Navega per l'etiqueta

QSC

Rutes a la Valldigna – 1800km (PART 2)

Mireu primer:

Diumenge 8 d’Abril de 2007

SALTANT PER LES VALLS (la d’Albaida, la d’Alcalà, la de Gallinera i la Valldigna)

La nit va passar també ràpida aquesta vegada. L’ovípar sopar, fou mereixedor d’una sobretaula que pel matí vàrem notar a l’hora de llevar-nos.
Desprès de fer algunes filigranes, ja que la mestressa de l’hostal també va estar de festa i es va adormir, ens donen d’esmorzar. 

Puntuals, en Jordi i en Tonet, ens venen a buscar. Nosaltres, a punt de marxa. En atrevim a anar sense roba d’aigua. Ahir la pluja va ser poca, avui tenim l’esperança que s’aguanti. 

La ruta que emprenem, és de uns 200 km. Una matinal per pistes asfaltades i carreteres estretes que s’afilen contínuament i baixen saltant les valls.
No podem fer tard, ja que ens han convidat a dinar…….a casa del Tonet i l’Araceli.

Avui la ruta és aquesta, si cliques la imatge la podràs veure al Google Maps

Iniciem el recorregut. Sortim de la Drova per la CV 675 direcció Gandia….

per agafar de seguit un camí d’horta que es passeja entre camps de tarongers. Aquesta ens porta a la CV60 que la prenem a la dreta, direcció Xativa.

A l’alçada de Terrateig la deixem, i agafem una petita carretera, la CV-619 cap a Castelló de Rugat o prenem la costeruda i revolada carretera CV- 705 cap a Beniarres.

Tot pujant admirem la fabulosa mole del Benicadell.

A Beniarres prenem la CV-711 que ens fa passar per l’embassament de Beniarres, i d’aquí, fins el pobla de Planes. La carretera és un continu puja i baixa amb desnivells molt pronunciats i carreteres de tots colors, mides i estats.

De planes anem cap a Benialfaqui i Almudaina per la CV-708. En trobar la CV-710 anem cap a Gorga, de baixada, i una vegada allà, tornem a pujar, ara per la CV-720 cap a Balones, Benimassot i Tollos, on prenem direcció a Beniaia per la CV-713 i d’aquí a Alcala de la Jovada per la CV-712. 

Prenem passats uns quilometres, una pista forestal asfaltada, que passa per sobra d’uns cingles. Estem a 650 m d’alçada, i per sota els nostres peus, la Vall de la Gallinera amb pobles de Beniali o Alpatro de tan sols 230m.sobre el nivell del mar. El precipici és magnífic…

Aprofitem per fer una foto de grup.

Ara la carretera baixa de cop amb pendents pronunciades, que ens porten de pet a la CV-700, i per aquesta passem per pobles com Beniali (el que veiem d’allà dalt), Benitaia, La Carrotja i Alpatró.

D’aquest últim poble agafem altra pista forestal asfaltada que ens porta a Lorxa, i allà prenem la CV-701 fins al ja conegut poble de Beniarres.

Tornem enrera per on en vingut fins a trobar la CV60 que ens portarà fins a trobar la CV-611 cap a Benigamin, que deixem enrera per agafar la CV-610 i desprès la CV 575 fins a Llocnou d’en Fenoller.
D’allà prenem la CV-600, que ens porta a Simat i a Benifairó. Tornant a entrar a la Valldigna, ja sentim la olor a taronges altre cop. 

En arribar a casa d’en Tonet i l’Araceli, surt el sol…… un sol gran i ple d’arròs, i garrofons, i mongeta, pebrot, gambes, mandonguilles….. 
Una magnifica paella Valenciana.

En donem compta sense pensar-nos-ho gaire.

Que bona!!!!!!! Però el millor de tot és la companyia.

Les postres és una menja típica del país, feta per l’Araceli i que porta, moltes coses que segurament estan prohibides pels metges….. (Araceli, espero que posis el nom i la recepta…….)

Per si no fos poc, la Mar i l’Araceli en regalen un pastis de Tiramisu, fet per elles mateixes i que esta de “rechupete”. 

Estem que no podem. Contents, feliços, agraïts i tips. Quina ruta, quin dinar, QUIN DIA!!!!

La sobretaula, ens marquem un Karaoke amb la PS2 i ens fem un fart de riure.

Desprès una engreixada a les cadenes de les motos i una foto del pilots feta per l’Anna, la filla petita del Tonet i l’Araceli.

Com que havíem menjat poc i havíem quedat amb gana, demanem de sopar, 
I ens en donen, tu!!!!!

Sense paraules!!!! Ens acomiadem ja de la família… demà tornem cap a casa i ja no ens veurem més….fins la propera. Una llambregada a la ruta que seguirem demà i a dormir.

Dilluns 9 d’Abril de 2007

DE RUTA CAP A CASA

Hem triat una ruta alternativa a l’Autopasta, però lo suficient ràpida i divertida. 

El Tonet ens fará de guia fins a la sortida de Valencia, ja que ens vol fer una mica de guia turistic per la ciutat, i aprofitar per passar per l’Albufera. D’aquí, anirem per autovia cap a Castelló, fins a la Pobla de Tornesa, Sant Mateu i Morella. Pararem a dinar a Monroyo, i baixarem per la carretera fina a Valdetormo i Calaceite. D’allà, a Gandesa i cap a Asco i Fix. Maials i Lleida on agafarem l’autovia cap a casa.
600 quilometres ens separaven.

Clica per veure la ruta al Google Maps

Iniciem la ruta desprès d’esmorzar, com sempre. La sorpresa és que tota la nit ha estat plovent, i tenim que enfundar-nos de nou en plàstics.
El Tonet ens fa de guia. 
Marxem tristos com el dia per deixar tant maques contrades i tant magnifica gent.

Agafem una carretera secundaria, la CV605 fins a Cullera

i d’allà la CV500 que passa per l’Albufera

Entrem a Valencia i fem una visita turistica a cop de moto, per la ciutat de les Ciencies de Valencia.

Arriba el moment…ens acomiadem del que durant quatre dies ha estat el nostre guia i amfitrió. En Tonet.

Ara enfilem rapidament per l’A7 i despres per la CV10 fins a Sant Mateu, on prenem la N232 cap a Morella

Passem per Morella.

i parem al mateix lloc que vàrem fer-ho llavors, per “canviar l’aigua de les olives”

Desprès continuem fins a Monroyo on dinem un entrepà ràpid.i ens trèiem tots els plàstics de pluja. Decidim que ja nio ens plourà més.

Traient xispes baixem per les carreteres aquelles…

I ha Ascó parem a fer gasolina, moment en que provo de robar la moto d’en Ramon.

A Maials intentem trobar sense èxit un bar obert per fer el cafè,

Agafem l’Autovia a Lleida i veiem un arc de Sant Martí

A Cervera, fem una cervesa i ens acomiadem i fem l’hora dels adeus. Uns per la C25 i els altres per l’A2.

Han estat quatre dies intensos.
Han estat 1800km de ruta.
Ens ho hem passat i sentit molt bé amb l’hospitalitat del Tonet i l’Araceli i en Jordi i la Julia.
Hens ho hem passat molt bé anant a roda del Xavi i la Ceci, del Ramon, del Jordi o en Tonet
Volem repetir-ho JA!!!!! 

Gràcies companys per regalar-nos aquests quatre dies amb tots vosaltres.
Gràcies a la meva copi Carme, que està fent un veritable esforç per superar la por desprès de la caiguda i torna a fer aquestes magnifiques fotos i video en marxa. Sensa ella aquests reportatges no serian possibles. 

Espero que us hagin agradat les fotos i la crònica.

CARME I MIQUEL

Rutes a la Valldigna – 1800km (PART 1)

És difícil a vegades, pogué explicar un sentiment. 
És tant complicat explicar el que es sent anant en moto, sota la pluja, veient paisatges meravellosos, com el que es sent quant persones, que has conegut per internet, i coneixes poquet i has compartit menys, t’obren casa seva, et regalen la seva estima, aboquen en tu tot el seu afecte i et tracten com a veritables vells amics. 

En Tonet i l’Araceli, les seves filles Mar i Anna, i juntament amb ells, en Jordi (QSC) i la Júlia varen obrir les portes de casa seva, perquè cinc motoristes viatgers, la envaíssim i la féssim nostra. 

Totes les paraules i imatges, segur seran poques per agrair i explicar el que hem viscut i rodat al llarg d’aquests quatre dies i 1.800 km.

Llegiu despres….

Divendres 6 d’abril de 2007

DE CAMÍ A LA VALDIGNA (VALENCIA)

Sempre he estat del parer, que anant en moto, la millor ruta entre dos punts, és la corba. Bé, millor dit una carretera que doni molta volta, com més millor. Per aquest motiu, quant decidirem anar a València, la ruta triada, va ésser una que feia uns 700 km. Ni les pluges de tota la setmana ni les malvades prediccions ens varen fer desistir.

La ruta a seguir fou….
Parets del Vallès, Igualada, Lleida, Fraga, Mesquinesa, Casp, Alcanyís, Calanda, Montalbán, Alfambra, Teruel, Villel (varem dinar), Tayaluelas, Utiel, Requena, Bunyol, Catadau (on ens venen a rebre en Tonet i en QSC), Carlet, Alzira, Simat de la Valldigna i La Drova (on teníem l’Hostal)

Clica per veure la ruta al google maps

Així doncs, amb molta il.lusió, carregats amb l’equip anti-aigua i les alforges carregades, emprenem el rumb, sota la pluja que queia a Parets del Vallès.

A Igualada ens trobem amb en Ramon (James Bond) i el Xavi i la Ceci (Xavitiger). Ja hem enxampat la primera remullada de camí. Un avis del que ens esperava.

Agafem la A2, fins a Fraga, que ens desviem per la N211 cap a Casp i que seguirem fins a Montalbán.

Passem per Mesquinesa, on podem veure al magnífic castell, en que el Jordi i la Natalia s’hi estant fent unes fotos, i comprovem l’estat de l’Ebre, a punt de sortir de mare, i on el Gerard i l’Anna també es pararen cinc minuts abans a fer la mateixa foto. 

Us prometo que aquesta foto l’ha fet la Carme i no l’he treta del reportatge de l’Anna!!!!

Les comportes del pantà estant treballant a tota castanya…

En passar per Casp, la pluja torna fer acta de presencia i ens acompanya fins quasi a Terol.

Casp és el famós poble en que si va firmar el “Compromís de Casp (1412)” , i que van néixer i viure els meus avis paterns, tot sigui dit de passada. 

Tot arribant a Alcanyís, parem a fer un cafè, desprès continuem cap a Calanda, on s’estan preparant els tambors, i Montalbán


Uns quilometres desprès de Montalbán, trenquem a l’esquerra per agafar la carretera N-420 que ens porta a Terol.
Aquest tram és potser el pitjor de tots, ja que tot i tenir carreteres molt rectes, el fem pràcticament tot amb una intensa boira que no deixa veure a mes de 20 metres i plovent quantitat.
Quant la boira s’aixeca una mica, veiem entre els núvols, alguns turons propers de la serra del Pobo, ven nevats.

Just arribar a Terol, s’obren unes clarianes i el dia es torna una mica més afable. Prenem ara la N-330

En arribar al poble de Villel, trobem un bon lloc per a dinar, cosa que aprofitem.

En acabar, el sol sembla voler-se escapar entre els núvols, i aprofitem per augmentar el ritme, ja que trobem les carreteres en bones condicions.

L’alegria dura poc, ja que mica en mica és posa la cosa negra, i torna a ploure. El cel fa un aspecte que fa fredar… les motos semblen més motores d’aigua que de carretera.

D’Utiel anem a Bunyol per l’A3, i d’aquí cap a Catadau per la CV-50, lloc on trobem al Tonet i en QSC. Ja ens trobem molt a prop del nostra objectiu.

Només entrar a la Valldigna, una bafarada d’olor a flors de tarongers (Citrus sinensis) ens impregna les pituïtàries, i la imatge de milers d’arbres amb puntets taronges ens deixa sorpresos.

Tot pujant cap al poble on tenim l’Hostal, tenim una visió de tota la vall, tapissada dels tarongers.

L’hostal, que en Tonet s’ha encarregat de trobar-nos, és si més no curiós, ja que els amos son anglesos i les habitacions donen directament a una piscina.

La ruta ha estat llarga i passada per aigua. Una dutxa recomforta, i tot seguit, ens passen a vuscar en Tonet i el Jordi per anar a sopar. Avui ens conviden a casa seva.

Genial!!! Cal dir que la rebuda per part de la família és molt calorosa, ens sentim com a casa nostra. Estem cansats, afamats. El sopar ho arregla ràpidament. 

No anem a dormir fins a les tres de la matinada. Estem més que contents. L’hospitalitat rebuda és impressionant. Quin dia més genial!!!! Ha estat perfecta i rodó.

Dissabte 7 d’abril de 2007

RUTA PER LA SERRA DEL CAROIG

Ens llevem només una estona desprès d’anar a dormir. Justetes les cinc hores de son, i a les 2/4 de 9 ja estem esmorzant. Estil angles, es clar.

Preparar les muntures i puntuals, en Jordi i el Tonet ja els tenim allà per fer-nos de guies i ensenyar-nos els secrets més amagats de la contrada. 

Sembla que el dia fa un esforç per desafiar les prediccions nefastes de pluja durant tot el dia. Marxem, que ens queden uns 300 km per davant. Tot i amb això ens tapem preparats pel pitjor.

Avui farem una ruta per la Serra del Caroig, que podreu trobar clicant la imatge seguent:

La ruta és tortuosa i molta passa per pistes forestals lleugerament asfaltades. Asfalt que en moltes ocasions és en molt mal estat, però que li dona a la ruta un atractiu especial.
Cal dir que en Ramon amb la Pan€ va patir una estona, però sense problemes va fer passar la seva maquina sense problemes.

Sortim de la Drova, per la CV675, per anar per una pista forestal asfaltada fins a Barxeta, on prenem la CV600

Passem Xàtiva,

i anem cap el pobre d’ANNA per la CV580, primer la carretera és prou bona i rapida….

Desprès, a mida que passem pobles com Chella o Bolbaite es torna en una carretera, estreta, revolada i impressionant. Recomanable 100% TAT

Anem guanyant alçada, i ens parem a esperar en Ramon, que l’hem perdut. Pensem que no ens pot seguir….

Però la veritat és que ha parat per “robar” una taronja per cada un.

Continuem per la “carretera” fins arribar a la central Hidroelectrica de Salto de Millares, on aprofitem per fer-nos una foto de grup.

Desprès anem a Millares, on ens arribem a veure el Pont del Calatrava, o fem unes fotos.

Desprès, com que la carretera s’ha tornat bona, donem mitja volta i anem a buscar-ne altra més acord a les nostres necessitats.

Això si que és una pista forestal…. amb una mica d’asfalt.

Cabres al mig del camí, que s’aparten amablement.

A la vista del poble de Cortes de Pallàs, fem una parada per fer unes fotos..

I al poble a Dinar un plat combinat, que estava d’allò més bo.

En marxar per la CV 428, tant sols a uns 5 km, TANT BE QUE ANÀVEM, en Tonet te que tornar a fer bricolatge amb el seu casc. Com sempre somrient al mal temps.

A el Oro, agafem la CV425. fins a trobar la N330

La seguirem per aquesta carretera, fins a Enguera on prenem la C322 fins a enllaçar el recorregut de anada a ANNA, i tornem per on hem vingut.

El dia l’acabem sopant en una pitzeria, que ens tracten a cos de rei i ens donen de menjar que ens surt de les orelles. La Júlia hi te ma, ja que hi havia treballat. Igual que a nosaltres!!!! Gràcies companys…… joer amb la “picotaeta”
Sento no tenir fotos d’aquesta part…. la camera estava amb totes les bateries esgotades.

Nois, si heu arribat fins aquí mirant fotos…. mireu la segona part del viatge….. Altra ruta impressionant i amb mega paella inclosa.