d’arribar a Santa Maria de Montbui, trobem el desviament del nostre segon objectiu d’avui, la Tossa de Montbui.

Des de dalt, on trobem l’església preromànica de Santa Maria de Montbui, hi ha unes vistes privilegiades. Feia temps que no i pujàvem. Recordo l’ultima vegada l’any 2007 amb el primer dinar de Nadal que varem fer a Can Motarres.

La veritat és que avui fa un dia molt bo i les vistes, sobretot de Montserrat són molt maques…

Desprès de fer unes fotos de grup, ens dediquem a recercar un catxe que hi ha pels voltants,

LA TOSA

I que per cert, ningú dels que el vareu fer la registrat (tret de nosaltres)… ja podeu, ja!!!

Marxem, i en Grimaldi i el Gerard marxen a Igualada. Nosaltres seguim amb l’Avi Agustinet i la Lourdes.

Pugem cap a Calaf, tot seguint unes petites i revirades carreteres que surten de Copons cap a Veciana.

Ja veiem el Parc Eòlic del Turo del Magre, sobre Veciana… i finalment ens trobem enfilats sobre el gran i espectacular planter de molins del Parc Eòlic de l’Alta Anoia.

Ens i passegem pel mig fins arribar a Pujalt, on els anem deixant enrere.

I en un tres i no res ja som a Conill, on parem per veure el bonic poble i el seu mirador, des d’on es pot veure fins i tot el Pirineus.

Continuem camí, inevitable pensar amb en Kamil, que va caure en una d’aquestes corbes fa un temps, i arribem a Calaf, on agafarem la carretera que va a Pinos.

Tot i aixÍ, aquesta vegada no pujarem a Solsona per Pinos com ho fem normalment, si no que prenem un desviament a la dreta i seguim una bonica carretera (que no havíem fet mai) i que ens porta a l’alçada de Suria.

A Súria, agafem la C55 fins a Manresa, on la deixem per enfilar-nos cap a Montserrat i fer una parada a Ca la Iaia, lloc on aprofitem per cer una cervesa…

I amagar un nou Motarrescatxe. Es diu:

CARRETERES DE MONTSERRAT [motarrescatxe]

Pugem cap el coll de Can Massana i desprès baixem per Santa Cecilia fins a Monistrol…. fa un dia esplèndid i les vistes de les Parets i agulles de Montserrat.. excel.lents.

Una vegada passada l’estació inferior de l’aeri, ens desviem a la dreta per agafar una petitíssima carretera que porta a la colònia Cedo. Una carretera maca amb l’al.licient de tenir una bonica ermita amb un catxe, de terreny 4 (molt dificil) ja que està penjat en uns espadats.

Ermita de Santa Margarita

Ara si que pleguem. Anem cap a casa per la carretera de les carpes. Ens ho hem passat molt be. Poques son les sortides que fem, i gaudim dels bons moments sobre la moto entre amics.

Fins la propera.

VISITA AL MUSEU OSSA

CAP A SARAGOSSA PER LA CONCA DE BARBERA I EL MONTSANT
16 i 17 de maig de 2009

Ja ho diu la mama, que no hi ha mal que cent anys duri, i per molt que la foscor i els núvols tapin l’horitzó, sempre la llum i la claror guanya.

Qui ho anava a dir, que desprès d’un trist i obscur hivern, amb només uns escassos mesos, podríem gaudir de nou d’un cap de setmana com aquest.

Mesos de pluja i penúries, donen més sentit aquests moments. Si sempre tot sortís bé, no valoraríem en la seva justa mesura les coses bones.

Aquest cop, el culpable de tot va ser en Grimaldi. Sense immutar-se pels temps de fred i penúries, en mig d’una sortida passada per aigua, va fer-me la proposta…

– anem a visitar el museu de la Ossa a Saragossa?
O i és clar que sí!!!!!

Només calia trobar una data adient per proposar el cap de setmana i començar a lligar les quatre coses que calen per realitzar la sortida de cap de setmana.

Les dates triades del 16 i 17 de maig semblen adients, segurament ja hauran quedat enrera els rigors de l’hivern, les cabòries i mals averanys. Els dies son llargs i agradables per rodar.

La ruta, per petició, recargolada i pel Montsant.

Un Hotel i lloc per a dinar completen el paquet. Ja tenim el cap de setmana farcit i llest per a ser gaudit!!

Així que us convidem a fruir de lo que va donar de si aquesta iniciàtica, en molts aspectes, ruta.

El lloc de trobada “oficial” era a La Panadella a les 9 del matí.

Els de per aquí, decidim quedar a l’àrea de servei KM17 de Terrassa, per marxar plegats i arribar l’hora convinguda. També en GS650 ha decidit venir a aquests primerenc punt de sortida.

Tots llestos, marxem a les 8 del matí cap allà.

Prenem la carretera de Terrassa a Martorell, i allà l’A2 fins a la Panadella. Certament hi som amb un tres i no res… tot just a ¾ de 9 ja estem aparcant les motos.

Ens entaulem per fer un mos, i de seguit arriba la resta de l’expedició. La Montse i l’Edu, que venen acompanyats pel Pere i el seu nebot.

Mentre esmorzem, quedem amb l’Agus, a l’Espluga de Francolí.

Emprenem la ruta.
Certament llarga i recargolada, que es mou per carreteres estretes i força desertes… podríem dir que pràcticament en 250 km (fins a Caspe) no vàrem trobar quasi cap cotxe en cap dels dos sentits.

La ruta, la podreu veure en el croquis d’aquí sota. Si vols veure-la amb més definició i detalls, clica-hi a sobre i s’obrirà el GoogleMaps.

Marxem aquesta bona colla i deixem la Panadella enrera tot anant per la L221 cap a Santa Coloma de Queralt, on ens deixa en Pere Gros. Breu ha estat la seva ruta, però menys és una patada als qllons 

Una vegada hem passat Sta Coloma de Queralt, trobem Les Piles, on trenquem a la dreta per la TV2301 cap a Conesa.

Traspassem Conesa i agafem la petita i desfeta carretera rural cap a Fores.

De Fores, prenem cap a l’esquerra la T-222, aquesta torna a ser bona i més ample. Anem fins a trobar la T-233, on ens deixa en Robert que marxa cap a Serral.

Nosaltres trenquem a la dreta fins a trobar la C14, i per aquesta, fins a Solivella, on trenquem a la dreta per la TV 2336 cap a Blancafort i l’Espluga de Francolí.
Certament fins aquí ha estat divertit i amb bona carretera, tret el tram de Conesa a Forés, però segur que val la pena fer-la pel magnífic entorn pel que passa.

Ens trobem a l’Agus, tal i com havíem quedat. Aprofitem per fer una aturada i estirar les cames.

Ens queda per davant el tram del Montsant. Una zona plena de petites carreteres, generalment en molt bon estat, i recargolades fins a cansar-se i quedar baldat.

Prenem un petit tram la N240, fins a passar Vimbodí, on trenquem en una rotonda a l’esquerra per agafar la TV 7004.
La carretera en general molt bona, fa que anem a un bon ritme… no gens ràpid, però si alegre i per no adormir-se.
Enllacem corba rera corba sense tocar quasi els frens… tal i com li agrada anar a una trail per aquestes carreteres.

Passem per Vilanova de Prades, i anirem a trobar la N-242 que ve d’Ulldemolins.

Girem a l’esquerra en trobar la T-713 cap a Margalef. La tònica segueix sent la mateixa…. carretera bona, estreta, i recargolada fins a marejar-se.

La calor és força notòria, i una mica abans d’arribar a la Palma d’Ebre, parem en racó de la carretera. Cal prendre un respir, sobre tot pels copis, que sofreixen al darrera nostre, el intens camí.

La baixada de La Palma d’Ebre fins a trobar la N-233 i Flix, podem dir que és espectacular, ampla, asfalt 10, corbes obertes i rapidíssimes… ens prenem la revenja de tanta estona de fer virolles…

Arribats a Flix, anem fins a Riba-roja d’Ebre. L’Ebre el tenim a tocar.

A Riba-roja parem a fer un beure. Parem just al Bar – Restaurant que l’última vegada que vàrem passar per aquí, ens vàrem aturar a dinar. El Societat La Llum del Dia és al Carrer Major 62, i si el voleu trobar exactament, poseu al tomtom 41.25012, 0.48829.

Ens queda encara una última i divertida carretera abans d’arribar a Caspe.
19 bons quilòmetres de pujada tot resseguint la TV7411.

A vista d’ocell… impressionant

L’asfalt genial i les corbes, tret de un parell de paelles, es deixen fer a bon ritme.

Arribem a la part més alta de la carretera i prenem la TV7231 cap a Fayon. Passem de baixada per sobre del Matarranya, afuent de l’Ebre que neix en els no tant llunyans Ports de Besseit

Anem fins a trobar la N211, que va de Caspe a Mequinenza. Aquesta si que ja és una carretera general, ample i ràpida…. bé! Jo diria que rapidíssima…

Arribem a Caspe, tal i com havíem previst, al punt de les 3 de la tarda. L’hora que ens esperen per dinar.

Ho fem em calma.

La ruta, a partir d’aquí deixa de tenir atractiu motero. Rectes que van passant entre pobles fins arribar a Saragossa.

Hem dit a l’hotel que arribariem tard… cap a les 8, quarts de 9, ja que no volem deixar passar l’oportunitat de passejar una mica per el Pilar. Per tant ens endinsem a l’urbs de Saragossa.

L’ambient és de festa. Moltes bodes i comunions fan que la gent vagi extremadament mudada, nosaltres, al nostre rotllo, vestits de negre sota sol d’infart, visitem la catedral

I desprès fem una cervesa a la fresca. Tenim tranquil.lament una temperatura de 28 / 30º, i si no, ens ho sembla.

Que no faltin les fotos….

Arribem, a l’hotel i fem possessió de les habitacions. Força correcte i còmode.

El sopar el fem allà mateix. Bon rotllo, bon humor i ganes de xerrar predomina la vetllada.

foto de familia

És passada la mitja nit quant decidim anar a dormir.

Anem a esmorzar d’hora (uns més que altres), tot i que a l’hora convinguda, 2/4 de 10, tot ja estem preparats i apunt de marxar.
L’Agus té compromisos i no ens pot acompanyar a la tornada, per lo que ens acomiadem d’ell aquí, i aprofitem per fer una foto de grup.

Marxem cap al museu. És a 15 minuts. Al centre d’Utebo.

A la porta ja ens esperen. Quedem gratament sorpresos.
El museu és immens. Tres plantes, tot un edifici ple d’història i de motos, de màquines de projectar cine, i altres coses vinculades al mon de Ossa.

L’empresa OSSA original va començar a l’any 1924 fabricant projectors per la indústria del cine a Espanya. Inicialment el seu nom fou Orpheon Sincronic Sociedad Anónima (O.S.S.A.).
Passada la Segona Guerra Mundial, Ossa va aprofitar la tecnologia adquirida pels Aliats a l’empresa alemanya DKW. A l’igual que vàren fer BSA, Harley-Davidson i Yamaha va començar a fabricar motocicletes amb motors de dos temps.
OSSA va tenir un èxit creixent i va exportar gran part de la seva producció a Europa, als EUA i a Canadà. Amb un disseny d’Eduard, fill de Manel Giró, OSSA va obtenir molt bons resultats als campionats de motociclisme de velocitat entre 1960 i 1970. El campió principal d’OSSA fou Santiago Herrero que va morir en un accident al TT de l’illa de Man. Després d’aquesta pèrdua OSSA es va retirar oficialment del motociclisme de velocitat, i es va concentrar en les especialitats de motocross, enduro i trial.
A partir de l’any 1975, amb la mort del General Franco, varen desaparèixer les barreres proteccionistes de l’economia espanyola que havien beneficiat tant a aquesta empresa. Dins del nou marc de lliure mercat, apart de certs problemes d’ordre laboral, OSSA no va poder competir amb les marques japoneses que varen inundar el mercat ibèric i l’empresa es va enfonsar a l’any 1977. Al 1979 es fa fusionar amb Bultaco però aquesta mesura no va ser suficient per resoldre els problemes econòmics de l’empresa. Finalment a l’any 1982 la fàbrica OSSA va tancar les portes definitivament. Tot i que la marca hagi desaparegut, continua essent popular entre els col.leccionistes de motos.

(extret de la vikipedia)

Per desgràcia no ens deixen fer fotos, només un parell de controlades.

Marxem amb el temps justet. Queden forces quilòmetres fins arribar a Juneda, on tenim encarregada la taula per dinar.

Anem per l’avorrida i tediosa A2, que traspassa les àrides extensions del Monegros, fins a Bujaraloz, on decidim donar un canvi a la ruta.

Baixem fins a Caspe i fem l’espectacular carretera de Mesquinesa. Bufff!!!! Ens ho passem de conya corrent per aquella carretera.

Arribem a Can Salat i fem la parada oportuna per a dinar.

A partir d’aquí, ja només queda autovia i trànsit fins a casa.

Ens acomiadem de l’Edu i la Montse, que son els que es queden més aviat. Amb el Jordi i la Glòria, i els Grimaldi, ho fem a una àrea de servei a Collbató.
Arribem a casa a les 7,15h

Arribem cansats i baldats dels quilòmetres, però contents i amb molt bon gust de boca.
Ens ho hem passat d’allò més bé.

Qui es pensava que la pluja, la neu i el mal temps acabaria amb nosaltres, es va equivocar… en aquesta sortida ha tornat a lluir el sol.

La perseverança sempre té premi.

Ens retrobem a la propera. Ja en tenim ganes !!!!

RUTA AL MONTSANT

La Riba / Scala Dei

Ens haguera fet molta il.lusió poder anar el cap de setmana per terres del Montsant, tal i com havia proposat l’Albert, però entre pitos i flautes no va ser possible.
Tot i que ens varem tenir que conformar amb sortir només el dissabte a acompanyar-los, ens ho varem passar molt be… i segur que ens hi haguérem quedat, amb ells, però tot i així, la sortida va ser molt divertida, tant per la companyia com per les carreteres que varem fer.
Us deixo la ruta. Coneguda però sempre agradable de repetir. La zona del Montsant, la carretera de la Riba a Farena i la carretera que va a la Morera del Montsant i desprès a les Vilelles la he trobat sempre molt i molt maques (sense desmerèixer tot el demés, clar!!).

Clica el mapa per veure’l en detall

Sortim de Sant Vicenç del Horts…. que no per tot hom és al mateix lloc 

 i anem cap a Begues per la pista forestal. Com hem sortit tard, no ens endarrerim molt per esmorzar, i a Olesa de Bonesvalls ja parem. Evidentment, com sempre que esmorzem aquí ho fem al Celler.

Una vegada ben esmorzats marxem. El terra és molt moll i no es pot anar molt ràpid, però es circula be tot i que cal vigilar les relliscades.

Agafem la N340 fins a Vilafranca del Penedès, on la deixem per anar paral.lels a ella però evitant tot el transit que aquesta porta.

De seguit arribem a Valls. I ens atansem fins La Riba. Aquí comença per mi la part més bonica del recorregut. Entrem al les Muntanyes de Prades…

La Carretera és excel.lent, ja fa estona que és eixuta i es va molt be. Anem lleugers i per feina. Pugem per la vall que fa el Riu Brugent, tot veient a la dreta les antigues zones d’escalada que encara estan en funcionament.

Arribem a Farena i parem una estona. Aprofitem per fer una foto de grup, entre espelmes i ciris Pasquals … 

Seguim pel cami rural que surt d’aqui fins a trobar la carretera que ens portara a Prades

i d’allà cap a Cornudella del Montsant on deixem a l’esquerra Ciurana i el seu pantà. Altre de les zones de més tradició escaladora de la zona.

Allà comença la carretera que ens porta fins a la Morera del Montsant. Sempre m’ha agradat l’ambient d’aquesta carretera presidida per les magnifiques pedres del Montsant. Un mur petri que sembla infranquejable. Altre cosa que sempre m’havia cridat l’atenció era que la carretera s’acabava literalment al mateix poble amb un carrer petit i estret. Ara han fet una variant que et fa passar per fora el poble… una pena.

En passar per davant d’Scala Dei parem per veure la cartoixa, pero no ens hem adonat que son 2/4 de 3 del mig dia i és tancat. Tant fa. Patem una estona la xerrada i ens acomiadem d’ells. Ha estat una companyia molt agradable i ens hem fet un fart de riure, tot i que noslatres tenim que tornar cap a casa. No volem agafar l’autopista, per lo que trigarem encara una bona estona.

Els acompanyem fins passat les Vilelles (l’Alta i la Baixa) i passat Gratallops, un tot de bocina els indica que els deixem.

Anem cap a Falset, i despres cap a Reus, on pugem fins a Montblanc i d’allà cap a Serral i a 2/4 de 5 som a Santa Coloma de Queralt. Parem una estona que tenim el cul quadrat i fem un mos (una tapa). A les 2/4 de 7 ja som a Molins de Rei. Traiem la sal de la moto (que no és poca) i contents arribem a casa desprès d’haver passat un bon dia. A veure si podem repetir això encara que sigui una vegada al més. Ja i firmaríem!!!

Aquesta ruta va ser realitzada amb la magnifica colla que érem al Motarres.cat, forum de flipats per la moto ja desaparegut per desgràcia fa temps però amb els que varem realitzar moltes sortides, compartir molts quilòmetres i experiències genials..

Fins la propera. Ruta realitzada el [16-02-13]

LA RUTA DE L’EBRE (II)

de TUDELA a BARDENAS REALES – MONEGROS – SIERRA CEBOLLERA – OLITE…

Llegeix la primera part de la ruta:

DIA 3 de maig de 2009 

Pirineus Navarresos – Olite – Yesa – Las Bardenas Reales

La ruta la podreu trobar clicant el mapa per ampliar-lo

Clica per obrir la ruta a GoogleMaps

Com cada dia, desprès d’esmorzar trèiem les motos, amb ganes boges de menjar quilometres i veure indrets nous. 

Avui es tracta de anar fins els Pirineus Navarresos, i per rematar el dia, endinsar-nos a les Bàrdenas Reales. Així dons no ens entretenim gaire i posem rumb al nord per la N121

La primera parada és Olite, impressionant nucli medieval, sembla que estem en un conta de fades, envoltat de castells, torres, pòrtics, claustres…..

Olite (cooficialment, en basc Erriberri) és un municipi de Navarra, a la comarca de Tafalla, dins la merindad (batllia) d’Olite.

Per les restes arqueològiques es coneix que, en època imperial romana (s. I dC), un fort cinturó emmurallat defensava un petit altell en el qual més tard es fundaria la vila medieval. A més, al voltant del nucli urbà actual s’han trobat restes de viles romanes.

És capital o cap de la batllia del seu nom, creada per Carles III el Noble el 1407. Felip IV li concedeix el títol de ciutat el 1630. Des dels seus brillants moments en el s. XV i fins al s. XIX, Olite experimenta un eclipsi polític i un fort descens demogràfic.

El Palau dels Reis de Navarra d’Olite, Palau Reial d’Olite o Castell d’Olite és una construcció de caràcter cortesà i militar erigida durant els segles XIII i XIV a la localitat d’Olite. Va ser una de les seus de la Cort del Regne de Navarra a partir del regnat de Carles III “el Noble”. Cada estiu és seu principal del Festival de Teatre Clàssic d’Olite.

Despres, seguint la NA132 anem fins a Lumbier, i despres a Aoiz per la NA 150 on parem a comprar uns entrepans per fer un picnik.

I desprès busquem un bon lloc per a dinar, que trobem a prop de Aroz-Betelu.

Dinem al vell mig del Foz de Iñarbe que fa el riu Irati

Tot plegat de dinar anem a buscar la NA140,…

Aribe és el punt més el nord que arribem i comencem a tancar el cercle….

Seguirem fins a Escaroz i Navascuez, ja en direcció sud est. La carretera no te desperdici.

Desprès agafem la N240 tot vorejant l’embassament de Yesa fins a Sangüesa, on tenim que parar forçosament per deixar passar una cursa ciclista.

Aquí agafem unes boniques carreres interiors cap a Gallipienzo i Carcastillo…

on ens internem a Las Bardenas Reales per una pista de sorra….

És tard i no tenim clar de continuar. Son les 7 de la tarda i si passes res, ens tindriem que quedar hores allà…. deliberem…

pero decidim finalment seguir…. queden 30 km de pista….

Les Bardenas Reales de Navarra és un paratge natural semidesèrtic que s’estén al sud-est de Navarra (Espanya), en plena comarca de Tudela (merindad de Tudela), amb unes 42.500 ha de terreny sense cap nucli urbà. Les Bardenas se situen en un punt equidistant entre la serralada Pirinenca i la serralada Ibèrica i conformen un Parc Natural Protegit de 39.274 ha que des del 7 de novembre de 2000 forma part de la Reserva de la biosfera.

El sòl característic de la zona està format per argiles, guixos i gresos, i el terreny ha estat fortament erosionat per l’aigua i el vent creant formes geològiques entre les quals destaquen els barrancs, els altiplans d’estructura tabular i els turons solitaris, anomenats cabezos. (extret de la viquipedia)

Un món a part, àrid, sec, de formacions arrasades per un vent sec, el cerç, que esculpeix la terra en barrancs i “cabezos”. Són aquests elevacions naturals del terreny de poca alçada, aïllades i generalment arrodonides, sent el més famós de tots el de Castildetierra, la imatge ha estat reproduïda en milers de fotografies.

i que no podem de deixar de fer-nos una fotografía davant d’ell…

I com no, per a acabar la ruta del el dia, la foto de grup, amb les Bardenas Reales de fons….

Dia 4 de maig de 2009 

TORNADA CAP A CASA, MES MONEGROS

Desprès d’esmorzar, ens acomiadem del Jordi i la Júlia, que marxen cap a la Valldigna i del Carles i la Lídia, que segueixen ruta cap al nord.

Nosaltres, amb els tigres i l’in1til anem cap a Ejea de los Caballeros, Castejon de Valdejasa, Leciñena, Monegrillo i Bujaraloz, on parem a dinar…

Realment tot el paisatge, tret d’algun tram que és verd per que el blat encara està creixent, és sec i erm. Carreteres rectes i monòtones, que en arribar a Monegrillo, ens mostren els vastos Monegros…

Una vegada arribats a Bijaraloz, prenem a N2 que a Lleida es transforma en monòtona Autovia AP2 fins a casa.

Han estat 4 dies de moto, intensos i divertits.
Com sempre, només resta donar les gràcies a tots els companys que varen venir per deixar-nos compartir uns dies així amb ells, i esperar que a la propera puguem ser forces més. 
Quan us sembli, repetim!!!!!

LA RUTA DE L’EBRE (I)

de TUDELA a BARDENAS REALES – MONEGROS – SIERRA CEBOLLERA – OLITE…

Aquesta ruta va ser realitzada amb la magnifica colla que érem al Motarres.cat, forum de flipats per la moto ja desaparegut per desgràcia fa temps però amb els que varem realitzar moltes sortides, compartir molts quilòmetres i experiències genials..

Ruta en dues parts, clica per llegir la segona…

DIA 1 de maig de 2009 

CAP A TUDELA PELS MONEGROS

Quedem com sempre amb els Tigres d’Igualada al hotel America del seu poble, per així, anar plegats cap a Mesquinesa, lloc on teniem que coincidir amb la resta de la Colla.

Així dons, marxem de casa sobre les 8 del matí, amb la VStrom vestida de portaavions….

Clica per obrir la ruta a GoogleMaps

I encara no son les 9 que ens trobem amb els Tigres, el Xavi i la Ceci.

Just deixar la autivia i en passar per la Granja d’Escarp, ens trobem amb UN CAMELL!!!! No ens podem estar de parar i fer-nos una foto mabell. El Xavi i la Ceci ja es senten a Africa… un burro també s’acosta a saludar-me, tot queda en familia 

A 2/4 d’11 ja hem triat bar a Mequinenza i ens posem a esmorzar. Al cap d’una estooooooooona, arriben el resta de la colla. Venen remuntant l’Ebre des d’Aldea.

Per fi coneixem en Ferran (Ronsitocola), i ens retrobem amb en Jordi i la Julia, en Miquel, el Toni i la Carme i el Carles i la Lidia. El temps just de fer un refresc i ens posem camí a Caspe i Chiprana….

La carretera (la N211) és ràpida i agradable, de corbes obertes i enllaçades…. un plaer.

Arribant a Chiprana, en Ferran i en Toni i la Carme segueixen per la nacional i nosaltres ens desviem per una carretereta….

que de seguida es transforma en una magnifica pista. Un OffRoad apta per a les nostres carregades motos. 
Paisatge agresta i sec, desert i polsegós…. paisatge monegrero total…

La pista ens deixa en una comarcal que seguim fins a la nacional, a portes de Sastago, just al mirador, on parem un moment.

Anem cap a Sastago que te un bonic pont sobre l’Ebre, i ens trobem a la colla a la fresca prenent un vermut. 

Comença a ser hora de dinar, i fem uns quilometres fina a trobar un bon restaurant, dinem a Quinto.

Despres de dinar ens despedim del Toni i la Carme. Tornen cap a Reus. Una llàstima que no puguin compartir tots els dies amb nosaltres.
I continuem camí, cap a Zaragoza i desprès cap a Tudela… que hi arribem en un tres i no res,

L’entrada al parquing, si mes no, és curiosa, és un muntacàrregues.

Una veghada dutxats i pentinats, anem a donar una volta per Tudela i a sopar.

Dia 2 de maig de 2009 

ENTRE SORIA I LOGROÑO, SIERRA CEBOLLERA

La veritat que aquesta ruta, ens posa a tots a prova. Quasi tota transcorre per carreteres petites i bonyegudes, revolades i per paisatges de contrastos intensos, a cavall de Navarra, La Rioja i Castilla Leon. Sense ser excessivament llarga en quilometratge, ens passem més de 8 hores sobre la moto, i això ho vàrem notar al final del dia.
Jo no podia ni fava.

És dificil detallar les carreres per les que vàrem passar, el millor per a fer-vos una idea, és que mireu el mapa de Google Maps punxant-lo 

Clica per obrir la ruta a GoogleMaps

A ¾ de 10 trèiem les motos pel forat del muntacàrregues…. i ens acomiadem d’en Ronsitocola, que marxa cap a casa. Ha estat un plaer haver rodat amb ell. Esperem fer-ho altre dia

Ens posem en marxa ràpidament, anem cap a Cintruengo i Fitero, on entrem a La Rioja

Comencem a agafar carreters petites que s‘escolen entre valls i prats, turons i marges… la veritat que ens quedem bocabadats amb el que veiem…

Parem un moment a Navajun, tot passant per la LR490, tot just un quilometre abans de que es digui SO-P-1124 en entrar a Soria.
El poble és petit i pintoresc….

Entrant a Soria, canvia el color de l’asfalt, però el paisatge segueix sent magnífic.

Finalment arribem a Vinuesa on parem a dinar. I desprès anem cap a Montenegro de Cameros…

En arribar a Almarza, decidim fer un replantejament de la ruta per que es fa tard i no la podrem fer tota, i volem comprar el sopar a Arnedo.

La carretera que hem triat per arribar-hi, ens sorprèn pel seu encant, sobre tot el tram de Yanguas i Enciso..

D’Arnedo anem cap a Calahorra i d’allà, per autovia a Tudela, que arribem amb les ultimes llums del dia. A estat un dia magnífic però cansat. Les carreteres han valgut la pena. Aquest QSC es coneix be aquests indrets…. es nota!!!! 

Clica per llegir la segona part de la crónica

MÒNACO (I)

(Parc Naturel du Verdon, Côte d’Azur)

Podeu trobar la segona part de la ruta aquí:

Aquesta ruta va ser realitzada amb la magnifica colla que érem al Motarres.cat, forum de flipats per la moto ja desaparegut per desgràcia fa temps però amb els que varem realitzar moltes sortides, compartir molts quilòmetres i experiències genials..

________________________________________

INDEX

Tot plegat quatre dies per aprofitar el pont de l’11 de setembre, i que donaven per a realitzar l’agosarat pla d’anar fins a Mònaco per seguir algunes de les carreteres que utilitzen en el Ralli de Montecarlo.

Així doncs, el plantejament és el de prendre un dia per anar, dos per fer les rutes i la visita a Mònaco i l’últim dia per a tornar.

Com sempre, amb il.lusió i ganes, preparem el viatge i ens disposem a marxar.

– dia 11 de setembre de 2008 –

LA JONQUERA – AVIGNON – GORGES del VERDON – CANNES

La ruta que vàrem fer servir al anar, la podreu veure al GoogleMaps, si cliques el mapa, la podràs veure amb més detall.

Nosaltres marxem com sempre de Parets del Vallès amb la moto carregada i amb ganes de menjar quilometres.

Havíem quedat amb la colla a l’àrea de servei de la Jonquera per esmorzar, i iniciar tots plegats allà el periple.

Així, ens retrobem amb el Toni i la Carme, el Xavi i la Ceci, l’Alber i la Teresa, el roadleader Miquel i la Carme i jo mateix

Del tram d’autopista, doncs res de res, avorrida i cansada com sempre. Fa força fred i el dia sembla amenaçar pluja…. per a uns menys per a altres més. Fins i tot parem a una àrea de servei per sospesar la possibilitat de acabar mullats, però finalment decidim seguir sense posar-nos la roba de pluja.

Deixem l’autopista una vegada passat Nimes, just a la sortida 23-Remoulins i prenem direcció a Avignon per la N100 que ja és una mica més entretinguda.

De seguit som a Avignon, i parem.

Avinyó (en occità provençal Avinhon ), en francès Avignon, és una ciutat del sud de França, a la Provença, que durant diversos anys va ser la seu dels papes de l’Església Catòlica. Està situada al marge esquerre del riu Roine, al departament de la Valclusa a 80 km al nord-oest de Marsella. Té 90.800 habitants que pugen a 155.500 dins l’aglomeració urbana.
Les muralles d’Avinyó, en bon estat de conservació, van ser construïdes pels papes en els anys immediatament posteriors a la seva vinguda a la ciutat per residir-hi.

Toca dinar.
Realment quedo parat en veure la magnifica muralla, i trobem un bon paratge per a menjar, els jardins del Convent de Sant Agusti i l’esglesia de Saint-Didier.

i un bon cafè. Ara el dia s’ha aixecat i fa força calor. 

Aquí deixem la nacional per agafar la D900, 

mica en mica, las carreteres son més entretingudes i agradables de rodar.

A Manosque som a punt d’entrar a la zona del Parc Natural del Verdon. El paisatge ja es veu molt més ferestec. Fa calor i ens pica tot. Parem a mirar els mapes.

Circulem per la D2, fins a Riez, on agafem la D952. Son carreters excelents i amb poc transit. 

A voltes apareix davant nostre, en ple cor del Verdon, el poble de Moustiers-Sainte-Marie amb la seva pintoresca ubicació al peu d’un penya-segat (que origina una cascada al cor urbà durant els desglaç de primavera) i les vistes sobre el massís de Valensole. Destaca la seva església gòtica i la capella de Notre-Dame-de Beauvoir.

Però si hi ha un signe d’identitat de Notre-Dame-de Beauvoir aquest és sens dubte l’estrella daurada (de fet està representada en el blasó de la vila) que penja entre dues muntanyes a diverses desenes de metres pel terra.
Realment, nosaltres vàrem estar un tou d’estona fent càbales de que podia ser, la veiem brillar però no podíem distingir correctament que era.

Prosseguim i pugem per fer les GORGES DEL VERDON. I dic pugem, ja que la carretera passa a una considerable alçada per sobre del riu. 

Quedem bocabadats, no ens esperàvem una zona tant bonica, i la vista ve val una parada per fer-hi quatre o cinc fotos.

-clica per ampliar-

Marxem, el camí segueix sent força engorjat. Se’ns ha fet tard i ens quedem sense llum. Prenem la directa. No queda llum per fer gaires més fotos. Tot i que el camí segueix sent molt maco.

Arribem als apartament que son les 8 del vespre. L’apartament és en un recinte tancat de cases adossades, i ens en fem una per a nosaltres sols. Es genial.
Fins hi tot trobem una pizzeria que ens vol donar de sopar a les nou del vespre. Que més volem. Un dia rodó.

I per rematar, al apartament, una mica de gresca i tabola….. i que no falti la coca de la mare del Toni….o era de la sogra de la Carme????. Bonisssssima!!! 

– dia 12 de setembre de 2008 –

LE MAS – ENTREVAUX – GORGES DE DALUIS – VALBERG – GORGES DU CIANS

La ruta del dia 12, la podreu veure al GoogleMaps, si cliques el mapa, la podràs veure amb més detall.

Els apartaments on dormim, son la village de Mouans-Sartoux. Un petit municipi a 8 quilometres de Cannes. Un lloc tranquil.

Esmorzem a una zona habilitada al mateix complexa d’apartaments, per no perdre el temps buscant un lloc.

i marxem sense perdre temps. No sabem ben be on ens portarà l’In1til, però tenim ganes de rodar per aquestes carreteres. Veure per on passa el ralli de Montecarlo. 

Guanyem alçada ràpidament una vegada passat Grasse…

Deixem força aviat la carretera general (D6085) per agafar una d’aquelles carretres maques, revolades, emboscades, que tantes n’hi han a França i que cataloguen amb una D seguit d’un sols numero…. ara fem la D5

En un tres i no res, ens enfilem al Col de la Bleine, a 1439 metres sobre el nivell del mar, on hi trobem una mica de neu a les zones ombrívoles….

Al canviar de vessant i començar a baixar, ens apareixen davant nostre, al fons, els Alps Marítims

Arribem a Le Mas, on fem la nostra primera parada. És un bonic enclavament que mereix gaudir-ne.

i ho trobem propici per a fer-nos unes maques fotografies de grup.

el cami és estret…. deu ni do com deurien passar per aquí els cotxes del ralli, mes d’un deu haver amat muntanya avall…

Però el més espectacular és al tombar d’un revolt. Els nostres ulls són regalats amb la Clue d’Aigun, un magnífic engorjat amb el camí picat a la pedra.

La carretera segueix, estreta, treballada a pic i pala. Sense trànsit, amb un asfalt més que acceptable. Passat per paratges pre-alpins….

Prenem altra carretera minúscula, d’aquelles que tant ens agrada fer i que els michelin marquen com a “Perilloses” amb un repuntejat vermell al mig, i que ens te que portar fins a Entrevaux…. és la D10, el seu nom o diu tot.

La carretera torna a pujar, fins a trobar el coll de Trébuchet de 1140 mt. Aprofitem i fem altra parada…. fa força calor, tot i que aquí dalt si està be.

la baixada és revolada i ràpida….

veiem des de dalt el poble de Entrevaux. És un gran poble emmurallat vorejat en bona part pel riu…. si arriba a traves del pont llevadís….. i manté tot el seu ambient medieval.
El presideix la ciutadella Vauban, que està situada al cim d’una roca, amb un camí molt dret i fortificada

 -clica per ampliar-

Aprofitem per dinar en tant soberg entorn.

Desprès de dinar anem a buscar la D2202 per arribar a Valberg, resulta ser una joia de carretera…..

Passa per les Gorges de Daluis. Tots coincidim a dir que és de les millors que hem vist mai.

La carretera amb dos carrils diferenciats per anar i tornar, passa molts túnels i amb la cartera penjada picada a la pedra vermellosa.
El riu Var, és molts metres per sota nostra.

La baixada, una vegada passat Valberg, segueix sent igual de sorprenent, les “Gorges du Cians” son també molt maques.

Una vegada trobem la general D6202, posem la directa per tornar a Cannes. S’està fent tard i ja és hora de fer via.
Demà ens espera Monaco i el Turini.

Segueix aquí:

MÒNACO (II)

(Parc Naturel du Verdon, Côte d’Azur)

Llegiu la primera part de la ruta aquí:

Aquesta ruta va ser realitzada amb la magnifica colla que érem al Motarres.cat, forum de flipats per la moto ja desaparegut per desgràcia fa temps però amb els que varem realitzar moltes sortides, compartir molts quilòmetres i experiències genials..

________________________________________

– dia 13 de setembre de 2008 –

GORGES DE LA VESUBIE – COL DE TURINI MONACO / MONTECARLO

La ruta del dia 13, la podreu veure al GoogleMaps, si cliques el mapa, la podràs veure amb més detall.

Iniciem el nou dia, i sense perdre temps, despres d’esmorzar, iniciem la ruta, que avui ens te que portar al Col du Turini i a fer una visita a Monaco. Per aquest motiu hem retallat força la ruta, ja que volem tenir temps per veure el Principat.

Així doncs, tots a punt per marxar (l’Albert i la Teresa han decidit no venir a la ruta i poder visitar més tranquil.lament les contrades)

Pugem altre cop fins a Grasse i prenem unes carreteres cap a Vence, i d’aquí a Carro, on agafarem la D6202 . Tot aquest tram, tot i que maco, és força urbà.

Deixem la carretera per agafar un trencant a ma dreta, en direcció Lantosque i amb cartells que indiquen l’inici de les Gorges de la Vesibie.

Les gorges son molt maques, i a trams tancades i ombrívoles… difícil fer fotos.

Una vegada passat Lantosque, girem a la dreta i iniciem un recargolat port, ràpid i franc…

be!!! Alguna paella traicionera si que ens trobem!! 

Fem una parada a pocs quilometres del coll per admirar el paisatge.

Arribem a dalt. Hi ha moltes motos amunt i avall. És respira l’ambient del rally de Montecarlo. És el mític Col de TURINI a la no menyspreable alçada de 1604 metres. Que és força considerable si pensem que tant sols 15 kilometres enrere eram a 450 metres.

La baixada, per Moulinet, te revolts per afartar-se’n

Ens porta a l’alçade del riu Bévéra, que forma les gorges de Piaon.

Una vegada arribats a Sospel, remuntem per la D2204 fins el Col de Braus, No parem de pujar i baixar colls.

Al cim del coll i trobem un petit restaurant i aprofitem per dinar. Le plat du Jour en diuen allà, que a la practica és la clavada més gran que ens han cardat per una amanida

La baixada del port segueix amb la tonica que venim seguint fins aquí…

Ja anem cap a Monaco. Passem per petites carreteres que ens porten a Peille, i encara tenim temps de fer unes gorges més…

Peró al arribar a La Grave, comencem a baixar amb ganes, tenim sota nostre el mar i Monaco.

Entrem a Monaco. Busquem la zona del Casino. Aparquem la moto i ens barregem amb glamour monegasc… 

Som com uns pops al desert, un elefant a una ferreteria… ens posem a un bingo i no sabem ni gastar-nos uns euros a las tragaperras…. 

No se si és que feien una exposició de cotxes xulos o que, pero fora del cassino n’hi havia per triar i remenar…

Farts de tanta ostentació, volem veure el circuit de F1… mira, mira…

Ara si, marxem ja cap als apartaments. De camí, trobem l’única matricula espanyola que hem vist des de que deixarem l’autopista… com no podia ser més, enganxada en un Ferrari!!!!

Plou tota la nit a tope…. a veure quin dia farà demà.

– dia 14 de setembre de 2008 –

MOUANS.SARTOUX – CORNICHE DU VERDON – LA JONQUERA 

La ruta del dia 14, la podreu veure al GoogleMaps, si cliques el mapa, la podràs veure amb més detall.

Hi ha hagut tormenta durant tota la tarda i nit. Que dura és la vida a vegades.
Fent uns dies de conya, de cop i volta, sense cap explicació raonable, els núvols enfosqueixen el dia, i ja l’hem liada.

Per sort, pel matí el dia torna a ser lluent i radiant. Tot s’arregles igual!!!!

Així, que desprès d’esmorzar, posem rumb de tornada cap a casa.

No volem agafar l’Autopista. Tenim ganes de rutejar una mica, i l’In1til te pensada una ruta, que ens tornarà cap el Parc Natural del Verdon, i podrem veure el fastuós engorjat des d’altre punt.

Prenem un seguit de petites carreteres fins arribar al Lac de St Casiens…

….on prenem la ja més ample D562, no per aixó menys maca….

A Fayence prenem la D9 fins a Bargemon, i despres la D965 fins a Comps-sur-Artuby

A partir d’aquí, ens enfilem ja cap al Verdon… 

a traves de boscos ens apareix, a molts metres per sota nostra, el GRAND CANYON DU VERDON.
Parem per admirar-lo des dels anomenats BALCONS DE LA MESCLA

Les Gorges du Verdon són estretes i profundes: tenen de 250 a 700 m de profunditat. El riu Verdon que les forma, te una amplada variant segons el tram de 6 a 100 i de 200 a 1500 m d’una vessant a l’altra a la part superior de les gorges. 
Tot un espectacle.

Seguim la carretera que va vorejant la sensacional cornisa que forma el canó per la seva vessant esquerra…

fins que perdem alçada per arrivar al LAC DE SAINTE CROIX que ja coneixiem de la ruta de pujada.

A partir d’aquí, anem a trobar l’autopista el més de pressa que podem. Encara ens queden molts quilometres. Prenem l’autopista a Saint-Maximin-la-Sainte-Baume.
Encara ens queden 380 km fins a la Jonquera, lloc on ens acomiadem.
Ja no fem cap més foto de tot aquest tram. 

A estat una ruta magnifica, realitzada amb gent collonuda. Recomenable al 100% si algú te ganes d’anar per aquelles contrades.

Agrair especialment al Miquel (In1til) pel curro que comporta organitzar una cosa així, ja que el va triar les rutes, l’allotjament i evidentment va fer de roadleader tots els dies.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és signatura.gif

Comenceu a escriure o introduïu / per triar un bloc

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és burruktalakrme.gif

Un viatge a Espadan – Gudar

Espero que aquesta crònica pugui servir a d’altres que vulguin repetir algun dia algun d’aquests trajectes, ja que l’he detallat al màxim per a que així sigui.

Aquesta ruta va ser realitzada amb la magnifica colla que érem al Motarres.cat, forum de flipats per la moto ja desaparegut per desgràcia fa temps però amb els que varem realitzar moltes sortides, compartir molts quilòmetres i experiències genials..

Tant mateix crec que s’ho mereixen les 860 fotos que va fer la Carme, que no poden quedar inèdites. Aquí us en poso una mostra. 

DIA 29 DE FEBRER 
Nosaltres vàrem agafar festa el dia 29. Volíem fer una mica de ruta tot baixant cap a Castelló. No volíem fer tot autopista, així, vàrem dissenyar una entretinguda ruta fins a Algímia. Ruta que fins l’últim moment no va estar clara i decidida. 

Desprès dels consells de l’Arturo i en Tonet, la ruta queda així:

Si cliques s’obrira en google maps amb més detalls

Marxem tard, cap a 2/4 d’11, ja que tenim que portar el gos a la gossera i no ho varem poder fer el dijous, per lo que sacrifiquem ruta i anem directament fins a Reus per autopista. D’allà prenem la T310 cap a Montroig del Camp. La veritat és que la carretera és molt recta i no te cap gràcia…

La que busquem per això és la carretera de Pratdip, la T311. I cal dir que no decepciona. Una carretera revolada i perfectament asfaltada….. si en tenen de duros aquests de Tarragona!!!! 

Ens trobem amb la carretera de Tivissa C44, un circuit de GP, i desprès, a Mora, prenem la N420 fins a Gandesa, on prenem una carretera que ens portarà a Bot i Horta de Sant Joan.

Arribats a Horta, ja veiem al fons els Ports, i les impressionants roques de Benet, magnific lloc per passar hores escalant i grimpant.

Arribem a Valderrobles on girem cap a Fuentespalda per la A1414

En trobar el desvio a l’esquerra de Penyarroya de Tastavins, el prenem i deixem el poble sense entrar-hi. Anem direcció Herbés. 

Realment aquest camí, és una bona alternativa per pujar el port de Torremiró, i la carretera val mos més la pena.

El port ja és un vell conegut, amb els seus molins…. aquí la carretera és nova i ens porta ràpidament cap a Morella, que deixem enrera.

Prenem la CV12, i ràpidament arribem al Coll d’Ares, 

Des de dalt, podem veure les paelles del port que ens esperen de baixada..

Peró ara toca dinar a un meson que hi ha just a les nostres esquenes…

La baixada, rapida i per bona carretera. Ara anem per la CV15, 

en trencar a la dreta cap a Torre d’en Besora per la CV 165, ens adonem que allà on anem, el temps no és pas gaire bo…. veiem com plou.

A dos quilometres d’Atzeneta del Maestrat, prenem una petita pista asfaltada que puja a buscar la CV169 cap a Vistabella del Maestrat.

Així que prenem alçada la vista és espectacular, 

està a punt de ploure….. ens comencen a caure gotes…. però continuem amunt, la carretera està en força mal estat al final. Així que veiem Vistabella, donem mitja volta, volem arribar secs a Algímia.

De baixada, trobem les carreteres xopes, acaba de ploure, ens hem lliurat pels pèls.

Ara anem cap a Chodos per una petita i en trams malmesa carretereta…

Chodos és un petit poble penjat en una penya..

Una vegada a Atzaneta, anem ràpidament cap a Onda, que encara queda lluny. D’aquí a
Algímia hi ha uns 25 km. Hi arribem amb les ultimes llums del dia.

Esperem que arribin els companys i sopem. desprès festa a casa de l’Arturo i l’Empar. 

Demà serà altre dia. 

DIA 1 DE MARÇ 

En llevem, amb més o menys ganes desprès de la festa de la nit…. 
Una primera ullada a les motos, mullades per la rosada, i anem a esmorzar al mateix lloc on haviem sopat…

El Bar es diu El Olivo, finalment la Cristina enten allò de la figuera i la olivera… 

Tot seguit, tornem a les motos i ens preparem per a marxar.

L’Arturo i l’Empar ens acompanyaran en cotxe. Una llàstima. _ok_

Les rutes les ha preparant en Arturo (Rutilo), triant, com podrem comprobar durant el dia, les millors i més maques carreteres de la zona. 

Si cliques s’obrira en google maps amb més detalls

Anem cap a Onda on ens esperen els que han matinat molt avui per venir. Passem de dia, el que ahir havíem fet de nit i amb el terra mullat.

I al punt acordat, ens els trobem.

Desprès d’un tram per la CV20, prenem la revolada CV194 cap a Ludiente i Castell de Vuilamalefa

Aquí fem unes “biodramines” fins arribar a Zucaina, on trobem un bareto motero i parem a fer una cervesa.

…i que va passar de be una cervesa fresca amb la calor que feia…. tot i que algunes no se com ho fan per posar-ne tanta….. i no parar!!!!!!!

Troben una cruïlla que despres de dinar hi tornarem. Ara la prenem a la dreta per una petita carretera que ens portarà fins el lloc de dinar, a Puertomingalvo.

El dinar com tot en aquesta sortida, a l’alçada de les circumstancies. 

Tot plegat de dinar, prenem la A1701 i per fer la digestió, ens fem el Port de Linares treien chispes 

Prenem altre cop la CV190 en sentit contrari, hi ha la cruïlla, ara, cap a Montanejos per la CV196

Sense donar-nos compte, ja ens trobem altre cop a L’Olivo sopant.

Culo o codo…. _juas_ _juas_ _juas_ o la regatera d’una “pobre refugiatta rumanesa”… 

Desprès de sopar, un detallet pels magnífics amfitrions… que tant van fer per nosaltres.

I desprès a rematar-la a casa. En Arturo i l’Empar també han fet un detall per a nosaltres.

Anem a dormir…. alguns abans que altres. Estem cansats. Demà encara queden molts quilometres a fer.

DIA 2 DE MARÇ 

La ruta d’avui és força més curta que la d’ahir. Cal pensar que estem a 350km de casa i tenim que tornar desprès de dinar.

Al final la vàrem allargar una mica per fer gana fins l’hora de dinar, i va quedar d’aquesta manera.

Si cliques s’obrira en google maps amb més detalls

Una vegada llevats i amb la cara rentada i pentinats, anem a esmorzar, com sempre a l’Olivo.
El trobem tancat, ahir els vàrem fer plegar massa tard. 
Aprofitem a fer la foto de grup. Desprès, en HiperXevi te que marxar cap a casa. És el que te més hores de viatge i no vol fer patir a la família arribant a les 11 de la nit (quin detall!!!! )

Encara no hem acabat amb la foto que ja obren el bar…
I ha esmorzar!!!!

La ruta és molt maca, i sobre tot ràpida. Carreteres perfectes per a rodar, sobretot amb motos esportives…. el que demostra la gran cuantitat de RRRss que ens trobem pel camí o al poble de Teresa.

Així donç prenem la CV213 cao a Matet, Gaibiel i Novaliches, i d’allà per la CV235 cap a Teresa…

En sortir de Teresa, la carretera segueix sent magnifica, peró un carruatge molt pintoresc darrera d’una corba ens dona un fort ensurt….

Seguim per la carretera esmentada i passem el petit port de La Cruz del Collado, de 1040 m i anem a parar a la CV245 que prenem a l’esquerra. 

Desprès de passar el Puerto de Montemayor de 951m la carretera baixa recargolada fina a La Cueva Santa, lloc on parem a visitar-la, tot i que molts, l’unic santuari que varem veure va ser el de la cantina que hi ha allà… 

A la tasca decidim allargar la ruta…. son les 2/4 d’1 del migdia i la podem allargar quasi una hora. 

Decidim fer el Coll d’Eslida…… impressionant….. Així prenem la carretera de baixada fina a Altura i prenem l’autovia fina a sortir a Soneja, on prenem la CV230 cap a Azuéba i Chóvar…

Així que som a Eslida, només quden 16 km per Algimia d’Almoacid…

Arribem just a l’hora convinguda, ¾ de 2. Just per aparcar i entaular-se. Tenim la paella emparaulada per les 2.

L’Empar fa els honors i reparteix l’arros…..

i nosaltres sense pensar-nos-ho ens la cruspium…

En acabar, arriba l’hora d’acomiadar-nos. Queden encara forces hores fins arribar a casa.

Marxem contents i molt agraïts a l’Arturo hi ha l’Empar. Han fet que tot sortís rodó i la trobada fos un èxit rotund. Només ens sap greu que ells no ens hagin pogut acompanyar amb la moto.

La comunió entre tots va ser excel•lent, tot va rodar (mai millor dit) a la perfecció.

Com sempre gràcies a tots per haver-nos permès passar unes hores tant magnifiques plegats, i als amfitrions per haver-ho fet possible.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és signatura.gif

Comenceu a escriure o introduïu / per triar un bloc

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és burruktalakrme.gif
  • 1
  • 2