Navega per l'etiqueta

castejon de sos

LA SIERRA DE GUARA

ESTRENO DE LA SUPERTENERE

La ruta que varem fer el dia 3 de juliol de 2010 fins a la Serra de Guara, és una d’aquelles rutes que es tenen que fer a l’estiu si volem anar tranquils.
Els 600km de recorregut fa que fer-la en el dia requereixin unes 8 – 9h de moto, que posats el temps d’esmorzar, dinar, visita turística i un parell de cerveses… no et treuen les 12h d’activitat. Amb els dies llargs de llum de l’estiu, això és xupat… tenir tantes o més hores de llum desprès de dinar que abans fa que puguis fer aquests tipus de rutes… al hivern, ja es poden fer, ja, però a les 5 de la tarda és ja quasi fosc, i anar de nit i amb fred, tampoc és del tot agradable.

La ruta finalment per causes climatològiques la varem modificar un xic per evitar una segura tempesta, així, de tornada, no varem fer el Coll de la Creu de Perves, si no que de Pont de Suert varem baixar una mica de latitud fins a Puente de Montañana, i varem fer el coll de Montllobar fins a Tremp.

La ruta la podeu veure en aquest croquis, si la voleu examinar i veure amb més detall cliqueu a sobre y s’obrirà el google maps..

Per nosaltres, aquesta sortida és un xic especial, ja que estrenem la Super Ténéré, la XT1200Z
De com va anar amb la moto i de les sensacions que li varem trobar ja en varem fer una crònica…

La sortida, va esser aquesta vegada a la rotonda de Sant Andreu de la Barca, sobre l’A2. Coneixem al Josep (Xampi) y retrobem al Miguel i l’Agustí. Marxem sobre les 8,15, A2 cap a Lleida…

A l’alçada de Tarrega trenquem cap a Balaguer, i en un tres i no res som a l’hora promesa a Bellcaire d’Urgell, on ja ens esperen la resta de la companyia. En Tramunt, en Xispes (Albert) i la Montse i el Gabriel i la Lavinia.

Com que el Bar Sport el trobem tancat per vacances, ens posem al del costat, la qüestió, esmorzar.

Tot fet el comés, seguim la nostra ruta, passem Balaguer, Alfarras i Binefar fins arribar a Monzon… realment un tram ràpid, però avorrit…

A Monzón agafem al nova autovia que va a Huesca i en sortim al trobar els indicadors de Peraltilla, i a la vista del magnífic i altiu Monasterio de Pueyo.

A Peraltilla la carretera ja perd la ratlla mitgera i comença a perdre la recta… ens trobem petits pobles amb impressionants campanars… és la A-1231

Trobem la A1229, i girem cap a Abiego i despres a Adabuesca prenem la carretera que ens portarà fins Alquezar.

Arribem per la part alta del poble, i les vistes sobre la vila i la Colegiata de santa Maria la Mayor.

Deixem les motos i ens entretenim a fer una petita visita al poble, amb els seus carreter medievals plens d’encant..

La foto de grup, no te que faltar en cap de les nostres sortides…

I desprès, anem a la captura d’una fresca cervesa

Satisfets per lo vist i begut, tornem a la ruta. Fa calor, però és força suportable… molta menys de la que calia esperar per aquesta zona.

La carretera és molt ben asfaltada i arreglada. L’ultima vegada que varem passar per aquí, aquests 60 bons quilometres de carretera, eren força batxejats. Ara és deixen fer molt i molt be…

Només alguns quilometres, bàsicament del final, encara mantenen aquell ferm trencat…

Arribem a Ainsa i aprofitem a fer benzina. Ja comença a ser hora de dinar i decidim que buscarem un lloc al congost del Ventamillo, a la fresca de les seves parets…

A mida que ens acostem al congost, el dia es tapa i fa cada vegada mes fresca… el terra és moll i es veu que no fa res ha descarregat aigua. Ens dona d’impressió que si seguim avançant acabarem atrapant la tempesta. Per lo que decidim parar, segur que no pas en el millor lloc.

El terra és moll i no convida a seure… no estem del tot tranquils, i mengem d’una revolada… això si, les motos en lloc preferent, no fos cas….. el que està clar que amb 30 minuts de relotge (calculat), ja hem dinat.

Continuem direcció Castejon de Sos, ara si traspassem de ple el bonic i estret congost… el terra com es pot veure, ben moll, tot i que fa ullades de sol… sembla que l’estem evitant de moment…

Passat Castjon, pujem cap el coll de Fades… realment el panorama que es veu alla dalt des d’aquí, no sembla molt bo….

Però ens i enfilem… la carretera tot i molla, agradable de fer i molt maca.

Passem el Coll de Fadas de 1470 metres i de seguit tobem la carretera, no molla, xin op xopa… aquí hi ha plogut encara no fa 5 minuts…

Parem a Laspaules a fer una cervesa. No volem aconseguir la turmenta que pel que sembla portem just al davant. Li donarem avantatge.

A l’estona sembla que torna a fer ullades de sol, per lo que decidim seguir… i passem el coll de Espina de 1407 mts.

De cop, comencem a mullar-nos. Anem amb la roba d’estiu, per lo que enseguida ens calarem. No ens ho pensem gaire i ens parem a posar la roba d’aigua.

Arribats a Pont de Suert, veiem que el coll de Perves està sota un gran núvol negra on sembla que hi esta caient de valent. Decidim baixar cap a Puente de Montañana, uns 20 km més al sud i on es veu totalment despejat.
No se si haurem sortit be de l’experiència i sols la Carme ens ha fet fotos, però la carretera de Sopeira, a demés de ser maca… és rapidíssima i se li pot apretar de valent…

Parem 10 minuts a la “fresca” de Puente de Montañana i marxem ara pujant el coll de Montllobar que ens portarà fins a Tremp.

Realment aquesta carretera és molt ben parida, perfecte el seu asfalt i amb bones curves… recordo la vegada que varem fer fa ara un any amb el Miguel. Eren la 1 de la nit… en el transcurs d’una nocturna… genial!!!

En arribar a Tremp, els companys d’Avinyó, diuen que ells aniran fent via tot xino xano per Pons. Els va més be per tornar a casa. Tant mateix en Gabriel i la Lavinia tenen un petit problema a la roda de darrera que recomana prudència i tranquil•litat en la conducció.
Amb una mica de recança, ens acomiadem d’ells. Ha estat tot un plaer rodar plegats i compartir la jornada amb ells. Esperem repetir-ho més sovint.

Continuem, reduïda la companyia cap a Artesa de Segre, tot fent el entretingut port de Comiols… traient xispes la baixada… genial!!!

D’aquí fins a casa, poca cosa. Parem a Agramunt per acomiadar-nos.

Varem arribar a Molins de Rei a 2/4 de 9. 12h i pico d’activitat genial.
Ha estat un dia complert de molts quilometres i compartit amb una bona colla d’amics, alguns de nous i d’altres que feia dies que no veiem. Un plaer que esperem repetir a la propera.

Carme i Miquel