I – Alps-Vercors (Els Alps)

RUTA REALITZADA ENTRE ELS DIES 30 I 31 DE MAIG I DEL 1 AL 5 DE JULIOL

Hola Compis…

Aquí us deixo la crònica del nostra recent viatge per terres Franceses. Com que aixó és més llar que un dia sense pa, ho faig en dues parts….. la segona la trobareu aquí:

Realment ha estat un viatge curiós. 
La primera vegada que ens vàrem plantejar la ruta, ho vàrem tenir clar, volíem anar als Alps.
Desprès en veure el reportatge d’en Siono1000, vaig quedar enamorat de la zona del Vercors (nom que tenia molt al cap del meu passat escalador, i de les meves lectures alpinístiques). El viatge del Xavi va confirmar que aquell seria el meu objectiu.

Dues setmanes abans de marxar, vaig rebre un mail convidant-me a participar amb altres moteros d’una ruta molt ambiciosa (creada pel company Stelvio) que fa molts dels ports dels Alps (sobretot Suïssos i Italians). M’engresca la ruta d’allò més, i fins hi tot, quant la penya amb la que tenia que anar diuen que per motius personals tenen que atraçar la seva sortida, jo mantinc l’objectiu.

Marxo sabent que el temps dels Alps és capritxos….
He mirat aquí la climatologia que ens espera i no és massa afalagadora. Tota la setmana de pluges fins ben entrat el diumenge 3 de juny. Això vol dir en mots casos neu en alçada, i fa que els ports siguin inestables i canviats.

Com a dada a tenir en compte, ahir, l’Stelvio estava tancat, avui és obert…….
Així doncs marxem…..

Parets del Valles– La Jonquera – Narbonne – Montpellier – Orange – Valence – Grenoble – Albertvilla – Ugine – Crest-Voland – Megeve – St Gervais-les Bains – Chamonix
800km
9,30 hores de ruta

Clica per veure la ruta

Sobre el previst, a les 9.30 marxem de Parets del Vallés. La previsió és de 9 hores de viatge, cal dons no perdre el temps. Per descomptat, no hi ha més remei que passar per l’autopista.

Ràpidament arribem a la frontera i passem a territori frances, prenem l’A9 que seguirem fins a Orange. Els quilometres passen poc a poc. Tot i amb aixó veiem el primer tret diferencial de la cultura motera del pais veï.
Els peatges per a les motos…… a meitat de preu.

Arribant a Orange, la meitat del camí, s’imposa una paradeta a fer un mos. El popular i conegut PIKENIKE….. Son les 13.30h hi hem fet 400 km.

De retorn a la carretera en trobem d’altres que també van d’excursió…

A Orange prenem l’A7 direcció Lyon. A la sortida 15 de Valence Sud, deixem l’autopista i prenem l’autovia que fa de cinturó de la ciutat, sempre seguint els cartells derecció Grenoble, cap problema. L’autovia es transformarà en l’autopista A49, que seguirem fins a Grenoble.
A la nostra dreta podem veure ja el Vercors. En aquests moment no és el nostra objectiu.

Grenoble és una mica complicat…. cartells de sortides i desvios que fa que l’estat d’alerta augmenti. Tenim que seguir l’autopista, fins que de sobte trobem una sortida (crec que és la 5) direcció CHAMBERY per la N-87 i que és transformarà en la A-41… 

Ara ja estem encarat als Alps, i les montanyes amb neu comencen a mostrar-se….
El Massif de la Chartreuse a l’esquerra, el de la Vanoise deixen pas al les magestuoses muntanyes del cor dels ALPS

Si ho hem fet be, uns quilometres abans de Chamberí prenem la A43 cap a la dreta fins a Albertville, que sortim en trobar cartells de Megeve i Chamonix. 

Ara prenem la N212, passat Ugine, ens posem dins les gorges del riu Arly. La carretera és rapida i entretinguda. Un desviament per obres ens obliga a fer una petita carretera que s’alça fins a les pistes d’esquí de Crest-Voland. 

Tornem a la carretera principal fins a trobar els indicadors de Chamonix per St Gervais LB, per D909.
Allà prenem la N205, que per la pujada, passa un agosarat viaducte. El Mont-BBlanc ens diu hola.

Arribats a Chamonix, son les 7 de la tarda. Trobem un petit hotel just al centre. En el vell mig del casc antic. Res de l’altre mon, però prou pel que busquem. A demés estem morts.

www.hotelclocher.com

Abans d’anar a dormir…. fem unes fotos de les muntanyes, demá farem un dia de turisme per Chamonix i pujarem l’Aguille du Midi.

Turisme Total – Aiguille du Midi 
0 km
0 hores de ruta

Avui, segos el previst, ens prenem un dels dos dies de turisme que teniem previst. Crec que és imperdonable venir a Chamonix i no pujar a l’Aguille du Midi.
L’altre dia que teníem previst fer turisme, era per pujar la Jougfrau a Grindelwald (fa molts anys que vull veure el mite de la cara nord de l’Eiger).

Anem tot xino xano cap al funicular de l’Aguille, tot passant primer per informació i turisme. Vull tenir la seguretat de que els ports que demà tenim previst passar, seran oberts.

Ens quedem mullats. Els pronòstics de temps són nefastos, i els ports estant pràcticament tots tancats, el Grimselpass, Sustenpass, el Julierpass, el san Gottardo, el Petit i Gran St Bernardo, el….. només tenim oberts el Simplonpass de 2000mt, i l’Stelvio, però tots amb reserves pels pronòstics de nevades.
Em cauen dues llàgrimes…. la noia de l’Oficina de turisme, que parla castellà, es queda parada…. quina ràbia que em fa. 

Així, doncs, seguim de moment amb el pla establert de pujar a l’AIGUILLE DU MIDI. Te un telefèric impressionant que puja des del poble a 1036 mts fina a 3842 mts en pocs minuts.

Cal tenir cura, ja que la diferencia d’alçada et sorpren amb una diferencia acusada de temperatura. Tranquilament a Chaminixestabem a 24 graus i a dalt de tot a sota zero.
Un cartell lluminós t’avisa.
En aquest cas nosaltres teniem una temperatura de -6ºC

Pugen al telefèric i comencem a pujar….Es fa un transbordament a mig camí, als 2317 mts.

Aquí coneixem una parella de Barcelona… és l’ultima vegada que parlem amb algú i ens entenem en dies. La cabina puja que fa por….

En arribar a dalt, l’ambient és d’alta muntanya. Me’n recordo dels meus grampons, piolets tectics, cordes i mosquetons amagats al fons de l’armari des de fa temps. Gaudim del fred i les vistes, molt malmeses pels nubols.

L’últim tram és un ascensor interior. I les vistes encara son més impressionants..

Pujar escales a aquestes alçades, es fa notar 

Tornem a baixar a Chamonix i dinem, un menu de 9€, un monument commemora el “descobridors” del Mont-Blanc, topografiant-lo i fent estudis geològics de la regió. Va impulsar la seva ascensió. 

Pels carrer em trobo a un company d’escalada, que no veia des de fa al menys 10 anys (ara és un dels millors escaladors que hi ha actualment). M’explica que porta un més allà vivint en la seva furgoneta i fent portejos als peus de Les Grandes Jorasses per fer una escalada en solitari, i que només fa una setmana, Chamonix va quedar coberta per una nevada…… no li extranya que els ports estiguin tancats. 

Acabo el dia comprant mapes de la regió i actualitzant el meu GPS Neuronal…. cal dir que en 2700km, no m’ha fet tornar en rera en cap moment…

Acaba el dia amb la promesa de mal temps… es posa a ploure a sac, i no ho deixa en tota la nit….. ara ja tinc clar que no provaré de fer cap dels passos…. demà marxarem cap el Vercors a buscar millor temps.

Chamonix – St. Gervais Les Bains – Notre Dame de Bellecombe – Col de Saissies (1633mts) – Beaufort – Cormet de Rosseland (1969mts) – Bourg St-Maurice – Albertville – Grenoble – Seyssins – St Nizier – Lans en Vercors – Villard de Lans – Gorges de la Bourne – Rencurel
310 km
6,00 hores de ruta (no parem per dinar)

Clica per veure la ruta

Ens llevem, i segueix plovent… m’he passat la nit donant voltes al que farem….. 

em resisteixo a pensar que no farem la ruta dels Alps, i fins l’hora de marxar no ho tinc clar. 
Si haguera fet bon dia, segur que ho haguera intentat….. però….. digueu-me kgat…. 
Marxem plovent…. no es veu res de les muntanyes d’air. La baixada per la N205 es fa per la carretera antiga que ara te dos carrils en sentit descendent, deixant a la dreta el viaducte de pujada.

A St Gervais las Bains prenem la D909 fins a trobar la N212 en direcció Ugine. Passat Praz-S-Arly, girem cap a Notre Dame de Bellecombe per la D218 fins a Beaufort i despres la D925 que passa pel Cormet de Roseland (1969mts), en començar a pujar, apareix la boira, que no deixaríem… 
No em puc estar de fer un port abans de anar al Vercors. Sé que està obert i ens hi llencem de cap.
Segurament la boira ha estat el més problemàtic. La pluja com que anaven preparats, cap problema, eixuts i calentes…. el problema eren les carreteres plenes de revolts i esllavissades amb pedres al mig i que no les veies fins que les tenies a sobre per culpa de l’espessa boira.

Actualitzant el GPS neuronal….

passat el primer coll (les Saissies de 1633mts)

ens tornem a enfilar

comencem a trobar la primera neu i el bosc desapareix…. 
tot es torna més agresta… el que podem veure, clar!!!

Per fi som al cim…

la baixada és més depejada, tot i que mullada

En arribar a Bourg St Maurice decidim posar via directa al vercors…. segueix plovent, i no estem gaire animats….
Prenem l’N90 fins a Moûtiers i allà l’autovia fins a Albertville i l’A430 fins a Grenoble.
Sortima a Seyssins-Pariset…

Grenoble tot pujant cap a St Nizier per la D-106

i anem cap a Villard de Lands per la D-531

Allá trobem la D-531 que traspassa les Gorges de la Boume fins a Rencurel.

Només arribar a Rencurel sembla altra mon. És en un paisatge idil.lic. Fa sol. A lo millor al final ho hem ensopegat.

L’hotel Marronnier és genial i en Jean Fransois i la Caroline una gent oberta, simpàtica i que et fan sentir com a casa. És ple de motarres Holandesos. Ens donem compte que no hem dinat i ja son les 4 de la tarda. Esperem a les 7 per sopar.

Tot i amb aixó l’al.legria és momentania. Encara no haviem sopar, que ja plou amb ganes………. que hi farem!!!!!

La Cronica continua a


Deixa un comentari