CUENCA – LA MANCHA (III)

Dia 18 d’Agost de 2011

LA SERRANIA DE CUENCA

(Ciudad Encantada, Los Callejones, Ventano del Diablo), Mirador Sagrado Corazon

Ruta de 255Km (de les 9,30 del matí fins les 7 de la tarda)

Avui, la finalitat principal és anar a veure la Ciudad Encantada i los Callejones a les Majadas. Tot el demés ja ho hem vis en altre ocasió, destacar “el nacimiento del Rio Cuervo” per on ara varem passar però no varem parar. Desprès, clar, ho complementarem amb una rutilla per la Serrania. Carreteres conegudes amb altres per descobrir.

Al final, la ruta va quedar així….

Com sempre, esmorzem i marxem. A 2/4 de 10 som ja sobre la moto sortint de Cuenca per la Hoz del Jucat. Tota la Hoz està arreglada per poder passejar. El Riu, camps, el carril bici, i la carretera encaixonats entre parets. Fins i tot i tenen una platja artificial.

Anem cap a Valdecabras, que ens porta fins les mateixes portes de la Ciudad Encantada. No fa sol i la temperatura és uns 10ºC inferior a la d’ahir.

Tot i aixó, abans d’arribar, parem a fer el primer catxe d’avui, el ciudad encantada ,

Arribem a les portes de la Ciudad Encantada. Deixem la roba a les maletes i els cascs lligats i entrem.
De moment sembla que vol ploure. Millor, així no patirem la calor d’ahir. Agafem un paraigües i els xubasqueros.

La Ciutat Encantada és un paratge natural de formacions rocoses calcàries formades al llarg de milers d’anys. Es a una altitud de 1.500 metres. Està situada en una finca privada a la qual es pot accedir previ pagament de 3 €.

Va ser declarada Lloc Natural d’Interès Nacional l’11 de juny de 1929. L’acció de l’aigua, el vent i el gel ha fet possible aquest fenomen càrstic. L’heterogeneïtat de les roques quant a la seva morfologia, composició química i grau de duresa és el que ha permès el desgast desigual de les mateixes pels elements atmosfèrics, donant com a resultat una mostra sorprenent d’art pintoresc provinent de la mateixa naturalesa. A les capritxoses i espectaculars formacions existents cal sumar lapiaces, torcas i embornals.

El més famós dels monuments, és aquest, anomenat “El Tormo Alto”

N’hi he per tots els gustos…..

Marxem… ja hem vist l’anomenada Ciutat Encantada. No és res de l’altre mon, peró ja que i som, ha valgut la pena donar-hi una volta. Cal dir que fet i fumut, dura una hora de caminar més o menys.

Tornem a la moto, i tot anant cap a Las Majadas, passem per davant del Ventano del Diablo. Aquest és un mirador espectacular que ja coneixíem de l’ultima vegada que varem ser per aquí.

Ventano del Diablo es troba a 36 quilòmetres al nord-oest de Conca. Es tracta d’una perforació a la roca sobre la profunda gola del riu. El seu desnivell és de més de 200 metres, i forma una sèrie de meravellosos pous on es poden observar els colors intensos que desprèn el riu en el seu reflex sobre les roques.

El seu nom prové del lloc on el Diable llançava al riu a tots aquells que s’acostaven a mirar a través dels finestrals que formen els sortints de les roques. És un lloc que val la pena visitar si passeu a prop.

Ara anem a “Los Callejones”, altre espai natural molt assemblant però de propietat pública i que no es te que pagar. És també un dels principals atractius de la zona, tot i que no tant massificat com l’anterior.

“Los Callejones” han estat utilitzats tradicionalment per part dels pastors per construir pletes on guardar el bestiar, en utilitzar les parets de roca com a part d’aquests. Avui dia encara es poden observar alguns d’ells. En aquesta zona aprofitem de passada a fer part d’una petita sèrie de catxes, que pretenen ensenyar aquest espai tot cercant-los.

El primer el fem uns metres abans d’arribar, fem uns metres de pista. Es el catxe, Cuenca ,

Deixem la moto i comencem a caminar, el recorregut que farem no te més de un quilometre i escaig. Enseguida ens posem altre cop dins d’un mon petri de formes que conviden a buscar similituds.

Ara anem a fer el catxe Las Majadas 2010 – Cache Conmemorativo ,

Seguim pel laberint i anem al Las Dos Torres ,

Arribats en aquest punt, decidim que ja hem vist prous pedres i fet prous catxes per avui.. fem el catxe Ortiga , i donem mitja volta per trobar la moto.

Iniciem ara un camí que el Michelin diu que no és asfaltat, i el meu tomtom ho confirma, però que el Googlemaps chiva que és asfaltat. Realment la carretera és molt petita i estreta, i acabada d’asfaltar, tot i que per desgràcia el bosc ha sofert en aquest sector un incendi que desprès observem ha estat de grans dimensions.

Aquí és l’únic punt on ens plou una mica, el just de parar sota un arbre per valorar si ens posem la roba d’aigua, decidim que no, i fem be. De seguit escampa.
Trobem la carretera general, la CM2106 que agafem direcció Tragacete, on dinarem.

Desprès, seguim cap a Beteta, tot passant per l’Alto de la Vega a uns metres del qual i trobem l’aparcament per anar a trobar el Nacimiento del Rio Cuervo, un lloc també emblemàtic de la Sierra i que val la pena descobrir. Nosaltres ja tenim la feina feta. Ja i varem estar a l’ultima estada per aquestes terres, per lo que la deixem enrere.

Continuem per l’agradable i ràpida carretera fins a Beteta, i ens posem al costat del curs del riu Guadiela

Que forma l’anomenada Hoz del Beteta. Un petit i suau engorjat. Cal dir que a 4 quilometres d’aquí si embotella la coneguda aigua Solan de Cabras.

Som a la part més al nord de la ruta. Cal començar a baixar i ho fem per una bonica i tranquil•la carretera que va a Fuertescusa.

A la que toquem el riu Escabas, ens trobem uns espectaculars túnels picats a la pedra. S’anomenen La Puerta del Infierno.

El Tomtom “canta” un catxe al costat de la carretera, a tocar. És el Puerta del infierno ,

Seguim, és una carretera perfecte, molt ben asfaltada i amb corbes suaus per paratges feréstecs i tranquils.

Així que deixem Poyatos a la nostre esquerra, la carretera es torna molt més petita, però guanya amb espectacularitat…..

Tornem a ser a Las Majadas, i tanquem així el cercle. Anem ara cap a Cuenca.

Una vegada a Cuenca, no volem plegar sense pujar a un monument / mirador que presideix la ciutat en tot moment des de lo més alt.

Tot enfilat a la Sierra del Socorro, hi ha el munument al Sagrado Corazón de Jesus. Si pot arribar amb la moto des de la Hoz del Huecar, i decidits i pugem. Només pel tram de carretera ja val la pena.

Tot i que en arribar a dalt, realment la visió de Cuenca és espectacular i si aneu alguna vegada, penso que us agradarà molt.

També i fem un catxe, ara si, l’últim d’aquestes terres i de les vacances. El Sagrado Corazón de Jesús ,

Bufa!!! Ja son quasi les 7 de la tarda. Rebem la trucada de l’Edu i la Montse. Havíem quedat per sopar i estem fent salat. Baixem pitant cap l’hotel, ens dutxem i canviem, i en trobem amb ells a la Plaça major, sempre pujant amb el bus, l’1 o el 2.

Sopem de tapes, un Ajoarriero, Zarajillos, Morteruelo, Callos…. unes birres i ho rematem amb uns xupitos del licor tradicional de la zona, el Resoli.

Fem una passejada tranquil•la a la fresca de la nit, i ens acomiadem.

Nosaltres demà tenim que tornar cap a casa i ells encara tenen un dia que el gastaran per la zona d’Aranjuez.
Ha estat un plaer poder compartir amb ells aquestes estones.

Dia 19 d’Agost de 2011

“LA DURA TORNADA”

Ruta de 575Km (de les 9,30 del matí fins les 6 de la tarda)

Poca cosa a dir d’aquesta etapa tret que va ser la més ràpida possible.

Varem estar plantejant tornar fent ruta interior cap Teruel, Alcañiz, lleida. Segur que molt més maca, però ja l’hem feta tres o quatre vegades, i realment aquesta vegada teníem pressa. Teníem que ser abans de 2/4 de 8 a buscar el gos a la gossera. Generalment sempre l’anem a buscar a l’endemà d’arribar, però aquesta vegada no era possible. Per tant tampoc teníem moltes altres eleccions. No volíem anar amb el pito al cul.

Així que marxem com sempre, a 2/4 de 10 i anem cap a Valencia per la Nacional 320 fins a trobar autovia, i passat Valencia, a Sagunt, l’autovia.

Arribem a casa a les 6 de la tarda, passades. Just per dutxar-se i anar a recollir la bestia. Han estat quatre dies intensos i divertits. 1790km en que em passar molta calor, però ens ho hem passat molt be, que al final és el que compte i queda.


Deixa un comentari