CUENCA – LA MANCHA (I)

Aquesta si que va ser una sortida imprevista. Les Vacances a Astúries (PICOS DE EUROPA – LLANES) les havíem fet condicionades als dies que la gossera ens podia tenir el Brut, l’última setmana de Juliol.

La trucada de la gossera, dient que les havia quedat una gàbia buida per la setmana del 15 d’agost, va fer que es poses en marxa tota la maquinaria. Érem dimecres i ja havíem quedat amb en Miguel i la Gloria aquell mateix dia per anar dissabte i diumenge a Carcassonne. Ens decidim!!!! Anirem a Cuenca, lloc que teníem pendent des que varem anar a Albarracin.

Realment ja havíem fet quasi totes les carreteres de la Sierra de Albarracin i las de la Sierra de Cuenca, però aquella vegada no varem entrar a la Ciutat, i només varem fer moto i més moto.

Així que, tots contens i amb la moto carregada, marxem el dimarts 16. Tard per que hem tingut que anar a deixar el gos a Polinyà a les 9 del matí.

Dia 16 d’Agost de 2011

CAP A “LA MANCHA”, EN PLE AGOST CANICULAR, UNA BOGERIA COM QUALSEVOL ALTRE

La ruta seguida per fer l’aproximació, va ser aquesta….

Fem vies ràpides i ens estem de floritures, al menys fins arribar a Teruel. La A2 fins a Lleida i desprès la autopista fins a Saragossà, on agafem l’Autovia Mudejar que ens porta fins a Teruel.
Notem de seguit que no serà una ruta com la d’Asturias, ja que només passar Lleida, no baixem dels 36ºC.

Arribem quasi a Teruel, deixem l’autovia per anar a Calla i d’allà a Gea de Albarracin, on ens posem al costat del rio Turia.

Sembla mentida que pugui canviar tant la natura en tant pocs quilometres. En menys de 15 km hem passat del desert més àrid a una explosió de natura. La Sierra d’Albarracin és increïble.

Passem per Albarracín. Si no hi heu estat, un lloc molt recomanable per fer-hi una estada i punt de partida per bones rutes en moto.

Trespasem los Montes Universales pel Puerto del Cubillo, on entrem a la comunitat de Castilla La Mancha

I baixem cap el Embalse de la Toba, on trenquem per una petita carretera asfaltada de nou que fins fa molt poc era una pista rural de sorra.

Anem a parar a Buenache de la Sierra, i d’aquí, ja baixem en picat cap a Cuenca.

Entrem a Cuenca per la Hoz del Huecar.

Anem a l’Hotel i ens fem una merescuda dutxa. Iniciarem avui mateix la descoberta de la ciutat.

El primer que fem és anar al centre d’Informació Turística. Mai està de més, i just allà mateix hi ha un catxe, el Centro de Recepción de Turistas de Cuenca , que fem sense problemes.

Ens donen un mapa de la ciutat i ens expliquen on tenim que anar. La millor manera és agafar els busos urbans que surten de la Plaza de la Costitución i que et porten a la part més alta del casc antic. Cal agafar el num.1 o el num.2 que et porten fins el Barrio del Castillo.

Quedem sorpresos…. 70 centims el bitllet per estalviar-se un parell de quilometres en franca pujada. Recomanable utilitzar-los.

La ciutat vella queda enfilada sobre un turó penjat a cada costat sobre la Hoz del Jucar i la Hoz del Huecar. És espectacular la vista que tenim de d’aquí sobre la hoz del Huecar.

Una Hoz és un accident geogràfic consistent en un canó producte de la llarga actuació dels processos d’erosió fluvial i amb trajectòria curvilínia en el cas dels meandres encaixats. De la forma en corba li ve el nom per semblança amb la forma de la falç, l’eina agrícola.
Cal dir que la Hoz del Huecar va quedar seca fa uns anys, i com la ciutat perdia molt del seu atractiu turístic, es va fer un transvasament d’aigües des del Jucar per tornar a reactivar el riu Huecar.

Baixem uns metres i ens trobem l’entrada a la ciutat a traves del Arco de Bezuco. Son les muralles del castell, al peu de les quals trobem altre dels catxes que fem avui, el Casco Historico de Cuenca ,
Seguim baixant fent el turista total i admirant les construccions i vistes del poble. Realment és maco Cuenca.

Una ciutat monumental plena de racons i construccions per admirar…

Si passes de l’esquerra a la dreta, quedes penjat sobre la Hoz del Jucar

En arribar a la Plaza Mayor, trobem la Catedral, que és tancada. L’admirem de fora mentre fem el catxe La Catedral de Cuenca,

El 21 de setembre de 1177, Alfons VIII de Castella conquesta la ciutat de Conca i es constitueix com a seu episcopal en l’any 1183.

Inspira la construcció de la Catedral, l’esposa d’Alfons VIII, Leonor d’Anglaterra o Plantagenet, filla del Rei Enric II Plantagenet d’Anglaterra i de Leonor d’Aquitània, Duquessa d’Aquitània. Germana de Ricardo Cor de Lleó. Per la seva dot Leonor d’Anglaterra o Plantagenet Comtessa de Gascunya, ve acompanyada per cavallers normands que seran els que exerciran la seva influència sobre la fàbrica de la catedral. En aquesta època, l’estil constructiu era el romànic, però la influència normanda de la cort del rei Alfons VIII decideix la construcció d’aquesta catedral, sent la primera catedral gòtica de Castella, juntament amb la d’Àvila. D’estil gòtic anglo-normand, les obres es van iniciar l’any 1196 i es va concloure l’any 1257. No obstant això, com la majoria dels edificis religiosos, ha patit transformacions al llarg dels segles: al segle XV es va reconstruir la capçalera, l’exterior de la catedral es va renovar gairebé per complet en el segle XVI, al segle XVII es construir la capella del Sagrario i es van reformar la façana i les torres, en un estil barroc. Al segle XVIII es va construir el nou altar major i ja a principis del segle XX a causa d’un ensorrament produït en 1902, es va reconstruir la façana seguint l’estil original.

En aquesta plaça hi ha un tou de bodegues i restaurants. No podem estar-nos de fer un sopar dels que fan historia. Quasi no hem dinat i tenim molta gana. Entrem al restaurante Plaza Mayor.
Fem un menú d’aquells que en diuen TIPICS. La veritat és que ens posem les botes. Quasi no ens ho podem acabar.

De primer uns plats degustació…. una amanida amb salmo i caviar, desprès els plats tipics de la zona, els zarajillos, i el morteruelo, taula embotits . Ho matem amb una sopa campera amb dos hous i ho rematem amb una espatlla de cordero i les postres.

Amb la panxa plena i el vi al cap, baixem xino xano fins l’hotel. Demà ens espera una ruta de novel.la, volem arribar-nos a trobar molins i gegants… talment com Don Quijote amb la nostre moto Rocinante.

Continua a…


Deixa un comentari