CUENCA – LA MANCHA (II)

Dia 17 d’Agost de 2011

“QUE NO SON GIGANTES, SI NO MOLINOS”

Ruta de 325Km (de les 9 del matí fins 2/4 de 6 de la tarda)

Esmorzem i enfilem cap a Mota del Cuervo. La ruta d’avui pretenem veure molins de vent… no d’hem vist mai i ens fa molta gràcia. La ruta a seguir és aquesta…

Enseguida veiem que serà un dia molt dur de calor i carreteres no pas gens agraïdes per les seves corbes i revolts, ans al contrari, caldrà vigilar molt no agafar velocitats…. delictives (lo de il•legals, ja ho deixo enrere).

Mota del Cuervo és un municipi de la província de Conca a la comunitat autònoma de Castella la Manxa. Està situat a la zona oriental de la província, a uns 120 km de Conca i en el centre de la Manxa. És conegut turísticament com “El Balcón de la Mancha”.

Es caracteritza pels seus molins de vent, i en estar a uns 5 quilòmetres de la localitat del Toboso, es creu que aquests puguin ser els famosos “gegants” contra els que va lluitar Don Quixot de la Manxa, en el llibre escrit per Miguel de Cervantes.
Són set actualment, sent un, “el zurdo”, l’únic que ha estat en funcionament recentment.

El primer diumenge de cada mes, un d’aquests molins mol, nosaltres no el veiem en funcionament però si que i podem entrar.

Tenim que dir, que feia uns dies que havíem rebut la convocatòria a casa d’un concurs de fotografia de la Supertenere. I ens varem entretenir una mica a fer fotos amb aquesta intenció…

Desprès de la visita a aquests molins, anem fins el Toboso, que és allà mateix a tocar. Un petit poblet manxec, polaritzat per l’obra Cervantina.

Fem una volta sense quasi baixar de la moto. Estem a punt de visitar la casa de Dulcinea, pero la calor ens està desfent el cervell i decidim fer via.

Anem ara a Campo de Criptana…

Campo de Criptana és un municipi de la província de Ciudad Real. Està situat a la comarca natural de La Manxa, i dins de la subcomarca anomenada Manxa Alta.

Curiosament, si mirem la descripció del poble a la Wikipedia, també s’atribueix els seus molins com els que va lluitar Don Quijote…
“…..A la localitat es troben els famosos molins contra els quals va lluitar Don Quixot i que Cervantes va immortalitzar en el capítol VIII de la seva universal novel•la. Els molins de Campo de Criptana es poden considerar, per tant, com el principal senyal d’identitat de la Manxa, així com una de les imatges que millor identifiquen Espanya en el món.

Dels trenta o quaranta molins que va identificar Cervantes a El Quixot, actualment és possible trobar deu, dels quals tres són originals del segle XVI: Molí Burlet, Molí Infantil i Molí Sardinero”

Realment n’hi ha una bona escampada, i queden molt més apilats que els de Mota del Cuervo. Ens costa un tou arribar-hi, ja que tenim que creuar tot el poble.

Desprès de les fotos, seguim. Anem ara cap a Alcazar de San Juan, que és situat a 150 km al sud de Madrid y limita amb la província de Toledo.

Aquí trobem 4 grans i espectaculars molins situats al Cerro de Sant Anton, i en aquests si que podem arribar a tocar-los fina a deixar la moto als seus peus.

També hi ha dos catxes distanciats uns 200 metres. El Molinos de Alcázar de San Juan, i el GeoAlcázar: ¡Que no son molinos, sino gigantes! , que per suposat, fem, desprès de les fotos de rigor.

Aquí fem la fotografia que finalment decidim enviar al concurs… i és que la zona es presta tot i la calor….. sort que la moto no sua.

Creuem Alcazar de san Juan i prenem la carretera cap a Miguel Esteban, curiós nom per un poble, del que es desconeix d’on li ve el toponímic.
Com no, també molt relacionat (o aixó diuen ells) amb l’obra del Don Quijote, ja que diuen que és el “lugar de La Mancha de cuyo nombre no quiero acordarme”.

“Este pueblo, del que desconocemos el origen de su nombre, pudiera haber sido literariamente famoso si Cervantes hubiera querido nombrar ese “lugar de La Mancha de cuyo nombre no quiero acordarme”. Así lo afirman bastantes estudiosos que dan como cuna de D. Quijote a este pueblo. Miguel Esteban, que sí era aldea en vida de Cervantes, 80 vecinos en 1575, 98 en 1591, tuvo que ser grande en épocas anteriores, como ponen de manifiesto los 23 hidalgos migueletes que, según el Archivo de Simancas, había en 1591. Pero nada se sabe de su origen.”

La veritat és que d’entrada només anem a fer un parell de catxes que es troben molt a prop del poble, en un Santuari proper amb molins turístics moderns i petitons. Els catxes son Ermita de San Isidro , i el Molinos de Miguel Esteban ,

Anem ara a dinar al mateix poble de Miguel Esteban. Just a la sortida ens trobem un gran i pintoresc restaurant, l’Hostal Torreón del Miguelete. Tot i la calor, ens mengem unes migas con uvas i un plat de gachas, i per rematar uns quebrantos….

Ara si que l’hem fet bona. Amb un tou de calories a l’estomac i el termòmetre marcant 40ºC és fa moolt difícil rodar.

Desprès de mitja hora circulant trobem un parc i tenim que parar a descansar una estona… tot i que el truc de posar el cap sota una font és el millor remei.

Arribem a Cuenca, i desprès d’una dutxa merescuda, anem a agafar el bus numero 2 que ens porta directament a la Plaza Mayor, on havíem deixat la ruta turística ahir.
Baixem fins el Pont de San Pablo.

El Pont San Pablo és un pont de bigues que creua al riu Huécar a la ciutat de Cuenca.
Va ser construït entre 1533 i 1589 per iniciativa del canonge Juan del Pozo originalment en pedra, per salvar la Hoz del Huécar, comunicant el Convent de Sant Pau i el casc urbà.
Aquest primer pont es va esfondrar, construint-se en 1902 el pont de ferro i fusta actual, d’acord amb la línia arquitectònica del moment. És un pont rectilini, de 60 metres de fletxa, recolzat en els pilars d’arrencada de cadirat del pont anterior i, al centre, en un puntal de ferro.
Part del patrimoni de la ciutat de Conca, és un dels millors llocs des dels quals observar les Cases Penjades.

Just al mig del pont es poden fer magnífiques fotos de les cases penjades, mentre agafes dissimuladament el catxe Puente San Pablo ,

A l’altre costat del pont, hi ha el convent de san Pablo, del segle XVI, i que actualment alberga el Parador de Cuenca.

Desprès, com estem molt cansats, decidim anar baixant cap l’Hotel i deixar el sopar per altre dia… com a molt farem una tapa…
Passem per la Torre de Mangana, actualment en obres….

Ja de baixada, la sorpresa d’aquest viatge… ens trobem a uns Motarres passejant pels carrers de Cuenca, l’Edu i la Montse.

Fem amb ells una birrota i unes tapes i quedem per sopar demà. No quedem per anar en moto, per que bàsicament ells han fet avui el que nosaltres tenim com objectiu demà.


Deixa un comentari