LA RUTA DE L’EBRE (I)

de TUDELA a BARDENAS REALES – MONEGROS – SIERRA CEBOLLERA – OLITE…

Aquesta ruta va ser realitzada amb la magnifica colla que érem al Motarres.cat, forum de flipats per la moto ja desaparegut per desgràcia fa temps però amb els que varem realitzar moltes sortides, compartir molts quilòmetres i experiències genials..

Ruta en dues parts, clica per llegir la segona…

DIA 1 de maig de 2009 

CAP A TUDELA PELS MONEGROS

Quedem com sempre amb els Tigres d’Igualada al hotel America del seu poble, per així, anar plegats cap a Mesquinesa, lloc on teniem que coincidir amb la resta de la Colla.

Així dons, marxem de casa sobre les 8 del matí, amb la VStrom vestida de portaavions….

Clica per obrir la ruta a GoogleMaps

I encara no son les 9 que ens trobem amb els Tigres, el Xavi i la Ceci.

Just deixar la autivia i en passar per la Granja d’Escarp, ens trobem amb UN CAMELL!!!! No ens podem estar de parar i fer-nos una foto mabell. El Xavi i la Ceci ja es senten a Africa… un burro també s’acosta a saludar-me, tot queda en familia 

A 2/4 d’11 ja hem triat bar a Mequinenza i ens posem a esmorzar. Al cap d’una estooooooooona, arriben el resta de la colla. Venen remuntant l’Ebre des d’Aldea.

Per fi coneixem en Ferran (Ronsitocola), i ens retrobem amb en Jordi i la Julia, en Miquel, el Toni i la Carme i el Carles i la Lidia. El temps just de fer un refresc i ens posem camí a Caspe i Chiprana….

La carretera (la N211) és ràpida i agradable, de corbes obertes i enllaçades…. un plaer.

Arribant a Chiprana, en Ferran i en Toni i la Carme segueixen per la nacional i nosaltres ens desviem per una carretereta….

que de seguida es transforma en una magnifica pista. Un OffRoad apta per a les nostres carregades motos. 
Paisatge agresta i sec, desert i polsegós…. paisatge monegrero total…

La pista ens deixa en una comarcal que seguim fins a la nacional, a portes de Sastago, just al mirador, on parem un moment.

Anem cap a Sastago que te un bonic pont sobre l’Ebre, i ens trobem a la colla a la fresca prenent un vermut. 

Comença a ser hora de dinar, i fem uns quilometres fina a trobar un bon restaurant, dinem a Quinto.

Despres de dinar ens despedim del Toni i la Carme. Tornen cap a Reus. Una llàstima que no puguin compartir tots els dies amb nosaltres.
I continuem camí, cap a Zaragoza i desprès cap a Tudela… que hi arribem en un tres i no res,

L’entrada al parquing, si mes no, és curiosa, és un muntacàrregues.

Una veghada dutxats i pentinats, anem a donar una volta per Tudela i a sopar.

Dia 2 de maig de 2009 

ENTRE SORIA I LOGROÑO, SIERRA CEBOLLERA

La veritat que aquesta ruta, ens posa a tots a prova. Quasi tota transcorre per carreteres petites i bonyegudes, revolades i per paisatges de contrastos intensos, a cavall de Navarra, La Rioja i Castilla Leon. Sense ser excessivament llarga en quilometratge, ens passem més de 8 hores sobre la moto, i això ho vàrem notar al final del dia.
Jo no podia ni fava.

És dificil detallar les carreres per les que vàrem passar, el millor per a fer-vos una idea, és que mireu el mapa de Google Maps punxant-lo 

Clica per obrir la ruta a GoogleMaps

A ¾ de 10 trèiem les motos pel forat del muntacàrregues…. i ens acomiadem d’en Ronsitocola, que marxa cap a casa. Ha estat un plaer haver rodat amb ell. Esperem fer-ho altre dia

Ens posem en marxa ràpidament, anem cap a Cintruengo i Fitero, on entrem a La Rioja

Comencem a agafar carreters petites que s‘escolen entre valls i prats, turons i marges… la veritat que ens quedem bocabadats amb el que veiem…

Parem un moment a Navajun, tot passant per la LR490, tot just un quilometre abans de que es digui SO-P-1124 en entrar a Soria.
El poble és petit i pintoresc….

Entrant a Soria, canvia el color de l’asfalt, però el paisatge segueix sent magnífic.

Finalment arribem a Vinuesa on parem a dinar. I desprès anem cap a Montenegro de Cameros…

En arribar a Almarza, decidim fer un replantejament de la ruta per que es fa tard i no la podrem fer tota, i volem comprar el sopar a Arnedo.

La carretera que hem triat per arribar-hi, ens sorprèn pel seu encant, sobre tot el tram de Yanguas i Enciso..

D’Arnedo anem cap a Calahorra i d’allà, per autovia a Tudela, que arribem amb les ultimes llums del dia. A estat un dia magnífic però cansat. Les carreteres han valgut la pena. Aquest QSC es coneix be aquests indrets…. es nota!!!! 

Clica per llegir la segona part de la crónica


Deixa un comentari