RUTA PEL MONTSENY – CARRETERA D’OSOR

Espectacular matinal la que varem fer.
Espectacular en molts sentits. El recorregut, segur dels millor que es poden fer al voltant de casa nostre sense marxar molt lluny, el fet que el meu fill volgués compartir amb mi una ruta, la companyia, un bon esmorzar… i 300 quilometres, un darrera d’altre, que per ser a dinar a casa…. fan una de les millors combinacions possibles.

La ruta, recomanable al 100%. Pujar al coll Formic, endinsar-se als boscos de Santa Fe, o la carretera d’Osor…. aquí la teniu. No us faci mandra repetir-la si no l’heu fet….

El Miki, el meu fill, sense dir-li res va prendre la càmera i va fer la no menyspreable xifre de 250 fotos. Segur no te la practica de la Carme, però podreu comprovar, com no es queda curt.

Ens trobem, amb en Miguel i el Gerard a la benzinera dels batzacs. Com sempre, a 2/4 de 9. Un matí net i assoleiat, però fresc a aquesta hora del matí.

Arribem a sant Miquel de Balenya, i veiem una moto aparcada davant dels Angelets de Sobrevia. Ens sembla que és la del Albert, i així és. Entrem a esmorzar amb ell i la colla amb la que va. Esmorzem com cal.
Ens varem descuidar de fer fotos en aquest moment.

Iniciem l’ascensió al coll Formic. En Miki agafa la camara i ja no para. Primer noto com la moto va de corcoll…. jo entro a corba i la moto se m’aixeca, i és que el Miki es girava a fer fotos… i no és lo mateix l’envergadura i el pes de la Carme que la del meu fill

N’hi queden de molt xules. En arribar a coll Formic, aprofitem per amagar un nou [motarrescatxe].

 COLL FORMIC [motarrescatxe]
A cache by motarres.cat Amagat : 15/05/2011

Lli dic al meu fill que vigili amb els moviments al seient de darrera.. i a partir d’aquell moment… ja no el torno a notar. Baixem cap el poble del Montseny. Ens acomiadem del Miguel, te que ser a les 12 a casa… no li queda temps per més.

No se com m’ho faig, però m’equivoco al triar el trencall, i fem uns quilometres cap a Sant marçal. Una carretera que no coneixíem i que és una meravella.

En adonar-nos del error, donem mitja volta, però un dia d’aquests anirem a veure on acaba. Seguim baixant per la carretera bona…

Trobem el trencall que toca cap a la Costa del Montseny i Fontmartina. Un tram molt maco. Sempre m’ha agradat molt…

Just al seu punt més alt, on trobem la pista que puja al Turó de l’Home, ens trobem amb boira.

El bosc de Santa Fe és espectacular. Un mon a part. Tot i que la zona és en el seu millor m,oment a la tardor, ara, no te res a desmerèixer… Un magnífic i ombrívol túnel d’arbres.

Us diré una cosa… quant vaig anar a la Selva Negra, a Alemanya, pensava que trobaria coses com aquestes… vaig tornar decepcionat…. No vaig trobar allà, res millor que això….

Una vegada a Santa Fe, baixem cap a Viladrau, i pel camí passem pel costat d’un catxe que parem a fer.

 Montseny: Taula dels Tres Bisbes

Una vegada al creuament, anem cap a Arbúcies per la carretera vella… passem de la C25.

D’Arbúcies pugem cap a Sant Hilari Sacalm, on comença la carretera d’Osor.

La carretera és totalment arreglada, i en tot el seu traçat, te ara dos carrils dibuixats a l’asfalt. Ha perdut una mica d’encant, però segueix sent magnífica. Llàstima que les pluges de la passada nit, l’han deixat molt delicada i bruta. Amb la carretera molla i amb fang, cal extremar precaucions.

Arribem a Angles on repostem. Cal fer via cap a casa. Si no, no i serem a l’hora de dinar.

Baixem per Santa Coloma de Farnes fins a Sils, on anem a Hostalric i Granollers, on ens acomiadem del Gerard.

Encara no són 2/4 de 3 que arribem a casa. El comptaquilòmetres diu que hem fet 300km.

Estem contents de la magnífica matinal que hem fet plegats.

MIQUEL & MIQUEL


Deixa un comentari