Navega per l'etiqueta

Albbruck

III – La Selva Negra (Alemanya)

Part 3 – Tornant de Freiburg im Breisgau, tot passant pel Vercors

DIA 15 d’AGOST

Opfingen (Freiburg im Breisgau) ==> Rencurel (Vercors)

La ruta
Clica el mapa i podras veure la ruta en detall

La tornada, volíem que tingues la mateixa filosofia que la pujada, no pagar ni cinc d’autopista!!!!

Amb aquesta idea arrencàvem de Opfingen.
El dia però, apareix molt gris i tapat, i tot i que no plou, ho veiem tant malament que marxem tots equipats per entomar tota l’aigua que caigui.

Prenem l’autovia, i encara no hem arribat a Mulhouse, que ja plou a gots i barrals….

Decidim seguir per autopista i pagar, veiem la forma més segura i ràpida d’anar.
A mida que baixem de latitud, el temps s’arregla una mica, i havent passat Besançon decidim treure’s els plàstics i deixar l’autopista…

A l’alçada de Cologny parem a fer un mos i un cafe.

En apropar-nos a Bourg en Bresse, torna a ploure, i ens tornem a fer el ritual de posar-nos la roba d’aigua… decidim anar per autopista fins a Lyon.

Una vegada deixem enrera Lyon per l’A43, sortim per Bourgoin Jallieu. Aquí el paratge torna a ser maco i verd…. un verd més clar, però notem que ens acostem al Vercors…

A Les Caves parem un moment, estem a tocar del Vercors… el tenim davant mateix, però fa por només veure’l… imatge familiar, per altra costat, per a nosaltres!!!!

Ens enfilem cap a Les Ecouges per St Gervais, que passa per un tunel picat a la pedra. Som a 10 minuts de Rencurel…. i casi ens caiem de cul en trobar-nos la carretera tallada….el que ens obliga a donar una volat de quasi una hora per Pont en Royans

Amb les ultimes llums del dia, negra que fa por, arribem a l’hotel Marronnier

DIA 16 d’AGOST

Rencurel (Vercors) ==> Formigueres

La ruta
Clica el mapa i podras veure la ruta en detall

A priori aquest era el nostre últim dia. Teníem previst acabar a casa, però ens resistim a acabar amb el viatge i sucumbim a la proposta dels Tigres d’allargar-la unes hores més per anar a passar la nit a Claudies de Fenouilleres.

En llevar-nos a Rencurel, descobrim que el dia és clar i força clar. Esmorzem i ens posem en marxa..

És un plaer tornar a rodar per les carreres del Vercors… ens venen molts records de l’any passat que hi varem estar en dues ocasions.
A l’hora d’esmorzar, Jean François, l’amo de l’hotel, ens comenta que ja hi ha obert el nou túnel de Les Barraques. Com que és una carreta que ningú de nosaltres ha fet, ja que feia temps que estava tancada, decidim fer-la tot marxant.

Així dons, marxem tot fent primer les Gorges de la Bourne…

Per, una vegada arribats a Pont-en-Royans, prendre la carretera dels Petits Goulets
La carretera és entretinguda, i te uns túnels picats a la pedra…

Peró el tram més espectacular de Les Barranques, és tancat i en el seu lloc hi ha posat un túnel nou…. per cert amb un radar a 70 km/h al mig….
(en la foto podeu veure l’antic túnel barrat a la dreta)

Desprès anem fins el coll de Roussel, impressionant com sempre, vist des de dalt, i per descomptat de fer-lo.

Una vegada a Die, anem tirant avall per una sèrie de carreteretes petites, recargolades i estretes.

I entre colls i atapeïts boscos,

arribem a trobar la D94, que corre al costat del riu Eygues, amb el que forme unes boniques gorges. Aquí parem a dinar el Pikenike que portem.

Passem Nyon i despres, a l’alçada de Orange, prenem l’Autopista, que seguirem fins arribar a Rivesaltes, 200 km més enllà, on la deixem per anar cap a Claudies de Fenouilleres.

En arribar tenim la mala sorpresa que és ple. Pinten bastos, ja que son 2/4 de 8 de la tarda i a França això ja és moooool tard.
Ho tenim xungo… hem parat a quasi tots els hotels i fondes que hem trobat, i tot és ple,,,, on és la crisi!!!!!
Decidim, que tot i que arribem a les 10 de la nit, marxem cap a Puigcerdà….

En arribar, ja fosc i negra nit a Formigueres, truquem al Miquel per si sap on podem dormir a Alp o Puigcerdà. Mentre ell ens fa gestions, trobem un hotel que els queda una habitació. La compartim amb els Tigres, i li agraïm al Miquel les molèsties preses.

Han estat més de 8 hores sobre la moto. Estem cansats. Avui dormim plans.

DIA 17 d’AGOST

Formigueres ==> Parets del Valles

La ruta
Clica el mapa i podras veure la ruta en detall

Avui si que això fa olor a final. Ja no queden més dies. Portem moltes hores de moto i quilometres. Ens ho hem passat be i hem vist moltes coses.

Marxem cap a Puigcerdá i ens arribem a Alp.

El Miquel (In1til) ens espera. Aprofitem per fer un veure amb ell i ens explica com ha anat la seva aventura donant la volta a la Peninsula… Ells han estat rodant 15 dies. Tota una aventura!!!!

Pugem a la Collada de Toses per la Massella fins a la Molina, i desprès, baixem cap a Ribes per Toses i Planoles.
En arribar a Campdevànol, ens acomiadem dels Tigres. Han estat uns dies de convivència molt intensos que han servit per a coneixer-nos una mica més, i per compartir uns quants quilometres, que a son uns 50.000.

Tot i que en aqesta ocasió han estat 3200!!!

Ara esperar a la propera.

No se si heu tingut la paciencia d’arribar fins aquí, pero si és aixó, moltes gracies.

Carme i Miquel

II – La Selva Negra (Alemanya)

Part 2 – Freiburg im Breisgau – Tres rutes per La Selva Negra

DIA 12 d’AGOST

Freiburg im Breisgau (Teorica Ruta Centre, plou!)

Es passa tota la nit plovent…. a mars!!!!!! En llevar-nos i en reunió sumarissima, decidim que no cal ni provar fer la ruta. Ens sap greu, però és lo mes cabal.

Tot i això, aquí us deixo l’itinerari previst, segur que val mol la pena fer-lo. Per si algun dia hi aneu.. ja ens ho explicareu.

La ruta
Clica el mapa i podras veure la ruta en detall

Així que, sota la pluja i armats amb paraigües, iniciem una aventura, on els GPS no hi tenen gran cosa a dir. Arribar-nos a Freiburg amb transport públic.

Veiem passar un bus que l’assaltem i entre signes, angles macarronic (per les dues bandes) i una mica molta de voluntat per part del conductor, trèiem un bitllet que ens servirà per tot el dia i tots els transports públics, tots quatre 8€

El bus ens deixa a les afores de la ciutat, fem un transbordament i agafem un tramvia, que ens deixa, miraculosament al centre de la ciutat.
I ja ens tens, quatre motarres, vestits amb la samarreta de motarres (per que voliem fer-nos una foto pel motarres ha estat aquí) com si fóssim d’una escola al mig de Freiburg, caient aigua desesperadament.

L’única solució la veiem en un bar, on ens hi estem una bona estona esperant que afluixi.

Així que passen 45 minuts, ens adonem de la magnitud de la tragèdia, i decidim fer turisme sota la pluja, així que a mullar-se toca.

Fem una visita primer que res a la Münster (catedral) de Freiburg s un edifici majoritàriament gòtic.

Tant el vestíbul com la portada oest estan poblats d’estàtues de finals del segle XIII, que representen a Satanàs i a diversos personatge bíblics. A l’interior, la nau principal també està embellida per interessants estatues.

Just al darrere hi trobem el Historisches Kaufhaus, de color vermell, que és un edifici del segle XV.i una mica més enllà es troben les oficines del Arzobispat.

Segueix plovent i comença a fer gana. Ens posem a un restaurant a voleo… total no entenem la carta de cap d’ells…. per tant tots valen.

SORPRESA!!!!! Ens hem posat en un restaurant turc…. ja te kllons!!!! Si ja no saviem que demanavem, ara encara pitjor. Aixó és com la ruleta russa.
Per sort l’amo del restaurant, que diu que és del R. Madrid, ens fa entendre que deixem el dinar en les seves mans…. QUINA POR!!!!

La veritat és que vàrem dinar molt be, menjant uns plats molt bons 

Continuem la nostra passejada humida…

Es fa tard, i just devant del Martinstor (torre del rellotge) prenem de nou el Tramvia

I tornem a fer transbordament a la parada de Paduaallee, on esperem que passi el 31 que ens tornarà a portar a l’hotel.

Avui amb una mica més d’experiència… ja cauen les primeres salsitxes alemanyes, acompanyades per unes birrones.

Un dia de turisme passat per aigua acaba. Li comencem a agafar carinyo al meló, que ens fa companyia nit i dia.

DIA 13 d’AGOST –

Opfingen (Freiburg im Breisgau) ==> Selva Negra (Ruta Sud)

La ruta
Clica el mapa i podras veure la ruta en detall

Avui en llevar-nos no plou. Esmorzem impacients i acabem de fer una ullada a la ruta que farem.
Decidim fer la zona sud de la Selva Negra, que creiem és la que tindrà les carreteres més petites i estretes.

Sense perdre temps sortim. Tenim ganes d’internar-nos a la Selva Negra.
Primer per aixó creuem Freiburg.

El dia no és del tot clar, però entre núvols i ullades de sol, s’aguanta tot el dia.
En seguida que deixem Freiburg al nostre darrera, prenem la L124, que en seguida s’interna en alts boscos d’avets. La carretera és bona i revolada…

La Selva Negra s’estend des del Dreiländereck (que és el punt geografic on coincideixenAlemania – Suissa i França)(punto geográfico donde coinciden Alemania-Suiza-Francia) a la part mes sud d’Alemanya i puja 160 km cap al nord. Aquesta estora vegetal, que una amplada que varia entre els 30 i els 60 km.
El clima és purament de muntanya, i ràpidament ens adonem que si el sol no és present, amb les jaquetes d’estiu (tot i portar els forros a sota) passem molt de fred.

Parem a posar-nos els jaquetes d’aigua, que funcionen a la perfecció contre l’aire fred. Aquesta operació la fem moltes vegades a partir d’avui. Ja ho veureu per les fotos…

Els paratges son d’un verd intens. Extensos prats , boscos d’avets foscos i ombrívols, cases plenes de flors….
Tots mirem a veure si veiem la Heidi corrents d’arrera les cabres… 

 passem per Muggembrunn, Todnau i Wieden

La baixada cap a Wembach és molt maca,

en arribar a Wembach parem a fer benzina i prenem la L131

Parem a comprar el dinar en un petit poble, Niederböllen, i desprès seguim, fins a Kandem per la L132 i despres la L135 cap a Bademweiler.

I desprès entre boscos i prats, cap a Steinen per la L135

Aquí prenem la 317 i uns quilometres abans d’arribar a Wehr , parem a dinar en una zona de pikenike…
Ens fa mandra obrir el meló, i l’indultem un dia més. Ja és un passatger amb forces quilometres.

Això si, una vegada arribats a Werh parem a fer un cafè…

La carretera que prenem ara, la L148 direcció a Todtmoos, és impressionant i molt maca ja que puja pel curs d’un petit riu, el Wehra, que forma una tancada vall…

Just ara fem un tom i tornem en sentit contrari al que anàvem per la L151 cap a Laufemburg, aquí parem una estona a admirar els grans prats que apareixen entre els avets… verd i més verd…. el dia acompanya…. ens ho passem be rodant….

A Albbruck tornem a girar direcció nord, remuntem altre rierol, el Alb, que és afluent del riu Aare (qui no ha sentit parlar d’aquest riu, nom altament reconegut pel aficionats als mots encreuats). La carretera s’engorja en algun tram…

En arribar a Immeneich la carreta es torna més oberta, ens trobem forces motos….

i arribem a Sankt Blasien, una població termal i turística, amb una magnifica catedral…..

Seguim amb l’itinerari, que ara no és tant emboscat, fins arribar al llac Schluchsee i parem a fer un berenar (de galetes) a Kappel, d’on volem anar a veure el turistic llac Titisee

Arribats a les proximitats de Titisee, ho troben tot tancat per obres, no sabem, ni amb les ajudes del tomtom arrivar a on voliem, i com que ja portem moltes hores en moto, enfilem cap a l’hotel, que hi arrivem a les 7 en punt de la tarda…

Han estat 9 hores d’activitat, de les quals 5h35’ han estat sobre la moto per ha fer uns 330 km.
Demà més…..

DIA 14 d’AGOST

Opfingen (Freiburg im Breisgau) ==> Selva Negra (Ruta Nord)

La ruta
Clica el mapa i podras veure la ruta en detall

El dijous es lleva força assolellat. El dia promet, i ens afanyem iniciar la ruta.

Avui toca fer el sector nord, la que toca a Baden-Baden, i en certa manera la zona més turística i coneguda de la Selva Negra.

Com ahir, només en sortir de Freiburg, ens trobem amb fastuosos paisatges de prats amb petites cases i nuclis poblats.

Que es combinen i alternen amb els boscos….

pobles pintorescos, esglésies, motos de cara, explotacions forestals…

sempre amb el verd intens de fons.
Com podeu observar, sempre anem amb la roba d’aigua… i és que fa fred sobre la moto. Al sol s’està be, però la carretera és força obscura i humida, a causa del bosc.

Passat Kniebis, decidim parar a dinar, i trobem una zona amb banc, a tocar amb un sorprenent mur vegetal….

Aquesta vegada li ha arribat la fi al meló, quasi 1000km desprès d’haver-lo comprat, sempre espectador sofert de les nostres aventures…

Mira que estava bo el comdemnat !!!!1

Just al moment de marxar, com sortits de la selva, una colla de Tigers ens assalten…. el Xavi i la Ceci estan en la seva salsa… 

Desprès de dinar, seguim per carreteres força ràpides i perfectes cap a Ruhestein… no m’estranya trobar aquí tantes motos amunt i avall…

No és estrany trobar aquestes senyals per les carreteres Alemanyes, pero aquí, n’hi ha molts…

Passem per Baiersbronn i anem a Baden Baden tot passant per Forbach

De Baden-Baden, que no hi entrem, ja que se’ns està fent tard i ens entretindrien molt, emprenem la ruta de tornada. Aquest és el punt més al Nord que haurem arribat aquests dies. La carretra és una via força ràpida, és la 500

Parem a un mirador, que és ple de motarres, aprofitem per fer unes fotos, la de grup que no falti.

Encara tenim ganes de carreteres més petites i emboscades, i prenem la K5370, que s’esmuny pel mig del bosc

A Oppenau parem a fer un beure….

I seguim baixant cap el sud, cap a Frieburg…

la Ceci, igual que la Carme, no paren de fer fotografies…. immortalitzant els paisatges pels que passem…

Hi ha trams de carretera que es fa dificil fer-hi fotos de lo foscos que son…

Finalment arribem a Freiburg…

A estat altre dia complert. Avui és la última nit que passem a Alemanya
Com toca, unes birres per celebrar lo be que de moment ens està sortint tot, i un record pels amics…

Continua a:

I – La Selva Negra (Alemanya)

Part 1 – De casa a Freiburg tot traspassant França sense tocar l’autopista.

Sento el retard amb la crònica, però se m’ha fet molt difícil fer una tria de les més de 1200 fotos que la Carme va fer. Totes elles tenen darrera un record, un moment, un paisatge o una anècdota única i sentida.

Una vegada feta la tria, i posat el text, encara, segur, son masses les escollides, però a mi m’agrada fer les cròniques així, per tant, com sempre… qui pensi que és llarga o que es fa pensada, que no segueixi llegint…. per tots els demés… aquí teniu el que va donar de si, vuit dies de ruta per terres franceses i alemanyes…

Pels que tingueu connexió d’Internet lenta, paciència, recomano que poseu el post al anar a sopar, i amb sort, en acabar, podreu gaudir de totes les fotos 

El plantejament del viatge, era el d’anar a la Selva Negra. Una zona al sud-oest d’Alemanya, a la regió de Baden-Wurtemberg. Però el plantejament era arribar-hi rutejant, no per autopista, si no donant-li sentit i amb ple contingut des del primer dia.

Amb aquesta idea vàrem planejar i ideà amb els tigres d’Igualada, aquesta magnifica ruta.

DIA 9 d’AGOST

Parets del Vallés ==>Alt Llenguadoc -Millau

La ruta
Clica el mapa i podras veure la ruta en detall

Així dons, amb molta il.lusió, les alforges carregades i amb moltes ganes de passar-nos-ho be, iniciem la nostre aventura.

L’idea és fer poca o gents autopista, és cara i avorrida. Volem que el viatge tingui sentit i contingut des del primer moment.

Sortim de casa a ¾ de 8, puntuals, ja que hem quedat a 2/4 de 10 amb els tigres d’Igualada a l’àrea de servei de la Jonquera.

En arribar, fem benzina i esmorzem en la zona de lleure… repassem la ruta del dia, i ens posem en marxa…

Fem uns quilometres d’autopista, traspassem la frontera i la deixem tot just havent passat Perpinyà, a Rivesaltes.

Allà prenem la D12 cap a Vingrau i Tuchan, on prenem la D611, ens internem a la regió del Llenguadoc – Rosselló.

La carretera és molt entretinguda i maca, amb carreters de poc trànsit i força revolades…. ens ho passem molt be…

Just arribar a Villeneuve des Corbieres parem a fer un veure…. aquí, encara ens parlen en català….

Seguim per la D611, la carretera està flanquejada per grans arbres en molts trams propers als poble.

Passat Lezignant – Corbieres i Olozac, anem a Aigne, un petit poble de 200 i pico habitants, lloc on ens adonem que ja son l’1 del mig dia, i a frança, si et passes d’aquesta hora, no dines.

Hi parem a dinar…..

Dinem molt be, però ens acanen una mica, que hi farem!!! Som a Europa!!!
En anar a marxar, ens comenta una dona que passa per allà, que no deixem de visitar el centre històric del poble, que és molt maco i l’anomenen l’Escargot (el cargol) per lo recargolat dels seus carrers.
Com que no tenim molta pressa hi fem un cop d’ull

Ara seguim per la D907 cap a Saint Pont des Thomieres… son carreteres que no aburreixen, 100% recomenables.

en arribar a la Salvetat Sur Agout, decidim deixar l’itinerari planificat per donar una mica de volta, volem veure un llac que hem vist marcat als cartells… és el llac de Lauzas

Arribem a Lacaune, on retomem l’itinerari previst cap a Saint Affique. Que ja és a un plis de Millau.

Millau, Milhau en occità, és un municipi francès, situat a la riba esquerra del Tarn, al centre del parc regional dels Grands Causses i al departament d’Avairon de la regió de Migdia-Pirineus.
Millau sempre ha estat conegut per ser la porta d’entrada de les Gorges de Tarn, però d’ença l’any 2004, ho és per tenir el viaducte més alt del mon.

El Viaducte és un pont pel que hi passa l’autopista A-75 (Clermont-Ferrand – Montpeller) que salva la vall del riu Tarn. El viaducte cobreix una distància total de 2460 m mitjançant 6 llums de 342 m i dues més de 204 m (les extremes). Fou inaugurat pel president de la República Francesa, Jacques Chirac, el 14 de desembre de 2004 i obert al trànsit dos dies després.
El segona pilar (comptant des de Clermont-Ferrant) és la pila més alta del món: 334 m. Per que us feu una idea, la Torre Eiffel te 324 metres comptant l’antena.
Realment la seva visió és imponent i imposant. Apareix a l’horitzó just a uns cinc quilometres abans d’arribar a Millau, evidentment ens entretenim una estona a admirar-la i fotografiar-la….

Arrimbem a l’hotel a ultima hora de la tarda, 2/4 de 8. Hora de sopar.
L’hotel és en un zona de grans magatzems i oci…. be que dormim en una bolera. Però realment no està gents malament i és econòmic.
Aquí trobareu la seva web Bowling de Millau : Hôtel restaurant

Hem completat el nostre primer dia de ruta.

DIA 10 d’AGOST

Millau (Gorges de Tarn) ==> Bourg en Bresse

La ruta
Clica el mapa i podras veure la ruta en detall

Ens llevem just per trobar-nos per esmorzar a 2/4 de 9, que és l’hora oficial que durant tot el viatge hem esmorzat.

Preparem ràpidament les motos i es posem en marxa. Altres motarres han dormit al mateix hotel que nosaltres.

I així que deixem Millau, entrem al Parc Nacional des Cevennes per la D907, tot seguint sempre el curs natural del riu Tarn.

El riu Tarn és un afluent del Garona, i en passar pel Parc, crea unes magnifiques gorges, que si no molt espectaculars, si que molt maques i llargues (uns 35 km).
L’aigua, les pedres, la carretera revolada i les motos son els protagonistes.

En arribar a Sainte Enimie, parem una estona, està ple de gent. Fa un dia de faula i la calor, tot i que no agobiant, es deixa notar.

Les gorges segueixen i a Ispagnac la deixem tot just en trobar la N106

Una vegada agafada la N88, la ruta es fa força més avorrida. Parem a dinar a un restaurant que ens trobem…

i continuem tot passant Le Puy en Velais, i St Etien, on canviem l’avorrida N88 per la monòtona autovia A47 que es transforma en A7 per trespassar LYON

Així que deixem aquesta important ciutat, prenem la D1083, una mica més entretinguda. Traspassa una curiosa regió plagada de petits llacs. Si ho mireu al google maps quedareu parats.

L’arribada a Peronnas, on hi ha l’hotel ,es a traves d’un seguit de carreteres que traspassen n frondós bosc.
Peronnas és un poble annex i absorbit per Bourg en Bresse.

Passem la nit en els ja coneguts Formule 1. Que una vegada n’has vist un, els has vist tots. Les motos les podem veure des de la mateixa finestra de l’habitació.

El segon dia ha acabat. El temps, de nassos. Les previsions per demà, ja no son tant bones.


DIA 11 d’AGOST

Bourg en Bresse ==> Opfingen (Freiburg im Breisgau)

La ruta
Clica el mapa i podras veure la ruta en detall

Poca cosa a explicar en aquesta etapa, que, tot i a priori tenir que ser molt maca, la pluja ens acaba aixafant la guitarra, i que no ens deixa fer el millor que teníem preparat per aquest dia.

El recorregut s’enfilava per recargolades carteres pel mig de grans “forets”…. aquí teniu la ruta.

RUTA ORIGINAL

Així dons, com cada matí, esmorzar de bollos, mantega i melmelada.

El dia de moment, tot i que tapadot, aguant el “tiron”.
Decidim comprar per fer picnic…. unes amanides, un pollastre a l’ast i el nostre amic i company de viatge, el meló.

La carretera que farem avui, basicament és la N83, que és força maca, la Michelin la resalta amb la tipica ratlla verda de dalt a baix….

Així que arribem a Besançon, ja es posa a ploure i ens posem ràpidament el xubasqueros…..

Que ja no deixarem en tot el dia.
Seguint el riu le Doubs, que acompanya a la dreta la N88, arribem a Clerval, on parem a fer el nostre agosarat pikenike, tot i que la pluja evita que sacrifiquem el meló…. viurà un dia més.

Decidim parar a l’Isle-Sur-le-Doubs a fer un cafè, i aquí, deixa de ploure per començar a diluvià…. decidim fer via directa fins l’hotel i deixar el que queda de ruta per fer…..

Així, xops, arribem a l’Hotel Blume. El nostre campament base pels propers quatre dies. Un hotel magnífic i còmode que està situat a Opfingen un poble molt proper a Freiburg im Breisgau, però molt més tranquil que la ciutat.

Una vegada eixuts, dutxats, nets i olorats… fem la primera incursió a la gastronomia alemanya.
No hi ha constància gràfica, però us puc assegurar que triar en un restaurant on només parlen Alemany, amb una carta que només te paraules llarguissimes en alemany, va ser una epopeia que ens va fer trencar de riure…. sort que amb les quatre coses que sabíem encara vàrem fer alguna cosa…. wurt —- botifarra, kartofen, patates…….i birra …. dons birra!!!!…. tot i que vàrem aprendre a la força el que era el PUTTEN. Que faríem sense l’internacional CordonBlue!!!!!

continua a :