Navega per l'etiqueta

Xavitiger

III – La Selva Negra (Alemanya)

Part 3 – Tornant de Freiburg im Breisgau, tot passant pel Vercors

DIA 15 d’AGOST

Opfingen (Freiburg im Breisgau) ==> Rencurel (Vercors)

La ruta
Clica el mapa i podras veure la ruta en detall

La tornada, volíem que tingues la mateixa filosofia que la pujada, no pagar ni cinc d’autopista!!!!

Amb aquesta idea arrencàvem de Opfingen.
El dia però, apareix molt gris i tapat, i tot i que no plou, ho veiem tant malament que marxem tots equipats per entomar tota l’aigua que caigui.

Prenem l’autovia, i encara no hem arribat a Mulhouse, que ja plou a gots i barrals….

Decidim seguir per autopista i pagar, veiem la forma més segura i ràpida d’anar.
A mida que baixem de latitud, el temps s’arregla una mica, i havent passat Besançon decidim treure’s els plàstics i deixar l’autopista…

A l’alçada de Cologny parem a fer un mos i un cafe.

En apropar-nos a Bourg en Bresse, torna a ploure, i ens tornem a fer el ritual de posar-nos la roba d’aigua… decidim anar per autopista fins a Lyon.

Una vegada deixem enrera Lyon per l’A43, sortim per Bourgoin Jallieu. Aquí el paratge torna a ser maco i verd…. un verd més clar, però notem que ens acostem al Vercors…

A Les Caves parem un moment, estem a tocar del Vercors… el tenim davant mateix, però fa por només veure’l… imatge familiar, per altra costat, per a nosaltres!!!!

Ens enfilem cap a Les Ecouges per St Gervais, que passa per un tunel picat a la pedra. Som a 10 minuts de Rencurel…. i casi ens caiem de cul en trobar-nos la carretera tallada….el que ens obliga a donar una volat de quasi una hora per Pont en Royans

Amb les ultimes llums del dia, negra que fa por, arribem a l’hotel Marronnier

DIA 16 d’AGOST

Rencurel (Vercors) ==> Formigueres

La ruta
Clica el mapa i podras veure la ruta en detall

A priori aquest era el nostre últim dia. Teníem previst acabar a casa, però ens resistim a acabar amb el viatge i sucumbim a la proposta dels Tigres d’allargar-la unes hores més per anar a passar la nit a Claudies de Fenouilleres.

En llevar-nos a Rencurel, descobrim que el dia és clar i força clar. Esmorzem i ens posem en marxa..

És un plaer tornar a rodar per les carreres del Vercors… ens venen molts records de l’any passat que hi varem estar en dues ocasions.
A l’hora d’esmorzar, Jean François, l’amo de l’hotel, ens comenta que ja hi ha obert el nou túnel de Les Barraques. Com que és una carreta que ningú de nosaltres ha fet, ja que feia temps que estava tancada, decidim fer-la tot marxant.

Així dons, marxem tot fent primer les Gorges de la Bourne…

Per, una vegada arribats a Pont-en-Royans, prendre la carretera dels Petits Goulets
La carretera és entretinguda, i te uns túnels picats a la pedra…

Peró el tram més espectacular de Les Barranques, és tancat i en el seu lloc hi ha posat un túnel nou…. per cert amb un radar a 70 km/h al mig….
(en la foto podeu veure l’antic túnel barrat a la dreta)

Desprès anem fins el coll de Roussel, impressionant com sempre, vist des de dalt, i per descomptat de fer-lo.

Una vegada a Die, anem tirant avall per una sèrie de carreteretes petites, recargolades i estretes.

I entre colls i atapeïts boscos,

arribem a trobar la D94, que corre al costat del riu Eygues, amb el que forme unes boniques gorges. Aquí parem a dinar el Pikenike que portem.

Passem Nyon i despres, a l’alçada de Orange, prenem l’Autopista, que seguirem fins arribar a Rivesaltes, 200 km més enllà, on la deixem per anar cap a Claudies de Fenouilleres.

En arribar tenim la mala sorpresa que és ple. Pinten bastos, ja que son 2/4 de 8 de la tarda i a França això ja és moooool tard.
Ho tenim xungo… hem parat a quasi tots els hotels i fondes que hem trobat, i tot és ple,,,, on és la crisi!!!!!
Decidim, que tot i que arribem a les 10 de la nit, marxem cap a Puigcerdà….

En arribar, ja fosc i negra nit a Formigueres, truquem al Miquel per si sap on podem dormir a Alp o Puigcerdà. Mentre ell ens fa gestions, trobem un hotel que els queda una habitació. La compartim amb els Tigres, i li agraïm al Miquel les molèsties preses.

Han estat més de 8 hores sobre la moto. Estem cansats. Avui dormim plans.

DIA 17 d’AGOST

Formigueres ==> Parets del Valles

La ruta
Clica el mapa i podras veure la ruta en detall

Avui si que això fa olor a final. Ja no queden més dies. Portem moltes hores de moto i quilometres. Ens ho hem passat be i hem vist moltes coses.

Marxem cap a Puigcerdá i ens arribem a Alp.

El Miquel (In1til) ens espera. Aprofitem per fer un veure amb ell i ens explica com ha anat la seva aventura donant la volta a la Peninsula… Ells han estat rodant 15 dies. Tota una aventura!!!!

Pugem a la Collada de Toses per la Massella fins a la Molina, i desprès, baixem cap a Ribes per Toses i Planoles.
En arribar a Campdevànol, ens acomiadem dels Tigres. Han estat uns dies de convivència molt intensos que han servit per a coneixer-nos una mica més, i per compartir uns quants quilometres, que a son uns 50.000.

Tot i que en aqesta ocasió han estat 3200!!!

Ara esperar a la propera.

No se si heu tingut la paciencia d’arribar fins aquí, pero si és aixó, moltes gracies.

Carme i Miquel

II – La Selva Negra (Alemanya)

Part 2 – Freiburg im Breisgau – Tres rutes per La Selva Negra

DIA 12 d’AGOST

Freiburg im Breisgau (Teorica Ruta Centre, plou!)

Es passa tota la nit plovent…. a mars!!!!!! En llevar-nos i en reunió sumarissima, decidim que no cal ni provar fer la ruta. Ens sap greu, però és lo mes cabal.

Tot i això, aquí us deixo l’itinerari previst, segur que val mol la pena fer-lo. Per si algun dia hi aneu.. ja ens ho explicareu.

La ruta
Clica el mapa i podras veure la ruta en detall

Així que, sota la pluja i armats amb paraigües, iniciem una aventura, on els GPS no hi tenen gran cosa a dir. Arribar-nos a Freiburg amb transport públic.

Veiem passar un bus que l’assaltem i entre signes, angles macarronic (per les dues bandes) i una mica molta de voluntat per part del conductor, trèiem un bitllet que ens servirà per tot el dia i tots els transports públics, tots quatre 8€

El bus ens deixa a les afores de la ciutat, fem un transbordament i agafem un tramvia, que ens deixa, miraculosament al centre de la ciutat.
I ja ens tens, quatre motarres, vestits amb la samarreta de motarres (per que voliem fer-nos una foto pel motarres ha estat aquí) com si fóssim d’una escola al mig de Freiburg, caient aigua desesperadament.

L’única solució la veiem en un bar, on ens hi estem una bona estona esperant que afluixi.

Així que passen 45 minuts, ens adonem de la magnitud de la tragèdia, i decidim fer turisme sota la pluja, així que a mullar-se toca.

Fem una visita primer que res a la Münster (catedral) de Freiburg s un edifici majoritàriament gòtic.

Tant el vestíbul com la portada oest estan poblats d’estàtues de finals del segle XIII, que representen a Satanàs i a diversos personatge bíblics. A l’interior, la nau principal també està embellida per interessants estatues.

Just al darrere hi trobem el Historisches Kaufhaus, de color vermell, que és un edifici del segle XV.i una mica més enllà es troben les oficines del Arzobispat.

Segueix plovent i comença a fer gana. Ens posem a un restaurant a voleo… total no entenem la carta de cap d’ells…. per tant tots valen.

SORPRESA!!!!! Ens hem posat en un restaurant turc…. ja te kllons!!!! Si ja no saviem que demanavem, ara encara pitjor. Aixó és com la ruleta russa.
Per sort l’amo del restaurant, que diu que és del R. Madrid, ens fa entendre que deixem el dinar en les seves mans…. QUINA POR!!!!

La veritat és que vàrem dinar molt be, menjant uns plats molt bons 

Continuem la nostra passejada humida…

Es fa tard, i just devant del Martinstor (torre del rellotge) prenem de nou el Tramvia

I tornem a fer transbordament a la parada de Paduaallee, on esperem que passi el 31 que ens tornarà a portar a l’hotel.

Avui amb una mica més d’experiència… ja cauen les primeres salsitxes alemanyes, acompanyades per unes birrones.

Un dia de turisme passat per aigua acaba. Li comencem a agafar carinyo al meló, que ens fa companyia nit i dia.

DIA 13 d’AGOST –

Opfingen (Freiburg im Breisgau) ==> Selva Negra (Ruta Sud)

La ruta
Clica el mapa i podras veure la ruta en detall

Avui en llevar-nos no plou. Esmorzem impacients i acabem de fer una ullada a la ruta que farem.
Decidim fer la zona sud de la Selva Negra, que creiem és la que tindrà les carreteres més petites i estretes.

Sense perdre temps sortim. Tenim ganes d’internar-nos a la Selva Negra.
Primer per aixó creuem Freiburg.

El dia no és del tot clar, però entre núvols i ullades de sol, s’aguanta tot el dia.
En seguida que deixem Freiburg al nostre darrera, prenem la L124, que en seguida s’interna en alts boscos d’avets. La carretera és bona i revolada…

La Selva Negra s’estend des del Dreiländereck (que és el punt geografic on coincideixenAlemania – Suissa i França)(punto geográfico donde coinciden Alemania-Suiza-Francia) a la part mes sud d’Alemanya i puja 160 km cap al nord. Aquesta estora vegetal, que una amplada que varia entre els 30 i els 60 km.
El clima és purament de muntanya, i ràpidament ens adonem que si el sol no és present, amb les jaquetes d’estiu (tot i portar els forros a sota) passem molt de fred.

Parem a posar-nos els jaquetes d’aigua, que funcionen a la perfecció contre l’aire fred. Aquesta operació la fem moltes vegades a partir d’avui. Ja ho veureu per les fotos…

Els paratges son d’un verd intens. Extensos prats , boscos d’avets foscos i ombrívols, cases plenes de flors….
Tots mirem a veure si veiem la Heidi corrents d’arrera les cabres… 

 passem per Muggembrunn, Todnau i Wieden

La baixada cap a Wembach és molt maca,

en arribar a Wembach parem a fer benzina i prenem la L131

Parem a comprar el dinar en un petit poble, Niederböllen, i desprès seguim, fins a Kandem per la L132 i despres la L135 cap a Bademweiler.

I desprès entre boscos i prats, cap a Steinen per la L135

Aquí prenem la 317 i uns quilometres abans d’arribar a Wehr , parem a dinar en una zona de pikenike…
Ens fa mandra obrir el meló, i l’indultem un dia més. Ja és un passatger amb forces quilometres.

Això si, una vegada arribats a Werh parem a fer un cafè…

La carretera que prenem ara, la L148 direcció a Todtmoos, és impressionant i molt maca ja que puja pel curs d’un petit riu, el Wehra, que forma una tancada vall…

Just ara fem un tom i tornem en sentit contrari al que anàvem per la L151 cap a Laufemburg, aquí parem una estona a admirar els grans prats que apareixen entre els avets… verd i més verd…. el dia acompanya…. ens ho passem be rodant….

A Albbruck tornem a girar direcció nord, remuntem altre rierol, el Alb, que és afluent del riu Aare (qui no ha sentit parlar d’aquest riu, nom altament reconegut pel aficionats als mots encreuats). La carretera s’engorja en algun tram…

En arribar a Immeneich la carreta es torna més oberta, ens trobem forces motos….

i arribem a Sankt Blasien, una població termal i turística, amb una magnifica catedral…..

Seguim amb l’itinerari, que ara no és tant emboscat, fins arribar al llac Schluchsee i parem a fer un berenar (de galetes) a Kappel, d’on volem anar a veure el turistic llac Titisee

Arribats a les proximitats de Titisee, ho troben tot tancat per obres, no sabem, ni amb les ajudes del tomtom arrivar a on voliem, i com que ja portem moltes hores en moto, enfilem cap a l’hotel, que hi arrivem a les 7 en punt de la tarda…

Han estat 9 hores d’activitat, de les quals 5h35’ han estat sobre la moto per ha fer uns 330 km.
Demà més…..

DIA 14 d’AGOST

Opfingen (Freiburg im Breisgau) ==> Selva Negra (Ruta Nord)

La ruta
Clica el mapa i podras veure la ruta en detall

El dijous es lleva força assolellat. El dia promet, i ens afanyem iniciar la ruta.

Avui toca fer el sector nord, la que toca a Baden-Baden, i en certa manera la zona més turística i coneguda de la Selva Negra.

Com ahir, només en sortir de Freiburg, ens trobem amb fastuosos paisatges de prats amb petites cases i nuclis poblats.

Que es combinen i alternen amb els boscos….

pobles pintorescos, esglésies, motos de cara, explotacions forestals…

sempre amb el verd intens de fons.
Com podeu observar, sempre anem amb la roba d’aigua… i és que fa fred sobre la moto. Al sol s’està be, però la carretera és força obscura i humida, a causa del bosc.

Passat Kniebis, decidim parar a dinar, i trobem una zona amb banc, a tocar amb un sorprenent mur vegetal….

Aquesta vegada li ha arribat la fi al meló, quasi 1000km desprès d’haver-lo comprat, sempre espectador sofert de les nostres aventures…

Mira que estava bo el comdemnat !!!!1

Just al moment de marxar, com sortits de la selva, una colla de Tigers ens assalten…. el Xavi i la Ceci estan en la seva salsa… 

Desprès de dinar, seguim per carreteres força ràpides i perfectes cap a Ruhestein… no m’estranya trobar aquí tantes motos amunt i avall…

No és estrany trobar aquestes senyals per les carreteres Alemanyes, pero aquí, n’hi ha molts…

Passem per Baiersbronn i anem a Baden Baden tot passant per Forbach

De Baden-Baden, que no hi entrem, ja que se’ns està fent tard i ens entretindrien molt, emprenem la ruta de tornada. Aquest és el punt més al Nord que haurem arribat aquests dies. La carretra és una via força ràpida, és la 500

Parem a un mirador, que és ple de motarres, aprofitem per fer unes fotos, la de grup que no falti.

Encara tenim ganes de carreteres més petites i emboscades, i prenem la K5370, que s’esmuny pel mig del bosc

A Oppenau parem a fer un beure….

I seguim baixant cap el sud, cap a Frieburg…

la Ceci, igual que la Carme, no paren de fer fotografies…. immortalitzant els paisatges pels que passem…

Hi ha trams de carretera que es fa dificil fer-hi fotos de lo foscos que son…

Finalment arribem a Freiburg…

A estat altre dia complert. Avui és la última nit que passem a Alemanya
Com toca, unes birres per celebrar lo be que de moment ens està sortint tot, i un record pels amics…

Continua a:

I – La Selva Negra (Alemanya)

Part 1 – De casa a Freiburg tot traspassant França sense tocar l’autopista.

Sento el retard amb la crònica, però se m’ha fet molt difícil fer una tria de les més de 1200 fotos que la Carme va fer. Totes elles tenen darrera un record, un moment, un paisatge o una anècdota única i sentida.

Una vegada feta la tria, i posat el text, encara, segur, son masses les escollides, però a mi m’agrada fer les cròniques així, per tant, com sempre… qui pensi que és llarga o que es fa pensada, que no segueixi llegint…. per tots els demés… aquí teniu el que va donar de si, vuit dies de ruta per terres franceses i alemanyes…

Pels que tingueu connexió d’Internet lenta, paciència, recomano que poseu el post al anar a sopar, i amb sort, en acabar, podreu gaudir de totes les fotos 

El plantejament del viatge, era el d’anar a la Selva Negra. Una zona al sud-oest d’Alemanya, a la regió de Baden-Wurtemberg. Però el plantejament era arribar-hi rutejant, no per autopista, si no donant-li sentit i amb ple contingut des del primer dia.

Amb aquesta idea vàrem planejar i ideà amb els tigres d’Igualada, aquesta magnifica ruta.

DIA 9 d’AGOST

Parets del Vallés ==>Alt Llenguadoc -Millau

La ruta
Clica el mapa i podras veure la ruta en detall

Així dons, amb molta il.lusió, les alforges carregades i amb moltes ganes de passar-nos-ho be, iniciem la nostre aventura.

L’idea és fer poca o gents autopista, és cara i avorrida. Volem que el viatge tingui sentit i contingut des del primer moment.

Sortim de casa a ¾ de 8, puntuals, ja que hem quedat a 2/4 de 10 amb els tigres d’Igualada a l’àrea de servei de la Jonquera.

En arribar, fem benzina i esmorzem en la zona de lleure… repassem la ruta del dia, i ens posem en marxa…

Fem uns quilometres d’autopista, traspassem la frontera i la deixem tot just havent passat Perpinyà, a Rivesaltes.

Allà prenem la D12 cap a Vingrau i Tuchan, on prenem la D611, ens internem a la regió del Llenguadoc – Rosselló.

La carretera és molt entretinguda i maca, amb carreters de poc trànsit i força revolades…. ens ho passem molt be…

Just arribar a Villeneuve des Corbieres parem a fer un veure…. aquí, encara ens parlen en català….

Seguim per la D611, la carretera està flanquejada per grans arbres en molts trams propers als poble.

Passat Lezignant – Corbieres i Olozac, anem a Aigne, un petit poble de 200 i pico habitants, lloc on ens adonem que ja son l’1 del mig dia, i a frança, si et passes d’aquesta hora, no dines.

Hi parem a dinar…..

Dinem molt be, però ens acanen una mica, que hi farem!!! Som a Europa!!!
En anar a marxar, ens comenta una dona que passa per allà, que no deixem de visitar el centre històric del poble, que és molt maco i l’anomenen l’Escargot (el cargol) per lo recargolat dels seus carrers.
Com que no tenim molta pressa hi fem un cop d’ull

Ara seguim per la D907 cap a Saint Pont des Thomieres… son carreteres que no aburreixen, 100% recomenables.

en arribar a la Salvetat Sur Agout, decidim deixar l’itinerari planificat per donar una mica de volta, volem veure un llac que hem vist marcat als cartells… és el llac de Lauzas

Arribem a Lacaune, on retomem l’itinerari previst cap a Saint Affique. Que ja és a un plis de Millau.

Millau, Milhau en occità, és un municipi francès, situat a la riba esquerra del Tarn, al centre del parc regional dels Grands Causses i al departament d’Avairon de la regió de Migdia-Pirineus.
Millau sempre ha estat conegut per ser la porta d’entrada de les Gorges de Tarn, però d’ença l’any 2004, ho és per tenir el viaducte més alt del mon.

El Viaducte és un pont pel que hi passa l’autopista A-75 (Clermont-Ferrand – Montpeller) que salva la vall del riu Tarn. El viaducte cobreix una distància total de 2460 m mitjançant 6 llums de 342 m i dues més de 204 m (les extremes). Fou inaugurat pel president de la República Francesa, Jacques Chirac, el 14 de desembre de 2004 i obert al trànsit dos dies després.
El segona pilar (comptant des de Clermont-Ferrant) és la pila més alta del món: 334 m. Per que us feu una idea, la Torre Eiffel te 324 metres comptant l’antena.
Realment la seva visió és imponent i imposant. Apareix a l’horitzó just a uns cinc quilometres abans d’arribar a Millau, evidentment ens entretenim una estona a admirar-la i fotografiar-la….

Arrimbem a l’hotel a ultima hora de la tarda, 2/4 de 8. Hora de sopar.
L’hotel és en un zona de grans magatzems i oci…. be que dormim en una bolera. Però realment no està gents malament i és econòmic.
Aquí trobareu la seva web Bowling de Millau : Hôtel restaurant

Hem completat el nostre primer dia de ruta.

DIA 10 d’AGOST

Millau (Gorges de Tarn) ==> Bourg en Bresse

La ruta
Clica el mapa i podras veure la ruta en detall

Ens llevem just per trobar-nos per esmorzar a 2/4 de 9, que és l’hora oficial que durant tot el viatge hem esmorzat.

Preparem ràpidament les motos i es posem en marxa. Altres motarres han dormit al mateix hotel que nosaltres.

I així que deixem Millau, entrem al Parc Nacional des Cevennes per la D907, tot seguint sempre el curs natural del riu Tarn.

El riu Tarn és un afluent del Garona, i en passar pel Parc, crea unes magnifiques gorges, que si no molt espectaculars, si que molt maques i llargues (uns 35 km).
L’aigua, les pedres, la carretera revolada i les motos son els protagonistes.

En arribar a Sainte Enimie, parem una estona, està ple de gent. Fa un dia de faula i la calor, tot i que no agobiant, es deixa notar.

Les gorges segueixen i a Ispagnac la deixem tot just en trobar la N106

Una vegada agafada la N88, la ruta es fa força més avorrida. Parem a dinar a un restaurant que ens trobem…

i continuem tot passant Le Puy en Velais, i St Etien, on canviem l’avorrida N88 per la monòtona autovia A47 que es transforma en A7 per trespassar LYON

Així que deixem aquesta important ciutat, prenem la D1083, una mica més entretinguda. Traspassa una curiosa regió plagada de petits llacs. Si ho mireu al google maps quedareu parats.

L’arribada a Peronnas, on hi ha l’hotel ,es a traves d’un seguit de carreteres que traspassen n frondós bosc.
Peronnas és un poble annex i absorbit per Bourg en Bresse.

Passem la nit en els ja coneguts Formule 1. Que una vegada n’has vist un, els has vist tots. Les motos les podem veure des de la mateixa finestra de l’habitació.

El segon dia ha acabat. El temps, de nassos. Les previsions per demà, ja no son tant bones.


DIA 11 d’AGOST

Bourg en Bresse ==> Opfingen (Freiburg im Breisgau)

La ruta
Clica el mapa i podras veure la ruta en detall

Poca cosa a explicar en aquesta etapa, que, tot i a priori tenir que ser molt maca, la pluja ens acaba aixafant la guitarra, i que no ens deixa fer el millor que teníem preparat per aquest dia.

El recorregut s’enfilava per recargolades carteres pel mig de grans “forets”…. aquí teniu la ruta.

RUTA ORIGINAL

Així dons, com cada matí, esmorzar de bollos, mantega i melmelada.

El dia de moment, tot i que tapadot, aguant el “tiron”.
Decidim comprar per fer picnic…. unes amanides, un pollastre a l’ast i el nostre amic i company de viatge, el meló.

La carretera que farem avui, basicament és la N83, que és força maca, la Michelin la resalta amb la tipica ratlla verda de dalt a baix….

Així que arribem a Besançon, ja es posa a ploure i ens posem ràpidament el xubasqueros…..

Que ja no deixarem en tot el dia.
Seguint el riu le Doubs, que acompanya a la dreta la N88, arribem a Clerval, on parem a fer el nostre agosarat pikenike, tot i que la pluja evita que sacrifiquem el meló…. viurà un dia més.

Decidim parar a l’Isle-Sur-le-Doubs a fer un cafè, i aquí, deixa de ploure per començar a diluvià…. decidim fer via directa fins l’hotel i deixar el que queda de ruta per fer…..

Així, xops, arribem a l’Hotel Blume. El nostre campament base pels propers quatre dies. Un hotel magnífic i còmode que està situat a Opfingen un poble molt proper a Freiburg im Breisgau, però molt més tranquil que la ciutat.

Una vegada eixuts, dutxats, nets i olorats… fem la primera incursió a la gastronomia alemanya.
No hi ha constància gràfica, però us puc assegurar que triar en un restaurant on només parlen Alemany, amb una carta que només te paraules llarguissimes en alemany, va ser una epopeia que ens va fer trencar de riure…. sort que amb les quatre coses que sabíem encara vàrem fer alguna cosa…. wurt —- botifarra, kartofen, patates…….i birra …. dons birra!!!!…. tot i que vàrem aprendre a la força el que era el PUTTEN. Que faríem sense l’internacional CordonBlue!!!!!

continua a :

LA RUTA DE L’EBRE (II)

de TUDELA a BARDENAS REALES – MONEGROS – SIERRA CEBOLLERA – OLITE…

Llegeix la primera part de la ruta:

DIA 3 de maig de 2009 

Pirineus Navarresos – Olite – Yesa – Las Bardenas Reales

La ruta la podreu trobar clicant el mapa per ampliar-lo

Clica per obrir la ruta a GoogleMaps

Com cada dia, desprès d’esmorzar trèiem les motos, amb ganes boges de menjar quilometres i veure indrets nous. 

Avui es tracta de anar fins els Pirineus Navarresos, i per rematar el dia, endinsar-nos a les Bàrdenas Reales. Així dons no ens entretenim gaire i posem rumb al nord per la N121

La primera parada és Olite, impressionant nucli medieval, sembla que estem en un conta de fades, envoltat de castells, torres, pòrtics, claustres…..

Olite (cooficialment, en basc Erriberri) és un municipi de Navarra, a la comarca de Tafalla, dins la merindad (batllia) d’Olite.

Per les restes arqueològiques es coneix que, en època imperial romana (s. I dC), un fort cinturó emmurallat defensava un petit altell en el qual més tard es fundaria la vila medieval. A més, al voltant del nucli urbà actual s’han trobat restes de viles romanes.

És capital o cap de la batllia del seu nom, creada per Carles III el Noble el 1407. Felip IV li concedeix el títol de ciutat el 1630. Des dels seus brillants moments en el s. XV i fins al s. XIX, Olite experimenta un eclipsi polític i un fort descens demogràfic.

El Palau dels Reis de Navarra d’Olite, Palau Reial d’Olite o Castell d’Olite és una construcció de caràcter cortesà i militar erigida durant els segles XIII i XIV a la localitat d’Olite. Va ser una de les seus de la Cort del Regne de Navarra a partir del regnat de Carles III “el Noble”. Cada estiu és seu principal del Festival de Teatre Clàssic d’Olite.

Despres, seguint la NA132 anem fins a Lumbier, i despres a Aoiz per la NA 150 on parem a comprar uns entrepans per fer un picnik.

I desprès busquem un bon lloc per a dinar, que trobem a prop de Aroz-Betelu.

Dinem al vell mig del Foz de Iñarbe que fa el riu Irati

Tot plegat de dinar anem a buscar la NA140,…

Aribe és el punt més el nord que arribem i comencem a tancar el cercle….

Seguirem fins a Escaroz i Navascuez, ja en direcció sud est. La carretera no te desperdici.

Desprès agafem la N240 tot vorejant l’embassament de Yesa fins a Sangüesa, on tenim que parar forçosament per deixar passar una cursa ciclista.

Aquí agafem unes boniques carreres interiors cap a Gallipienzo i Carcastillo…

on ens internem a Las Bardenas Reales per una pista de sorra….

És tard i no tenim clar de continuar. Son les 7 de la tarda i si passes res, ens tindriem que quedar hores allà…. deliberem…

pero decidim finalment seguir…. queden 30 km de pista….

Les Bardenas Reales de Navarra és un paratge natural semidesèrtic que s’estén al sud-est de Navarra (Espanya), en plena comarca de Tudela (merindad de Tudela), amb unes 42.500 ha de terreny sense cap nucli urbà. Les Bardenas se situen en un punt equidistant entre la serralada Pirinenca i la serralada Ibèrica i conformen un Parc Natural Protegit de 39.274 ha que des del 7 de novembre de 2000 forma part de la Reserva de la biosfera.

El sòl característic de la zona està format per argiles, guixos i gresos, i el terreny ha estat fortament erosionat per l’aigua i el vent creant formes geològiques entre les quals destaquen els barrancs, els altiplans d’estructura tabular i els turons solitaris, anomenats cabezos. (extret de la viquipedia)

Un món a part, àrid, sec, de formacions arrasades per un vent sec, el cerç, que esculpeix la terra en barrancs i “cabezos”. Són aquests elevacions naturals del terreny de poca alçada, aïllades i generalment arrodonides, sent el més famós de tots el de Castildetierra, la imatge ha estat reproduïda en milers de fotografies.

i que no podem de deixar de fer-nos una fotografía davant d’ell…

I com no, per a acabar la ruta del el dia, la foto de grup, amb les Bardenas Reales de fons….

Dia 4 de maig de 2009 

TORNADA CAP A CASA, MES MONEGROS

Desprès d’esmorzar, ens acomiadem del Jordi i la Júlia, que marxen cap a la Valldigna i del Carles i la Lídia, que segueixen ruta cap al nord.

Nosaltres, amb els tigres i l’in1til anem cap a Ejea de los Caballeros, Castejon de Valdejasa, Leciñena, Monegrillo i Bujaraloz, on parem a dinar…

Realment tot el paisatge, tret d’algun tram que és verd per que el blat encara està creixent, és sec i erm. Carreteres rectes i monòtones, que en arribar a Monegrillo, ens mostren els vastos Monegros…

Una vegada arribats a Bijaraloz, prenem a N2 que a Lleida es transforma en monòtona Autovia AP2 fins a casa.

Han estat 4 dies de moto, intensos i divertits.
Com sempre, només resta donar les gràcies a tots els companys que varen venir per deixar-nos compartir uns dies així amb ells, i esperar que a la propera puguem ser forces més. 
Quan us sembli, repetim!!!!!

LA RUTA DE L’EBRE (I)

de TUDELA a BARDENAS REALES – MONEGROS – SIERRA CEBOLLERA – OLITE…

Aquesta ruta va ser realitzada amb la magnifica colla que érem al Motarres.cat, forum de flipats per la moto ja desaparegut per desgràcia fa temps però amb els que varem realitzar moltes sortides, compartir molts quilòmetres i experiències genials..

Ruta en dues parts, clica per llegir la segona…

DIA 1 de maig de 2009 

CAP A TUDELA PELS MONEGROS

Quedem com sempre amb els Tigres d’Igualada al hotel America del seu poble, per així, anar plegats cap a Mesquinesa, lloc on teniem que coincidir amb la resta de la Colla.

Així dons, marxem de casa sobre les 8 del matí, amb la VStrom vestida de portaavions….

Clica per obrir la ruta a GoogleMaps

I encara no son les 9 que ens trobem amb els Tigres, el Xavi i la Ceci.

Just deixar la autivia i en passar per la Granja d’Escarp, ens trobem amb UN CAMELL!!!! No ens podem estar de parar i fer-nos una foto mabell. El Xavi i la Ceci ja es senten a Africa… un burro també s’acosta a saludar-me, tot queda en familia 

A 2/4 d’11 ja hem triat bar a Mequinenza i ens posem a esmorzar. Al cap d’una estooooooooona, arriben el resta de la colla. Venen remuntant l’Ebre des d’Aldea.

Per fi coneixem en Ferran (Ronsitocola), i ens retrobem amb en Jordi i la Julia, en Miquel, el Toni i la Carme i el Carles i la Lidia. El temps just de fer un refresc i ens posem camí a Caspe i Chiprana….

La carretera (la N211) és ràpida i agradable, de corbes obertes i enllaçades…. un plaer.

Arribant a Chiprana, en Ferran i en Toni i la Carme segueixen per la nacional i nosaltres ens desviem per una carretereta….

que de seguida es transforma en una magnifica pista. Un OffRoad apta per a les nostres carregades motos. 
Paisatge agresta i sec, desert i polsegós…. paisatge monegrero total…

La pista ens deixa en una comarcal que seguim fins a la nacional, a portes de Sastago, just al mirador, on parem un moment.

Anem cap a Sastago que te un bonic pont sobre l’Ebre, i ens trobem a la colla a la fresca prenent un vermut. 

Comença a ser hora de dinar, i fem uns quilometres fina a trobar un bon restaurant, dinem a Quinto.

Despres de dinar ens despedim del Toni i la Carme. Tornen cap a Reus. Una llàstima que no puguin compartir tots els dies amb nosaltres.
I continuem camí, cap a Zaragoza i desprès cap a Tudela… que hi arribem en un tres i no res,

L’entrada al parquing, si mes no, és curiosa, és un muntacàrregues.

Una veghada dutxats i pentinats, anem a donar una volta per Tudela i a sopar.

Dia 2 de maig de 2009 

ENTRE SORIA I LOGROÑO, SIERRA CEBOLLERA

La veritat que aquesta ruta, ens posa a tots a prova. Quasi tota transcorre per carreteres petites i bonyegudes, revolades i per paisatges de contrastos intensos, a cavall de Navarra, La Rioja i Castilla Leon. Sense ser excessivament llarga en quilometratge, ens passem més de 8 hores sobre la moto, i això ho vàrem notar al final del dia.
Jo no podia ni fava.

És dificil detallar les carreres per les que vàrem passar, el millor per a fer-vos una idea, és que mireu el mapa de Google Maps punxant-lo 

Clica per obrir la ruta a GoogleMaps

A ¾ de 10 trèiem les motos pel forat del muntacàrregues…. i ens acomiadem d’en Ronsitocola, que marxa cap a casa. Ha estat un plaer haver rodat amb ell. Esperem fer-ho altre dia

Ens posem en marxa ràpidament, anem cap a Cintruengo i Fitero, on entrem a La Rioja

Comencem a agafar carreters petites que s‘escolen entre valls i prats, turons i marges… la veritat que ens quedem bocabadats amb el que veiem…

Parem un moment a Navajun, tot passant per la LR490, tot just un quilometre abans de que es digui SO-P-1124 en entrar a Soria.
El poble és petit i pintoresc….

Entrant a Soria, canvia el color de l’asfalt, però el paisatge segueix sent magnífic.

Finalment arribem a Vinuesa on parem a dinar. I desprès anem cap a Montenegro de Cameros…

En arribar a Almarza, decidim fer un replantejament de la ruta per que es fa tard i no la podrem fer tota, i volem comprar el sopar a Arnedo.

La carretera que hem triat per arribar-hi, ens sorprèn pel seu encant, sobre tot el tram de Yanguas i Enciso..

D’Arnedo anem cap a Calahorra i d’allà, per autovia a Tudela, que arribem amb les ultimes llums del dia. A estat un dia magnífic però cansat. Les carreteres han valgut la pena. Aquest QSC es coneix be aquests indrets…. es nota!!!! 

Clica per llegir la segona part de la crónica

MÒNACO (I)

(Parc Naturel du Verdon, Côte d’Azur)

Podeu trobar la segona part de la ruta aquí:

Aquesta ruta va ser realitzada amb la magnifica colla que érem al Motarres.cat, forum de flipats per la moto ja desaparegut per desgràcia fa temps però amb els que varem realitzar moltes sortides, compartir molts quilòmetres i experiències genials..

________________________________________

INDEX

Tot plegat quatre dies per aprofitar el pont de l’11 de setembre, i que donaven per a realitzar l’agosarat pla d’anar fins a Mònaco per seguir algunes de les carreteres que utilitzen en el Ralli de Montecarlo.

Així doncs, el plantejament és el de prendre un dia per anar, dos per fer les rutes i la visita a Mònaco i l’últim dia per a tornar.

Com sempre, amb il.lusió i ganes, preparem el viatge i ens disposem a marxar.

– dia 11 de setembre de 2008 –

LA JONQUERA – AVIGNON – GORGES del VERDON – CANNES

La ruta que vàrem fer servir al anar, la podreu veure al GoogleMaps, si cliques el mapa, la podràs veure amb més detall.

Nosaltres marxem com sempre de Parets del Vallès amb la moto carregada i amb ganes de menjar quilometres.

Havíem quedat amb la colla a l’àrea de servei de la Jonquera per esmorzar, i iniciar tots plegats allà el periple.

Així, ens retrobem amb el Toni i la Carme, el Xavi i la Ceci, l’Alber i la Teresa, el roadleader Miquel i la Carme i jo mateix

Del tram d’autopista, doncs res de res, avorrida i cansada com sempre. Fa força fred i el dia sembla amenaçar pluja…. per a uns menys per a altres més. Fins i tot parem a una àrea de servei per sospesar la possibilitat de acabar mullats, però finalment decidim seguir sense posar-nos la roba de pluja.

Deixem l’autopista una vegada passat Nimes, just a la sortida 23-Remoulins i prenem direcció a Avignon per la N100 que ja és una mica més entretinguda.

De seguit som a Avignon, i parem.

Avinyó (en occità provençal Avinhon ), en francès Avignon, és una ciutat del sud de França, a la Provença, que durant diversos anys va ser la seu dels papes de l’Església Catòlica. Està situada al marge esquerre del riu Roine, al departament de la Valclusa a 80 km al nord-oest de Marsella. Té 90.800 habitants que pugen a 155.500 dins l’aglomeració urbana.
Les muralles d’Avinyó, en bon estat de conservació, van ser construïdes pels papes en els anys immediatament posteriors a la seva vinguda a la ciutat per residir-hi.

Toca dinar.
Realment quedo parat en veure la magnifica muralla, i trobem un bon paratge per a menjar, els jardins del Convent de Sant Agusti i l’esglesia de Saint-Didier.

i un bon cafè. Ara el dia s’ha aixecat i fa força calor. 

Aquí deixem la nacional per agafar la D900, 

mica en mica, las carreteres son més entretingudes i agradables de rodar.

A Manosque som a punt d’entrar a la zona del Parc Natural del Verdon. El paisatge ja es veu molt més ferestec. Fa calor i ens pica tot. Parem a mirar els mapes.

Circulem per la D2, fins a Riez, on agafem la D952. Son carreters excelents i amb poc transit. 

A voltes apareix davant nostre, en ple cor del Verdon, el poble de Moustiers-Sainte-Marie amb la seva pintoresca ubicació al peu d’un penya-segat (que origina una cascada al cor urbà durant els desglaç de primavera) i les vistes sobre el massís de Valensole. Destaca la seva església gòtica i la capella de Notre-Dame-de Beauvoir.

Però si hi ha un signe d’identitat de Notre-Dame-de Beauvoir aquest és sens dubte l’estrella daurada (de fet està representada en el blasó de la vila) que penja entre dues muntanyes a diverses desenes de metres pel terra.
Realment, nosaltres vàrem estar un tou d’estona fent càbales de que podia ser, la veiem brillar però no podíem distingir correctament que era.

Prosseguim i pugem per fer les GORGES DEL VERDON. I dic pugem, ja que la carretera passa a una considerable alçada per sobre del riu. 

Quedem bocabadats, no ens esperàvem una zona tant bonica, i la vista ve val una parada per fer-hi quatre o cinc fotos.

-clica per ampliar-

Marxem, el camí segueix sent força engorjat. Se’ns ha fet tard i ens quedem sense llum. Prenem la directa. No queda llum per fer gaires més fotos. Tot i que el camí segueix sent molt maco.

Arribem als apartament que son les 8 del vespre. L’apartament és en un recinte tancat de cases adossades, i ens en fem una per a nosaltres sols. Es genial.
Fins hi tot trobem una pizzeria que ens vol donar de sopar a les nou del vespre. Que més volem. Un dia rodó.

I per rematar, al apartament, una mica de gresca i tabola….. i que no falti la coca de la mare del Toni….o era de la sogra de la Carme????. Bonisssssima!!! 

– dia 12 de setembre de 2008 –

LE MAS – ENTREVAUX – GORGES DE DALUIS – VALBERG – GORGES DU CIANS

La ruta del dia 12, la podreu veure al GoogleMaps, si cliques el mapa, la podràs veure amb més detall.

Els apartaments on dormim, son la village de Mouans-Sartoux. Un petit municipi a 8 quilometres de Cannes. Un lloc tranquil.

Esmorzem a una zona habilitada al mateix complexa d’apartaments, per no perdre el temps buscant un lloc.

i marxem sense perdre temps. No sabem ben be on ens portarà l’In1til, però tenim ganes de rodar per aquestes carreteres. Veure per on passa el ralli de Montecarlo. 

Guanyem alçada ràpidament una vegada passat Grasse…

Deixem força aviat la carretera general (D6085) per agafar una d’aquelles carretres maques, revolades, emboscades, que tantes n’hi han a França i que cataloguen amb una D seguit d’un sols numero…. ara fem la D5

En un tres i no res, ens enfilem al Col de la Bleine, a 1439 metres sobre el nivell del mar, on hi trobem una mica de neu a les zones ombrívoles….

Al canviar de vessant i començar a baixar, ens apareixen davant nostre, al fons, els Alps Marítims

Arribem a Le Mas, on fem la nostra primera parada. És un bonic enclavament que mereix gaudir-ne.

i ho trobem propici per a fer-nos unes maques fotografies de grup.

el cami és estret…. deu ni do com deurien passar per aquí els cotxes del ralli, mes d’un deu haver amat muntanya avall…

Però el més espectacular és al tombar d’un revolt. Els nostres ulls són regalats amb la Clue d’Aigun, un magnífic engorjat amb el camí picat a la pedra.

La carretera segueix, estreta, treballada a pic i pala. Sense trànsit, amb un asfalt més que acceptable. Passat per paratges pre-alpins….

Prenem altra carretera minúscula, d’aquelles que tant ens agrada fer i que els michelin marquen com a “Perilloses” amb un repuntejat vermell al mig, i que ens te que portar fins a Entrevaux…. és la D10, el seu nom o diu tot.

La carretera torna a pujar, fins a trobar el coll de Trébuchet de 1140 mt. Aprofitem i fem altra parada…. fa força calor, tot i que aquí dalt si està be.

la baixada és revolada i ràpida….

veiem des de dalt el poble de Entrevaux. És un gran poble emmurallat vorejat en bona part pel riu…. si arriba a traves del pont llevadís….. i manté tot el seu ambient medieval.
El presideix la ciutadella Vauban, que està situada al cim d’una roca, amb un camí molt dret i fortificada

 -clica per ampliar-

Aprofitem per dinar en tant soberg entorn.

Desprès de dinar anem a buscar la D2202 per arribar a Valberg, resulta ser una joia de carretera…..

Passa per les Gorges de Daluis. Tots coincidim a dir que és de les millors que hem vist mai.

La carretera amb dos carrils diferenciats per anar i tornar, passa molts túnels i amb la cartera penjada picada a la pedra vermellosa.
El riu Var, és molts metres per sota nostra.

La baixada, una vegada passat Valberg, segueix sent igual de sorprenent, les “Gorges du Cians” son també molt maques.

Una vegada trobem la general D6202, posem la directa per tornar a Cannes. S’està fent tard i ja és hora de fer via.
Demà ens espera Monaco i el Turini.

Segueix aquí:

MÒNACO (II)

(Parc Naturel du Verdon, Côte d’Azur)

Llegiu la primera part de la ruta aquí:

Aquesta ruta va ser realitzada amb la magnifica colla que érem al Motarres.cat, forum de flipats per la moto ja desaparegut per desgràcia fa temps però amb els que varem realitzar moltes sortides, compartir molts quilòmetres i experiències genials..

________________________________________

– dia 13 de setembre de 2008 –

GORGES DE LA VESUBIE – COL DE TURINI MONACO / MONTECARLO

La ruta del dia 13, la podreu veure al GoogleMaps, si cliques el mapa, la podràs veure amb més detall.

Iniciem el nou dia, i sense perdre temps, despres d’esmorzar, iniciem la ruta, que avui ens te que portar al Col du Turini i a fer una visita a Monaco. Per aquest motiu hem retallat força la ruta, ja que volem tenir temps per veure el Principat.

Així doncs, tots a punt per marxar (l’Albert i la Teresa han decidit no venir a la ruta i poder visitar més tranquil.lament les contrades)

Pugem altre cop fins a Grasse i prenem unes carreteres cap a Vence, i d’aquí a Carro, on agafarem la D6202 . Tot aquest tram, tot i que maco, és força urbà.

Deixem la carretera per agafar un trencant a ma dreta, en direcció Lantosque i amb cartells que indiquen l’inici de les Gorges de la Vesibie.

Les gorges son molt maques, i a trams tancades i ombrívoles… difícil fer fotos.

Una vegada passat Lantosque, girem a la dreta i iniciem un recargolat port, ràpid i franc…

be!!! Alguna paella traicionera si que ens trobem!! 

Fem una parada a pocs quilometres del coll per admirar el paisatge.

Arribem a dalt. Hi ha moltes motos amunt i avall. És respira l’ambient del rally de Montecarlo. És el mític Col de TURINI a la no menyspreable alçada de 1604 metres. Que és força considerable si pensem que tant sols 15 kilometres enrere eram a 450 metres.

La baixada, per Moulinet, te revolts per afartar-se’n

Ens porta a l’alçade del riu Bévéra, que forma les gorges de Piaon.

Una vegada arribats a Sospel, remuntem per la D2204 fins el Col de Braus, No parem de pujar i baixar colls.

Al cim del coll i trobem un petit restaurant i aprofitem per dinar. Le plat du Jour en diuen allà, que a la practica és la clavada més gran que ens han cardat per una amanida

La baixada del port segueix amb la tonica que venim seguint fins aquí…

Ja anem cap a Monaco. Passem per petites carreteres que ens porten a Peille, i encara tenim temps de fer unes gorges més…

Peró al arribar a La Grave, comencem a baixar amb ganes, tenim sota nostre el mar i Monaco.

Entrem a Monaco. Busquem la zona del Casino. Aparquem la moto i ens barregem amb glamour monegasc… 

Som com uns pops al desert, un elefant a una ferreteria… ens posem a un bingo i no sabem ni gastar-nos uns euros a las tragaperras…. 

No se si és que feien una exposició de cotxes xulos o que, pero fora del cassino n’hi havia per triar i remenar…

Farts de tanta ostentació, volem veure el circuit de F1… mira, mira…

Ara si, marxem ja cap als apartaments. De camí, trobem l’única matricula espanyola que hem vist des de que deixarem l’autopista… com no podia ser més, enganxada en un Ferrari!!!!

Plou tota la nit a tope…. a veure quin dia farà demà.

– dia 14 de setembre de 2008 –

MOUANS.SARTOUX – CORNICHE DU VERDON – LA JONQUERA 

La ruta del dia 14, la podreu veure al GoogleMaps, si cliques el mapa, la podràs veure amb més detall.

Hi ha hagut tormenta durant tota la tarda i nit. Que dura és la vida a vegades.
Fent uns dies de conya, de cop i volta, sense cap explicació raonable, els núvols enfosqueixen el dia, i ja l’hem liada.

Per sort, pel matí el dia torna a ser lluent i radiant. Tot s’arregles igual!!!!

Així, que desprès d’esmorzar, posem rumb de tornada cap a casa.

No volem agafar l’Autopista. Tenim ganes de rutejar una mica, i l’In1til te pensada una ruta, que ens tornarà cap el Parc Natural del Verdon, i podrem veure el fastuós engorjat des d’altre punt.

Prenem un seguit de petites carreteres fins arribar al Lac de St Casiens…

….on prenem la ja més ample D562, no per aixó menys maca….

A Fayence prenem la D9 fins a Bargemon, i despres la D965 fins a Comps-sur-Artuby

A partir d’aquí, ens enfilem ja cap al Verdon… 

a traves de boscos ens apareix, a molts metres per sota nostra, el GRAND CANYON DU VERDON.
Parem per admirar-lo des dels anomenats BALCONS DE LA MESCLA

Les Gorges du Verdon són estretes i profundes: tenen de 250 a 700 m de profunditat. El riu Verdon que les forma, te una amplada variant segons el tram de 6 a 100 i de 200 a 1500 m d’una vessant a l’altra a la part superior de les gorges. 
Tot un espectacle.

Seguim la carretera que va vorejant la sensacional cornisa que forma el canó per la seva vessant esquerra…

fins que perdem alçada per arrivar al LAC DE SAINTE CROIX que ja coneixiem de la ruta de pujada.

A partir d’aquí, anem a trobar l’autopista el més de pressa que podem. Encara ens queden molts quilometres. Prenem l’autopista a Saint-Maximin-la-Sainte-Baume.
Encara ens queden 380 km fins a la Jonquera, lloc on ens acomiadem.
Ja no fem cap més foto de tot aquest tram. 

A estat una ruta magnifica, realitzada amb gent collonuda. Recomenable al 100% si algú te ganes d’anar per aquelles contrades.

Agrair especialment al Miquel (In1til) pel curro que comporta organitzar una cosa així, ja que el va triar les rutes, l’allotjament i evidentment va fer de roadleader tots els dies.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és signatura.gif

Comenceu a escriure o introduïu / per triar un bloc

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és burruktalakrme.gif

Un viatge a Espadan – Gudar

Espero que aquesta crònica pugui servir a d’altres que vulguin repetir algun dia algun d’aquests trajectes, ja que l’he detallat al màxim per a que així sigui.

Aquesta ruta va ser realitzada amb la magnifica colla que érem al Motarres.cat, forum de flipats per la moto ja desaparegut per desgràcia fa temps però amb els que varem realitzar moltes sortides, compartir molts quilòmetres i experiències genials..

Tant mateix crec que s’ho mereixen les 860 fotos que va fer la Carme, que no poden quedar inèdites. Aquí us en poso una mostra. 

DIA 29 DE FEBRER 
Nosaltres vàrem agafar festa el dia 29. Volíem fer una mica de ruta tot baixant cap a Castelló. No volíem fer tot autopista, així, vàrem dissenyar una entretinguda ruta fins a Algímia. Ruta que fins l’últim moment no va estar clara i decidida. 

Desprès dels consells de l’Arturo i en Tonet, la ruta queda així:

Si cliques s’obrira en google maps amb més detalls

Marxem tard, cap a 2/4 d’11, ja que tenim que portar el gos a la gossera i no ho varem poder fer el dijous, per lo que sacrifiquem ruta i anem directament fins a Reus per autopista. D’allà prenem la T310 cap a Montroig del Camp. La veritat és que la carretera és molt recta i no te cap gràcia…

La que busquem per això és la carretera de Pratdip, la T311. I cal dir que no decepciona. Una carretera revolada i perfectament asfaltada….. si en tenen de duros aquests de Tarragona!!!! 

Ens trobem amb la carretera de Tivissa C44, un circuit de GP, i desprès, a Mora, prenem la N420 fins a Gandesa, on prenem una carretera que ens portarà a Bot i Horta de Sant Joan.

Arribats a Horta, ja veiem al fons els Ports, i les impressionants roques de Benet, magnific lloc per passar hores escalant i grimpant.

Arribem a Valderrobles on girem cap a Fuentespalda per la A1414

En trobar el desvio a l’esquerra de Penyarroya de Tastavins, el prenem i deixem el poble sense entrar-hi. Anem direcció Herbés. 

Realment aquest camí, és una bona alternativa per pujar el port de Torremiró, i la carretera val mos més la pena.

El port ja és un vell conegut, amb els seus molins…. aquí la carretera és nova i ens porta ràpidament cap a Morella, que deixem enrera.

Prenem la CV12, i ràpidament arribem al Coll d’Ares, 

Des de dalt, podem veure les paelles del port que ens esperen de baixada..

Peró ara toca dinar a un meson que hi ha just a les nostres esquenes…

La baixada, rapida i per bona carretera. Ara anem per la CV15, 

en trencar a la dreta cap a Torre d’en Besora per la CV 165, ens adonem que allà on anem, el temps no és pas gaire bo…. veiem com plou.

A dos quilometres d’Atzeneta del Maestrat, prenem una petita pista asfaltada que puja a buscar la CV169 cap a Vistabella del Maestrat.

Així que prenem alçada la vista és espectacular, 

està a punt de ploure….. ens comencen a caure gotes…. però continuem amunt, la carretera està en força mal estat al final. Així que veiem Vistabella, donem mitja volta, volem arribar secs a Algímia.

De baixada, trobem les carreteres xopes, acaba de ploure, ens hem lliurat pels pèls.

Ara anem cap a Chodos per una petita i en trams malmesa carretereta…

Chodos és un petit poble penjat en una penya..

Una vegada a Atzaneta, anem ràpidament cap a Onda, que encara queda lluny. D’aquí a
Algímia hi ha uns 25 km. Hi arribem amb les ultimes llums del dia.

Esperem que arribin els companys i sopem. desprès festa a casa de l’Arturo i l’Empar. 

Demà serà altre dia. 

DIA 1 DE MARÇ 

En llevem, amb més o menys ganes desprès de la festa de la nit…. 
Una primera ullada a les motos, mullades per la rosada, i anem a esmorzar al mateix lloc on haviem sopat…

El Bar es diu El Olivo, finalment la Cristina enten allò de la figuera i la olivera… 

Tot seguit, tornem a les motos i ens preparem per a marxar.

L’Arturo i l’Empar ens acompanyaran en cotxe. Una llàstima. _ok_

Les rutes les ha preparant en Arturo (Rutilo), triant, com podrem comprobar durant el dia, les millors i més maques carreteres de la zona. 

Si cliques s’obrira en google maps amb més detalls

Anem cap a Onda on ens esperen els que han matinat molt avui per venir. Passem de dia, el que ahir havíem fet de nit i amb el terra mullat.

I al punt acordat, ens els trobem.

Desprès d’un tram per la CV20, prenem la revolada CV194 cap a Ludiente i Castell de Vuilamalefa

Aquí fem unes “biodramines” fins arribar a Zucaina, on trobem un bareto motero i parem a fer una cervesa.

…i que va passar de be una cervesa fresca amb la calor que feia…. tot i que algunes no se com ho fan per posar-ne tanta….. i no parar!!!!!!!

Troben una cruïlla que despres de dinar hi tornarem. Ara la prenem a la dreta per una petita carretera que ens portarà fins el lloc de dinar, a Puertomingalvo.

El dinar com tot en aquesta sortida, a l’alçada de les circumstancies. 

Tot plegat de dinar, prenem la A1701 i per fer la digestió, ens fem el Port de Linares treien chispes 

Prenem altre cop la CV190 en sentit contrari, hi ha la cruïlla, ara, cap a Montanejos per la CV196

Sense donar-nos compte, ja ens trobem altre cop a L’Olivo sopant.

Culo o codo…. _juas_ _juas_ _juas_ o la regatera d’una “pobre refugiatta rumanesa”… 

Desprès de sopar, un detallet pels magnífics amfitrions… que tant van fer per nosaltres.

I desprès a rematar-la a casa. En Arturo i l’Empar també han fet un detall per a nosaltres.

Anem a dormir…. alguns abans que altres. Estem cansats. Demà encara queden molts quilometres a fer.

DIA 2 DE MARÇ 

La ruta d’avui és força més curta que la d’ahir. Cal pensar que estem a 350km de casa i tenim que tornar desprès de dinar.

Al final la vàrem allargar una mica per fer gana fins l’hora de dinar, i va quedar d’aquesta manera.

Si cliques s’obrira en google maps amb més detalls

Una vegada llevats i amb la cara rentada i pentinats, anem a esmorzar, com sempre a l’Olivo.
El trobem tancat, ahir els vàrem fer plegar massa tard. 
Aprofitem a fer la foto de grup. Desprès, en HiperXevi te que marxar cap a casa. És el que te més hores de viatge i no vol fer patir a la família arribant a les 11 de la nit (quin detall!!!! )

Encara no hem acabat amb la foto que ja obren el bar…
I ha esmorzar!!!!

La ruta és molt maca, i sobre tot ràpida. Carreteres perfectes per a rodar, sobretot amb motos esportives…. el que demostra la gran cuantitat de RRRss que ens trobem pel camí o al poble de Teresa.

Així donç prenem la CV213 cao a Matet, Gaibiel i Novaliches, i d’allà per la CV235 cap a Teresa…

En sortir de Teresa, la carretera segueix sent magnifica, peró un carruatge molt pintoresc darrera d’una corba ens dona un fort ensurt….

Seguim per la carretera esmentada i passem el petit port de La Cruz del Collado, de 1040 m i anem a parar a la CV245 que prenem a l’esquerra. 

Desprès de passar el Puerto de Montemayor de 951m la carretera baixa recargolada fina a La Cueva Santa, lloc on parem a visitar-la, tot i que molts, l’unic santuari que varem veure va ser el de la cantina que hi ha allà… 

A la tasca decidim allargar la ruta…. son les 2/4 d’1 del migdia i la podem allargar quasi una hora. 

Decidim fer el Coll d’Eslida…… impressionant….. Així prenem la carretera de baixada fina a Altura i prenem l’autovia fina a sortir a Soneja, on prenem la CV230 cap a Azuéba i Chóvar…

Així que som a Eslida, només quden 16 km per Algimia d’Almoacid…

Arribem just a l’hora convinguda, ¾ de 2. Just per aparcar i entaular-se. Tenim la paella emparaulada per les 2.

L’Empar fa els honors i reparteix l’arros…..

i nosaltres sense pensar-nos-ho ens la cruspium…

En acabar, arriba l’hora d’acomiadar-nos. Queden encara forces hores fins arribar a casa.

Marxem contents i molt agraïts a l’Arturo hi ha l’Empar. Han fet que tot sortís rodó i la trobada fos un èxit rotund. Només ens sap greu que ells no ens hagin pogut acompanyar amb la moto.

La comunió entre tots va ser excel•lent, tot va rodar (mai millor dit) a la perfecció.

Com sempre gràcies a tots per haver-nos permès passar unes hores tant magnifiques plegats, i als amfitrions per haver-ho fet possible.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és signatura.gif

Comenceu a escriure o introduïu / per triar un bloc

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és burruktalakrme.gif

EL VERCORS AMB ELS MOTARRES

RUTA REALITZADA DEL 8 AL 11-09-07

Aquesta ruta va ser realitzada amb la magnifica colla que érem al Motarres.cat, forum de flipats per la moto ja desaparegut per desgràcia fa temps però amb els que varem realitzar moltes sortides, compartir molts quilòmetres i experiències genials..

Ha estat un repte, un projecte de temps perseguit, que ens ha portat molts mals de cap.
Emprenyades i pors, però que finalment, una vegada tornats i valorada pausadament l’experiència, ha estat un complert èxit a tots els nivells.

Ha estat la demostració fefaent, de que 17 persones poden conviure 4 dies i tres nits, passant-s’ho d’allò més be. Gent que érem grans desconeguts en molts casos, hem acostat moltissim els nostres llaços d’amistat i coneixement.

Ha estat la victòria de la constància contar les adversitats, els corcons que deien que això no sortiria be i que no funcionaria.

Ha estat la constatació que 10 motos de diferents cilindrades, tipus, classes, concepcions i filosofies, poden fer un magnific viatge plegats.

Més rics per que hem tornat cansats de tantes coses viscudes amb tan poc temps. 
Més rics per que hem tornat contents, molt contents d’enfortir uns lligams que ja teníem amb alguns, i d’encetar-ne uns altres amb els que encara no coneixíem prou. 
Més rics per que a la nostre memòria hi haurem de fer lloc per noves imatges i nous records. 
I més rics per que, a part de rutejar en moto per Vercors, ens hem fet un fart de riure amb tots vosaltres, cosa molt valuosa aquesta amb els temps que corren!!!

Però una cosa que per a mi, te molta importància, ha estat l’excusa involunatria de que neixes el fòrum de motarres.cat, iniciativa que mica en mica ha anat prenent cos i sentit, més enllà que la pura sortida al Vercors.

Per tot això aquesta sortida, molts la tindrem i retindrem en el record, i si s’esborra, que sigui per deixar lloc a noves i tant especials experiències.

Aquí us poso la crònica del que va ser la ruta al Vercors, duta a terme del 8 al 11 de setembre de 2007

DIA 1 — 8 DE SETEMBRE —

LA RUTA – APROXIMACIÓ

Autopista fins a Orange (430km des de Barcelona)
Des de la sortida de l’Autopista a Orange seguirem la següent ruta

  • Autopista fins a Orange (430km des de Barcelona)
    Des de la sortida de l’Autopista a Orange seguirem la següent ruta
    De Orange per la
    D975 fins a Vaison la Romaine
    D938 fins a Nyons
    D94 fins a Rémuzat
    D61 fins a la Motte- Chalancon
    D135 find a Vercheny
    D 93 fins a Die
    D 518 fins a Col de Rousset
    D518 – D103 fins a les Gorges de la Bourne
    D 35 fins a Rencurel
    Aquest tram te uns 210 km aproximadament d’Orange fins a Rencurel.
Clica aqui per veure la ruta al Google Maps

Sortim de Parets al punt de ¾ de 8 per ser el més puntuals possibles….
Aquesta vegada portava un juguet nou, que esperava suplís els meus estimats mapes……. i que hem faria anar de corcoll tota la sortida.

La trobada és a Bellaterra, pero una tanca ens separa d’en Carles….

Una vegada superat, fem cap a l’area de la Jonquera, on desprès de fer un ràpid mos, marxem cap a Orange..

Fem parades cada 200km per repostar i estirar les cames, s’agraeix

Arribem a Orange, i iniciem la ruta per carreteres interiors, obliga a fer reagrupaments, ja que la filera que fan 10 motos, és força llarga.

A Roaix parem a dinar, demanem en un bar si ens deixen entaular….. sort de la Lidia (r1k) que domina el francès…… (miquel no facis cap comentari aquí…. )

En XaviStrom no se’n pot estar i s’ofereix per fer-nos de cambrer.

Seguim despres de dinar i la ruta s’endinça en uns magnifics engorjats… son les Gorges du Caire

A la Motte la carretera es torna revolada i feréstega… amb asfalt de dubtosa qualitat i a vegades amb grava..

En Stromkel ens comença a donar mostres que “algo” li està passant…

Passat St Nazaire la carretera millora però segueix sent espectacular i molt divertida…

En acostar-nos a Die, el Vercors ja ens diu hola…

La pujada al coll Russet, és tant ràpida que poc temps tenim a fer fotos

Aprofitem a fer una foto de grup, estem a punt d’entrar al cor del Vercors.

S’està fent fosc, son 2/4 de 8 quant arribem a l’hotel Marronnier

Ens esperen…..

Desprès d’una dutxa anem a sopar, estem cansats i contents, la vetllada acaba d’hora avui, tots tenim ganes d’agafar el llit.

DIA 2 — 9 DE SETEMBRE —

DESCOBRINT EL VERCORS

Clica per veure la ruta en el Google Maps

Ens llevem a una hora prudencial, ja que hemm quedat per esmorzar a 2/4 de 9, per marxar a 2/4 de 10.
El dia es s’aixeca lletxot i emboirat. En Xavi fa el que pot per a lluitar contra la pluja, però ningú ho fa contra la boira.
Amb aquest temps marxem…..

Les gorges de la Bourne cap a Pont en Royans, no llueixen com mereixen..

En arribar-hi la fila de motots aparcades fa força patxoca, Aprofitem per fer unes fotos a les típiques cases penjades.

Marxem cap a Leoncel on pujem el primer port, el de Tourniol, en agafar alçada, la boira es fa densa i emprenyadora, no ens deixa veure cap de les magnifiques vistes que aquí hi ha.

Per un moment, la boira ens permet veure el camí de pujada…

Baixem i anem cap el coll de la Bataille. 

Aquí si que hi ha boira de veritat, i vent, mol de vent, tant que no ens hi podem estar ni cinc minuts…

Baixem pels tunels de Pionnier, i parem a St Jean en Royans a fer un cafe per reposar-nos del fred.

Ara li toca el torn al Combé Laval, que fems tot pujant al coll de la Machine pel Foret de la Cote Belle.

Ens el prenem amb calma i cada un pel seu compte per a poder fer les fotos que creguem oportunes, i desprès el tornem a fer plegats de pujada…

Ja és hora de dinar, i ens vusquem una zona per fer-ho. No ens tallem en veure que per arribar a les taules de picnic no hi arriba la carretera. Estem al vell mig del Foret de la Lente

Passem desprès de dinar pel la necropolis de la ressistencia….

Despres de Passar St Martin en Vercors, prenen la carretera que ens portarà al Calvari de Valchevriere i el Bois Barbu, ruta que ens recomenà en Stelvio, i que de segur val la pena..

En Miquel (in1til) encara busca els gnoms per a fer-hi una foto

i el Miquel (Stromkel) troba algú amb qui compartir els seus deliris i jocs.

En arribar a Villar de Lands anem a fer una cervesa a la concorreguda plaça de l’Ours, i seguint savis consells….

Ara només queda vaixar a Grenoble per la carretera de St Nizier i tornar a pujar per la rapida carretera que passa per les Gorges dels Engins….

De tornada, cap a Rencurel, descobrim les magnifiques Gorges de la Bourne, espectaculars….

Sopar i una magnifica sobretaula, que encara em fan mal les costelles de tant riure….

Demà serà un altre dia….

DIA 3 — 10 DE SETEMBRE —

MES VERCORS

Clica per tenir una aproximació de la ruta al Google Maps

El dilluns és lleva radiant i net, promet ser un gran dia.
Des de l’habitació, la vista, simplement espectacular!!!!!

Esmorzem rapidament, tots tenim moltes ganes de iniciar la ruta….
L’Stromkel te fred de peus, ha dormit sol i vol esmenar-ho….. necessita carinyo i prova amb en Ramon……. 

Avui ens acompanyarà en Jean François, l’amo de l’hotel. Tots a punt emprenem marxa tot seguint la Route des Ecouges 

per arribar a les magnifiques gorges…. espectaculars, sense paraules…..

D’aquí, baixem a St Gervais i ràpidament ens enfilem per una carretereta acabada d’asfaltar cap a les Gorges du Nan 

Just entrar-hi descobrim que estan en obres, pero encara que agin arrencat l’asfalt en aquest tram continuem….

De sobte, ens topem amb la crua realitat, les gorges estan tancades, fins hi tot, ens trobem un camió de cara que…….. buffff

Amb resignació donem mitja volta i marxem….

A la que trobem un bon lloc, refem la ruta amb un ràpid consens. 

La variarem per tal que a la tarda puguem estar altra vegada a les gorges…. els obrers ens han dit que plègan de treballar a les 5. Per tant ara posem rumb a le Fas i Presles

A presles fem una paradeta…..

I continuem, la carretera és magnifica i perdem altura ràpidament. 

Tot passant per les gorges de la Bourne altre cop, arribem a les Jarrant, i passat Autrans arribem al Tunnel du Mortier

D’aquí prenem una ruta forestal, que entre sotracs i revolts, ens porta fins un esplèndid prat on ens disposem a dinar…

Rebem aquí una trucada del Tonet que ens fa molta il•lusió…… mira tots et saluden!!!!

En plegar de dinar, pugem al mirador de la Moliere de 1632 metres, d’on tenim una magnifica visió dels Alps…

Marxem, que es fa tard. Seguim la pista fins al coll de la Croix Perrin Jaume, i d’aquí cap a Rencurel, d’on surt una petita pista asfaltada que ens portarà de nou a Le Faz

I d’allà, per la reraguarda, per Malleval, ens acostem de nou a les gorges du Nan

I baixem fins a trobar-nos-les. 

Seguim baixant i tornem cap a la Gorga dels Ecouges per tal de fer el tuner de tornada…

Arribem a l’Hotel cap a 2/4 de 7, com sempre contents i cansats.

Ens espera un magnífic sopar, de primer una sopa bonissima, que no sabem ben be que portava a dins, però que ens va posar a tots com a motos…. be!!! A l’Stromkel una mica més que als demés, amb la seva festa a l’habitació 23

DIA 4 — 11 DE SETEMBRE —

TORNEM A CASA

Aquest tram te uns 180 km aproximadament fins arribar a Orange.

Marxarem de Rencurel i seguirem la següent ruta

St Jean en Royans per D537
a Plan de Baix per la D70
Gorges d’Ombléze per la D578
Mirabel et Blacons per la D70
Saou per la D70
Dieulefit per la D538
Valreas per la D538 i D10
Toulette per la D976
Orange per la D193

D’aquí l’autopista fins a Barcelona (430km des de Orange)

Clica per veure la ruta en el Google Maps

Avui el dia s’aixeca trist, per les boires, i per que ja marxem. Amb pesar, pero amb aquella alegria que ha caracteritzat aquesta sortida ens fem les fotos de grup…

Marxem doncs, amb un dia gris i brut… deixem enrera Rancurel…

i Pont en Royans

passem el col de Bacchus i anem a les gorges de l’Ombleze…

Seguim fent ruta de tornada i passem per uns bonics paratges, el Pas de Lauzens, fins a Saou…

on parem a fer el cafe… recordem que és 11 de setembre, i cantem els Segadors (acompanyat de la música versió Politono) 

A partir d’aquí les carreteres es tornen ràpides i amples, i espavilem deu ni do… llàstima del vent fort que ens fa anar de corcoll….

Una vegada a l’autopista, poca cosa a destacar, més que l’últim piknik plegats

Arribem a casa, com sempre amb un molt bon regust de boca….. ens ho hem passat teta, tot a funcionat (no perfecta, pero suficient)

Ara queda esperar a veure quina més de grossa en farem…. mentre agrair a tots la vostra participació…

IN1TIL (Miquel)

PASSAT DE ROSCA I R1K (Carles i Lidia)

JAMES BOND (Ramon 007)

NUCK CHORRIS (Toni i Carme)

XAVISTROM (Xavi i Sandra)

STROMKEL (Miquel)

SIONO1000 (Joan i Irene)

ANGEL I VIOLANT DE BRU (Angel i Montse)

XAVITIGER i CECITIGER (Xavi i Ceci)

I nosaltres, ELS BURRUKTALA (Carme i Miquel)

i ressaltar la magnifica feina i moral de les nostres copis, que fer 2000 i pico de quilometres allà radera, refiant-se plenament de nosaltres….. ja te tela!!!

Ah!!! I a la Carme, que va fer unes 800 fotografies….

CARME i MIQUEL

Rutes a la Valldigna – 1800km (PART 2)

Mireu primer:

Diumenge 8 d’Abril de 2007

SALTANT PER LES VALLS (la d’Albaida, la d’Alcalà, la de Gallinera i la Valldigna)

La nit va passar també ràpida aquesta vegada. L’ovípar sopar, fou mereixedor d’una sobretaula que pel matí vàrem notar a l’hora de llevar-nos.
Desprès de fer algunes filigranes, ja que la mestressa de l’hostal també va estar de festa i es va adormir, ens donen d’esmorzar. 

Puntuals, en Jordi i en Tonet, ens venen a buscar. Nosaltres, a punt de marxa. En atrevim a anar sense roba d’aigua. Ahir la pluja va ser poca, avui tenim l’esperança que s’aguanti. 

La ruta que emprenem, és de uns 200 km. Una matinal per pistes asfaltades i carreteres estretes que s’afilen contínuament i baixen saltant les valls.
No podem fer tard, ja que ens han convidat a dinar…….a casa del Tonet i l’Araceli.

Avui la ruta és aquesta, si cliques la imatge la podràs veure al Google Maps

Iniciem el recorregut. Sortim de la Drova per la CV 675 direcció Gandia….

per agafar de seguit un camí d’horta que es passeja entre camps de tarongers. Aquesta ens porta a la CV60 que la prenem a la dreta, direcció Xativa.

A l’alçada de Terrateig la deixem, i agafem una petita carretera, la CV-619 cap a Castelló de Rugat o prenem la costeruda i revolada carretera CV- 705 cap a Beniarres.

Tot pujant admirem la fabulosa mole del Benicadell.

A Beniarres prenem la CV-711 que ens fa passar per l’embassament de Beniarres, i d’aquí, fins el pobla de Planes. La carretera és un continu puja i baixa amb desnivells molt pronunciats i carreteres de tots colors, mides i estats.

De planes anem cap a Benialfaqui i Almudaina per la CV-708. En trobar la CV-710 anem cap a Gorga, de baixada, i una vegada allà, tornem a pujar, ara per la CV-720 cap a Balones, Benimassot i Tollos, on prenem direcció a Beniaia per la CV-713 i d’aquí a Alcala de la Jovada per la CV-712. 

Prenem passats uns quilometres, una pista forestal asfaltada, que passa per sobra d’uns cingles. Estem a 650 m d’alçada, i per sota els nostres peus, la Vall de la Gallinera amb pobles de Beniali o Alpatro de tan sols 230m.sobre el nivell del mar. El precipici és magnífic…

Aprofitem per fer una foto de grup.

Ara la carretera baixa de cop amb pendents pronunciades, que ens porten de pet a la CV-700, i per aquesta passem per pobles com Beniali (el que veiem d’allà dalt), Benitaia, La Carrotja i Alpatró.

D’aquest últim poble agafem altra pista forestal asfaltada que ens porta a Lorxa, i allà prenem la CV-701 fins al ja conegut poble de Beniarres.

Tornem enrera per on en vingut fins a trobar la CV60 que ens portarà fins a trobar la CV-611 cap a Benigamin, que deixem enrera per agafar la CV-610 i desprès la CV 575 fins a Llocnou d’en Fenoller.
D’allà prenem la CV-600, que ens porta a Simat i a Benifairó. Tornant a entrar a la Valldigna, ja sentim la olor a taronges altre cop. 

En arribar a casa d’en Tonet i l’Araceli, surt el sol…… un sol gran i ple d’arròs, i garrofons, i mongeta, pebrot, gambes, mandonguilles….. 
Una magnifica paella Valenciana.

En donem compta sense pensar-nos-ho gaire.

Que bona!!!!!!! Però el millor de tot és la companyia.

Les postres és una menja típica del país, feta per l’Araceli i que porta, moltes coses que segurament estan prohibides pels metges….. (Araceli, espero que posis el nom i la recepta…….)

Per si no fos poc, la Mar i l’Araceli en regalen un pastis de Tiramisu, fet per elles mateixes i que esta de “rechupete”. 

Estem que no podem. Contents, feliços, agraïts i tips. Quina ruta, quin dinar, QUIN DIA!!!!

La sobretaula, ens marquem un Karaoke amb la PS2 i ens fem un fart de riure.

Desprès una engreixada a les cadenes de les motos i una foto del pilots feta per l’Anna, la filla petita del Tonet i l’Araceli.

Com que havíem menjat poc i havíem quedat amb gana, demanem de sopar, 
I ens en donen, tu!!!!!

Sense paraules!!!! Ens acomiadem ja de la família… demà tornem cap a casa i ja no ens veurem més….fins la propera. Una llambregada a la ruta que seguirem demà i a dormir.

Dilluns 9 d’Abril de 2007

DE RUTA CAP A CASA

Hem triat una ruta alternativa a l’Autopasta, però lo suficient ràpida i divertida. 

El Tonet ens fará de guia fins a la sortida de Valencia, ja que ens vol fer una mica de guia turistic per la ciutat, i aprofitar per passar per l’Albufera. D’aquí, anirem per autovia cap a Castelló, fins a la Pobla de Tornesa, Sant Mateu i Morella. Pararem a dinar a Monroyo, i baixarem per la carretera fina a Valdetormo i Calaceite. D’allà, a Gandesa i cap a Asco i Fix. Maials i Lleida on agafarem l’autovia cap a casa.
600 quilometres ens separaven.

Clica per veure la ruta al Google Maps

Iniciem la ruta desprès d’esmorzar, com sempre. La sorpresa és que tota la nit ha estat plovent, i tenim que enfundar-nos de nou en plàstics.
El Tonet ens fa de guia. 
Marxem tristos com el dia per deixar tant maques contrades i tant magnifica gent.

Agafem una carretera secundaria, la CV605 fins a Cullera

i d’allà la CV500 que passa per l’Albufera

Entrem a Valencia i fem una visita turistica a cop de moto, per la ciutat de les Ciencies de Valencia.

Arriba el moment…ens acomiadem del que durant quatre dies ha estat el nostre guia i amfitrió. En Tonet.

Ara enfilem rapidament per l’A7 i despres per la CV10 fins a Sant Mateu, on prenem la N232 cap a Morella

Passem per Morella.

i parem al mateix lloc que vàrem fer-ho llavors, per “canviar l’aigua de les olives”

Desprès continuem fins a Monroyo on dinem un entrepà ràpid.i ens trèiem tots els plàstics de pluja. Decidim que ja nio ens plourà més.

Traient xispes baixem per les carreteres aquelles…

I ha Ascó parem a fer gasolina, moment en que provo de robar la moto d’en Ramon.

A Maials intentem trobar sense èxit un bar obert per fer el cafè,

Agafem l’Autovia a Lleida i veiem un arc de Sant Martí

A Cervera, fem una cervesa i ens acomiadem i fem l’hora dels adeus. Uns per la C25 i els altres per l’A2.

Han estat quatre dies intensos.
Han estat 1800km de ruta.
Ens ho hem passat i sentit molt bé amb l’hospitalitat del Tonet i l’Araceli i en Jordi i la Julia.
Hens ho hem passat molt bé anant a roda del Xavi i la Ceci, del Ramon, del Jordi o en Tonet
Volem repetir-ho JA!!!!! 

Gràcies companys per regalar-nos aquests quatre dies amb tots vosaltres.
Gràcies a la meva copi Carme, que està fent un veritable esforç per superar la por desprès de la caiguda i torna a fer aquestes magnifiques fotos i video en marxa. Sensa ella aquests reportatges no serian possibles. 

Espero que us hagin agradat les fotos i la crònica.

CARME I MIQUEL

  • 1
  • 2