Rutes a la Valldigna – 1800km (PART 2)

Mireu primer:

Diumenge 8 d’Abril de 2007

SALTANT PER LES VALLS (la d’Albaida, la d’Alcalà, la de Gallinera i la Valldigna)

La nit va passar també ràpida aquesta vegada. L’ovípar sopar, fou mereixedor d’una sobretaula que pel matí vàrem notar a l’hora de llevar-nos.
Desprès de fer algunes filigranes, ja que la mestressa de l’hostal també va estar de festa i es va adormir, ens donen d’esmorzar. 

Puntuals, en Jordi i en Tonet, ens venen a buscar. Nosaltres, a punt de marxa. En atrevim a anar sense roba d’aigua. Ahir la pluja va ser poca, avui tenim l’esperança que s’aguanti. 

La ruta que emprenem, és de uns 200 km. Una matinal per pistes asfaltades i carreteres estretes que s’afilen contínuament i baixen saltant les valls.
No podem fer tard, ja que ens han convidat a dinar…….a casa del Tonet i l’Araceli.

Avui la ruta és aquesta, si cliques la imatge la podràs veure al Google Maps

Iniciem el recorregut. Sortim de la Drova per la CV 675 direcció Gandia….

per agafar de seguit un camí d’horta que es passeja entre camps de tarongers. Aquesta ens porta a la CV60 que la prenem a la dreta, direcció Xativa.

A l’alçada de Terrateig la deixem, i agafem una petita carretera, la CV-619 cap a Castelló de Rugat o prenem la costeruda i revolada carretera CV- 705 cap a Beniarres.

Tot pujant admirem la fabulosa mole del Benicadell.

A Beniarres prenem la CV-711 que ens fa passar per l’embassament de Beniarres, i d’aquí, fins el pobla de Planes. La carretera és un continu puja i baixa amb desnivells molt pronunciats i carreteres de tots colors, mides i estats.

De planes anem cap a Benialfaqui i Almudaina per la CV-708. En trobar la CV-710 anem cap a Gorga, de baixada, i una vegada allà, tornem a pujar, ara per la CV-720 cap a Balones, Benimassot i Tollos, on prenem direcció a Beniaia per la CV-713 i d’aquí a Alcala de la Jovada per la CV-712. 

Prenem passats uns quilometres, una pista forestal asfaltada, que passa per sobra d’uns cingles. Estem a 650 m d’alçada, i per sota els nostres peus, la Vall de la Gallinera amb pobles de Beniali o Alpatro de tan sols 230m.sobre el nivell del mar. El precipici és magnífic…

Aprofitem per fer una foto de grup.

Ara la carretera baixa de cop amb pendents pronunciades, que ens porten de pet a la CV-700, i per aquesta passem per pobles com Beniali (el que veiem d’allà dalt), Benitaia, La Carrotja i Alpatró.

D’aquest últim poble agafem altra pista forestal asfaltada que ens porta a Lorxa, i allà prenem la CV-701 fins al ja conegut poble de Beniarres.

Tornem enrera per on en vingut fins a trobar la CV60 que ens portarà fins a trobar la CV-611 cap a Benigamin, que deixem enrera per agafar la CV-610 i desprès la CV 575 fins a Llocnou d’en Fenoller.
D’allà prenem la CV-600, que ens porta a Simat i a Benifairó. Tornant a entrar a la Valldigna, ja sentim la olor a taronges altre cop. 

En arribar a casa d’en Tonet i l’Araceli, surt el sol…… un sol gran i ple d’arròs, i garrofons, i mongeta, pebrot, gambes, mandonguilles….. 
Una magnifica paella Valenciana.

En donem compta sense pensar-nos-ho gaire.

Que bona!!!!!!! Però el millor de tot és la companyia.

Les postres és una menja típica del país, feta per l’Araceli i que porta, moltes coses que segurament estan prohibides pels metges….. (Araceli, espero que posis el nom i la recepta…….)

Per si no fos poc, la Mar i l’Araceli en regalen un pastis de Tiramisu, fet per elles mateixes i que esta de “rechupete”. 

Estem que no podem. Contents, feliços, agraïts i tips. Quina ruta, quin dinar, QUIN DIA!!!!

La sobretaula, ens marquem un Karaoke amb la PS2 i ens fem un fart de riure.

Desprès una engreixada a les cadenes de les motos i una foto del pilots feta per l’Anna, la filla petita del Tonet i l’Araceli.

Com que havíem menjat poc i havíem quedat amb gana, demanem de sopar, 
I ens en donen, tu!!!!!

Sense paraules!!!! Ens acomiadem ja de la família… demà tornem cap a casa i ja no ens veurem més….fins la propera. Una llambregada a la ruta que seguirem demà i a dormir.

Dilluns 9 d’Abril de 2007

DE RUTA CAP A CASA

Hem triat una ruta alternativa a l’Autopasta, però lo suficient ràpida i divertida. 

El Tonet ens fará de guia fins a la sortida de Valencia, ja que ens vol fer una mica de guia turistic per la ciutat, i aprofitar per passar per l’Albufera. D’aquí, anirem per autovia cap a Castelló, fins a la Pobla de Tornesa, Sant Mateu i Morella. Pararem a dinar a Monroyo, i baixarem per la carretera fina a Valdetormo i Calaceite. D’allà, a Gandesa i cap a Asco i Fix. Maials i Lleida on agafarem l’autovia cap a casa.
600 quilometres ens separaven.

Clica per veure la ruta al Google Maps

Iniciem la ruta desprès d’esmorzar, com sempre. La sorpresa és que tota la nit ha estat plovent, i tenim que enfundar-nos de nou en plàstics.
El Tonet ens fa de guia. 
Marxem tristos com el dia per deixar tant maques contrades i tant magnifica gent.

Agafem una carretera secundaria, la CV605 fins a Cullera

i d’allà la CV500 que passa per l’Albufera

Entrem a Valencia i fem una visita turistica a cop de moto, per la ciutat de les Ciencies de Valencia.

Arriba el moment…ens acomiadem del que durant quatre dies ha estat el nostre guia i amfitrió. En Tonet.

Ara enfilem rapidament per l’A7 i despres per la CV10 fins a Sant Mateu, on prenem la N232 cap a Morella

Passem per Morella.

i parem al mateix lloc que vàrem fer-ho llavors, per “canviar l’aigua de les olives”

Desprès continuem fins a Monroyo on dinem un entrepà ràpid.i ens trèiem tots els plàstics de pluja. Decidim que ja nio ens plourà més.

Traient xispes baixem per les carreteres aquelles…

I ha Ascó parem a fer gasolina, moment en que provo de robar la moto d’en Ramon.

A Maials intentem trobar sense èxit un bar obert per fer el cafè,

Agafem l’Autovia a Lleida i veiem un arc de Sant Martí

A Cervera, fem una cervesa i ens acomiadem i fem l’hora dels adeus. Uns per la C25 i els altres per l’A2.

Han estat quatre dies intensos.
Han estat 1800km de ruta.
Ens ho hem passat i sentit molt bé amb l’hospitalitat del Tonet i l’Araceli i en Jordi i la Julia.
Hens ho hem passat molt bé anant a roda del Xavi i la Ceci, del Ramon, del Jordi o en Tonet
Volem repetir-ho JA!!!!! 

Gràcies companys per regalar-nos aquests quatre dies amb tots vosaltres.
Gràcies a la meva copi Carme, que està fent un veritable esforç per superar la por desprès de la caiguda i torna a fer aquestes magnifiques fotos i video en marxa. Sensa ella aquests reportatges no serian possibles. 

Espero que us hagin agradat les fotos i la crònica.

CARME I MIQUEL


Deixa un comentari